5 de nov. 2014

FESTA FINAL 5È ANIVERSARI DE GENT NORMAL


MERAVELLÓS, prodigiós, portentós i tots els sinònims positius acabats en “os” que imaginin. Tot queda curt per definir el cartell que ens ha fet la Maria Corte per anunciar la nostra festa final d’aniversari. Ja ho saben, 5 anys donant la tabarra un dia rere l'altre. Ho vam voler celebrar a principi d’any amb una festa on va tocar en Dofí Malalt i el Roger Pelàez va fer les seves bogeries i tal. Ens ho vam passar molt bé, tothom va acabar pel terra a la porta de l’Helio i el veïns es van queixar tirant galledes d’aigua però sense avisar la policia. Victòria. Però ens va quedar un regust estrany i volíem tornar a provar-ho. Aquesta vegada la intenció és que vingui a desallotjar-nos algú: la Brimo, els Mossos, els GEO o els militars (si és que acaben entrant els tancs per la Diagonal després del 9N), és igual. Seguiu-nos, amics, la revolta pot començar amb nosaltres i potser no ho sabem. Serà el proper 15 de novembre a dos locals del barri de Gràcia -Almo2bar i Heliogàbal- i els nostres còmplices per a que la nit sigui un èxit són els següents:

Fa una setmana teníem preparat un text que explicava que les Mourn eren el puto Next Big Thing de l’escena independent catalana, però els "mindundis" de Captured Tracks i Pitchfork se’ns han avançat. Segur que coneixen la història: tres noies i un noi que podrien ser els nostres nebots (fills no, no ens passem nenis) i que els ha donat per fer sorollot. Mentre tu de petit escoltaves la Onda Vaselina, les Mourn es posaven discos de Nirvana i Mudhoney i la flipaven. Acaben de presentar un LP que farà les Amèriques així que ara ÉS EL MOMENT de veure-les abans que la Jazz i la Carla es facin selfies amb la Taylor Swift i aparegui la noticia al Jenesaispop.

Les Mourn tocaran a l’Almo2bar de Gràcia a les 21h. Acte seguit sortiran a escena els paios més sexis de Mallorca. Una penya que supera en sex-appeal als Beach Beach i als Lost Fills. Bé, al Pep Toni no el supera ningú perquè és un semidéu, però a Mallorca hi ha el Joan Miquel Oliver i després els Da Souza. Com en Rumariu. Els Da Souza són un grup de Famèlic que l’any passat va publicar Flors i Violència i que fan emo de tota la vida però amb ingredients més pop, com qui li posa sucre a la cosa. A banda, toquen com uns genis, els paios. El concert de Mourn i Da Souza val 6 euros, i tota la recaptació del "tinglado" serà per pagar la sala i els dos grups.

Això acaba a les 23h, hora en la que podreu tornar a casa a veure Poker Stars. No, és conya, que seguim de farra. Des de l’Almo2bar (plaça Joanic) anirem corrent a l’Heliogàbal (carrer Ramon i Cajal) per arribar a la segona part de la hard-party del 15 de novembre. Per fer aquest desplaçament la meva àvia de 100 anys tardaria 5 minuts caminant, de debò, busquin al Google Maps.

Com que les Mourn i els Da Souza toquen súper bé, hem volgut equilibrar la balança i portar el Supergrupo, que fa tantes faltes amb les instruments com nosaltres escrivint. De fet, Supergrupo és una part de GentNormal, perquè tots hi han publicat o sortit alguna vegada. És com un Dream Team del pop de Barcelona que actua només en ocasions molt especials, una vegada cada dos anys o així. L’alineació que portaran a l’Heliogàbal serà la següent: A la veu Esther Margarit (Me and the Bees), a la guitarra i veu Marc Andreu (Veracruz, Halcon, Senderos), també amb guitarra en Miqui Otero (escriptor, periodista i codirector de Primera Persona), al baix en Xesc Cabot (Fred i Son) i a la bateria en Quique Ramos (Sam & Cooke). Faran cinc versionetes sorpresa per a l’ocasió. Després punxadiscos, primer en Kiko Amat, col·laborador d’aquesta santa casa i un dels indiscutibles millors prescriptors de música d’aquesta ciutat, i finalment nosaltres, tancant la nit també des de la cabina del DJ. Tot això de l’Heliogàbal és gratuït.

Vinguin, que serà divertit.

Agrair des d’aquestes línies la col·laboració i ajuda de TBC, Heliogàbal, Sones i Famèlic. Sona a tòpic, però sense el seu suport aquest acte no existiria.


Il·lustració de portada: Maria Corte
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pol Camprubí