Avui tocava secció de clips perdibles, però fa massa poc que hem començat l'any com per maltractar-nos d'aquesta manera. Així que prefereixo aprofitar el post d'avui per fer una ullada al passat i fer-vos una petita introducció als videoclips que va fer Bruce Conner, considerat tot un pare dels gènere per més que ell digui que no va ser culpa seva.
Conner va néixer l'any 1933 a Estats Units i es consolida com un artista multidisciplinar tot i ser conegut sobretot per les seves pel·lícules en les que transmet un missatge crític cap a diferents factors de la societat occidental i els seus mitjans informatius i culturals.
La seva primera pel·lícula es realitza el 1958 i es presenta sota el títol A Movie. Per aquest film, Conner utilitza found footage de diferents fonts; fet que es repetirà en els videoclips que farà per Devo, Terry Riley, Brian Eno i David Byrne. Val a dir que en tots els seus treballs no hi falta una certa ironia i -per què no dir-ho- una mica de mala llet.
Per tant, el que avui us trobareu són els dos únics videoclips que es poden veure on-line, de la mà d'aquest pioner. La pel·lícula de A Movie podeu veure-la aquí.
1. DEVO - Mongoloid
2. Brian Eno i David Byrne - Mea Culpa
Conner va néixer l'any 1933 a Estats Units i es consolida com un artista multidisciplinar tot i ser conegut sobretot per les seves pel·lícules en les que transmet un missatge crític cap a diferents factors de la societat occidental i els seus mitjans informatius i culturals.
La seva primera pel·lícula es realitza el 1958 i es presenta sota el títol A Movie. Per aquest film, Conner utilitza found footage de diferents fonts; fet que es repetirà en els videoclips que farà per Devo, Terry Riley, Brian Eno i David Byrne. Val a dir que en tots els seus treballs no hi falta una certa ironia i -per què no dir-ho- una mica de mala llet.
Per tant, el que avui us trobareu són els dos únics videoclips que es poden veure on-line, de la mà d'aquest pioner. La pel·lícula de A Movie podeu veure-la aquí.
1. DEVO - Mongoloid
2. Brian Eno i David Byrne - Mea Culpa
Llegir més
Un dels més importants invents del nostre segle, les xarxes socials, també poden convertir-se en un arma de doble fil, un generador de fum, un parany. El que ha passat aquests dies a Facebook no és ben bé un parany, però aconseguir donar difusió d'una notícia de fa 6 anys com si fos actual, pot portar a engany. Si vols saber de què estem parlant només has de seguir el nostre hipersalt.
La crisi és el tema del moment.
Ens omplen el cap amb notícies del tot depriments que anuncien que el sistema no va bé. Tot i així, els que estan a dalt de tot segueixen experimentant i especulant amb les nostres vides com fa temps que fan i al final tot queda justificat per polítiques de filosofia neoliberal aplicades amb un dogmatisme propi d'una altra època. És com si juguessin eternament a un joc mal pensat i no se'ls hi acudís que poden canviar de joc. I quan els escolto no sé si sóc jo o són ells els que viuen en un altre món, molt diferent del que a mi m'envolta.
Ens hem passat l'any parlant de bandes post-pubers que mesos després de formar el grup ja estan tocant a festivals de renom i acaparant línies digitals en aquest i altres blocs semblants. L'Hereu Escampa, Aliment o The Free Fall Band serien alguns dels exemples que em venen al cap. Però els camins de la música independent són inescrutables i les coses arriben quan arriben. I ara, avui, sens dubte, és el moment d'una banda que 10 anys després de la seva formació acaba de publicar un disc que finalment els ha de posar al seu lloc. Forjats en incomptables concerts underground locals els The Seihos publiquen el seu segon treball (tercer si contem la seva primera maqueta), un disc brillant, sorprenent i immediat que consolida definitivament a la banda.
Comencem la setmana parlant d'un projecte que té molt bona pinta:
A finals d'estiu es va fer a Califòrnia un taller per ensenyar a nens de 9 a 16 anys com fer videoclips.
Aquest enunciat podria semblar intranscendent si no fos perquè la cosa no s'acaba aquí, sinó que, per sorpresa fins i tot dels mateixos organitzadors del taller, el tema ha evolucionat i ara OMG! CAMERAS EVERYWHERE! és una organització sense ànim de lucre, amb moltes idees per videoclips i curtmetratges preparades per sortir a la llum.
No us enganyarem, el nom que en Pau Boïgues i l'Edgar Massegú han escollit per al seu grup no seria amb el que ens quedaríem nosaltres. Però és igual, al darrera de Pulpopop tot acaba adentrar-se en el surrealisme que acaba, sovint, en un absurd valent i coherent amb el que és aquesta banda gironina. Coneixem com coneixem l'escena de Girona i l'amplíssima oferta musical i nocturna -ironia- que hi ha al nord del país, s'entén com el duet entra en lletres difícils i decididament introvertides, plenes de dubtes existencials i crides a la llibertat creativa.
Ja han arribat a destinació, cinquanta boques emmudeixen. Les sis aus migratòries fan el niu al racó que l’Heliogàbal cedeix als músics. Arriben majestuosament exhibint el seu plomatge hivernal. Camises fosques i tonalitats grisoses amb detalls que no em passen desapercebuts com ara corbates fines, armilles, tirants, perilles i barbes curosament dibuixades. Cadascú a la seva manera, però en perfecta harmonia. Res es deixa a l’atzar.
Dos dels conceptes que millor té assumits el gegant de la informàtica Google són l'èxit i el fracàs. El seu famós cercador, els seus doodles o el sistema operatiu Android són un exemple dels seus mèrits. Però Google Wave, Buzz o, ara mateix, el questionat Google+, són una mostra de que no tot són bones notícies per ells. I si no saps de què et parlem, després de l'hipersalt en fem cinc cèntims
Recordeu com vau començar a escoltar música? Val sí, hi ha moltes respostes possibles. Al cotxe dels pares amb aquell radio-cassette. Amb els Cd's del teu germà gran. Mirant aquells vídeos antics a l'Sputnik. Moltes possibilitats i una en la que molts coincidirem. Amb la ràdio. Sembla que escoltar música, perdó, MÚSICA, a la ràdio sembla quelcom anacrònic. Punxa discos que darrera el micròfon es convertien en professors de la nostra escola de la vida. I sota aquest record neix la Bodega Tuyus, l'espai de música, perdó, de MÚSICA amb Miqui Puig de barman principal .
