26 març 2015

ESTRENA DE L’EP DE NUU


Ens encanta explicar que els dos membres fundadors de nuu es van conèixer a la presó, i fer una pausa expectant, per després afegir que va ser durant el rodatge de la pel•lícula Frontera dirigida per en Manuel Pérez. L’Aida Oset hi participava com actriu i en Guillem Llotje era l’encarregat de fer la banda sonora. Els dos eren músics inquiets amb molta carrera a les espatlles. Ella, a part de ser una cantant de primera, havia composat les cançons de la banda Lady In Black (Prelude to the Rain, 2014) a més de crear la BSO de curtmetratges, muntatges teatrals i peces multidisciplinàries com La Red (Hamburg, 2015). Ell era guitarrista de la banda Le Fou, i treballava composant peces per la Companyia de Dansa Pepe Hevia, Erre que Erre o el Festival Efímer Club, entre d’altres. Tots dos tenien ganes de deixar de banda els encàrrecs i centrar-se en un projecte personal al qual la seva inicial etiqueta de pop electrònic se’ls hi va quedar de seguida curta.

24 març 2015

INQ: CANÇONS I POCA FAMA

Islandia Nunca Quema
Applause
Any: 2014
Discogràfica: Philatellia Records
Els grups com Islandia Nunca Quema em fascinen. No tenen ressenyes ni notícies a cap dels blogs i publicacions de moda, no els programen a festivals i, evidentment, els seus fans els comptes amb els dits de les dues mans. Tampoc crec que els importi excessivament. Evidentment tenen sang a les venes i els agradaria viure en permanents orgies de fornici desmesurat regat de Macallan 1926, a 60.000 euros l’ampolla i tocar a les millors sales del món. Però no els passarà. Ni de conya. No els passarà i a més ho saben, que deu ser encara més frustrant. Però què esperaven? Pràcticament tothom que ha fet el mateix que ells ha fracassat estrepitosament. Si vols ser una estrella de la música, clarament no has de fer això. Que tinguin algunes de les millors cançons de pop que s’ha escrit en aquest país en el darrer lustre és absolutament igual, el món de la música és molt puta i més per aquest tipus de grups.

FOLK DE PEDIGRÍ GESTAT A BELLVITGE

Jilguero
See What I’ve Become
Any: 2015
Discogràfica: Desert Pearl Union / Pick Your Twelve/ Ultra-Local Records
“Down, down as if you are going to hell...” en locals "patera", plens de cuques i verdet, arrecerats als soterranis d’immensos blocs de pisos construïts sota el mateix patró, entre bancs de recollida d’aliments i l’Església Evangèlica de Philadelphia un garatge pintat de blau on s'hi celebren bodes gitanes, s'hi aglomeren multitud de bandes aprofitant els baixos preus de les sales d’assaig. Us sorprendríeu de la quantitat de grups que un cop han acabat de tocar a les sales de Barcelona, recullen els seus instruments i els porten cap a aquest territori, ╚»★«╝Bellvitge Crew╚»★«╝. Els Jilgueros no només assagen allà, sinó que hi han viscut tota la vida, fent folk-rock lluminós i de pedigrí que s’enlaira per sobre la massa grisa i humida. Ells acluquen els ulls i alcen la vista com si sobrevolessin els miscel·lanis paisatges americans.

23 març 2015

PAPÁ TOPO, DIJOUS 26 DE MARÇ AL CABARET ELÈCTRIC


Fa cosa d'un mes, Papá Topo havien de venir a tocar al Cabaret Elèctric d'ICat.cat. Malauradament, l'Adrià, el cantant de la banda, es va posar malalt i no va poder ser. Aquest dijous tenim una segona oportunitat de veure'ls en directe i ens fa molta il·lusió. Papá Topo són de Mallorca i fan joietes pop. Això són dues veritats indiscutibles. No és casualitat que des que van publicar a Internet Oso Panda, l'any 2007, s'hagin fixat en ells gent com Guille Milkyway (que els ha produït diversos temes), una discogràfica històrica com Elefant (on han publicat totes les seves referències) i els hagin aclamat blocs com Jenesaispop. El que no entenem és com encara no han tret cap disc de llarga durada! Però no patiu, aquesta setmana els preguntarem això i alguna cosa més entre cançó i cançó.

BEYONCÉ RESPON TOTES LES TEVES PREGUNTES SOBRE SEXE I RELACIONS (per SHAINA JOY MACHLUS)


Els malentesos comunicatius han estat un tema concurrent de la meva experiència en traslladar-me a un país on al principi no parlava ni gota de cap dels idiomes. Sorprenent, ho sé. Va caldre una setmana perquè una ànima caritativa m'informés que la meva quasi constant resposta de “estoy muy excitada” no era del tot apropiada a l'habitual pregunta de què pensava d'estar vivint a Catalunya. D'això ja fa quasi un any i estic començant a captar-ho, a poc a poc.