12 febr. 2016

EL DARRER VALS DELS CARRADINE


Aquesta nit actuen per darrera vegada Los Carradine, per última i primera en pràcticament un lustre (no comptem, doncs, el seu concert/farra la passada jornada de reflexió). La pregunta que ens fem és, algú els trobava a faltar? Doncs no massa, segur, com la poca gent que els seguia en el periode en que el grup va estar en actiu (1989-2011 segons wikipedia). Darrerament s'ha parlat força d' ells gràcies al paper actiu (?) de l'Antonio Baños a la política catalana. Fins i tot es va fer un manifest de gent vinculada al món de la cultura de suport a Baños i que tancaven, precisament, els Carradine. La realitat és que si el periodista no hagués entrat en política el concert d'avui no tindria ni la repercusió ni expectació de la que sembla gaudir. Això és innegable. Potser -segurament- no s'hagués ni arribat a celebrar, ja que, fa un any va veure la llum el “disc perdut” dels Carradine, Académia Rocanrol (Blisstopic, 15) i no van fer-ne pas cap presentació. És, doncs, el concert d'avui un recital oportunista en el context de la "nova fama" de Baños? Doncs no, i rotundament no. No han anunciat cap gira, ni guanyaran calers amb aquest concert, ni hi ha cap intenció malígne al darrera. Hi ha bandes, i els Carradine tenen pinta de ser-ne una d'elles, que no fan aquestes coses. Dues dècades d'amistat em sembla suficient raó per celebrar-ho aquesta nit. I si ve més gent perquè en Baños ara és “famós”, doncs molt millor. I nosaltres, contents d'escoltar “La Vida de Brian”, “No es que fuera Mod”, “Billy Brag” o “Gran Soul Party”, una vegada més. Com diu aquesta cançó, precisament, no fa falta un aniversari per organitzar una festa. I avui no en tenim cap de cumpleanys, però sí una gran festa. Aprofitem-ho. Els Carradine actuen aquesta nit al club Old Wave New Wave que organitza un divendres al mes en Miqui Puig a l'Apolo 2. Acte seguit del concert el propi Puig posarà uns discos acompanyat d'en Víctor Parkas, Amor de Madre i Koalas en el Arbol.

MALLORCA ÜBER ALLES (per JOAN CABOT)



Com que aquest és el meu debut oficial per a Gent Normal (tot el que he escrit com Valero Sanmartí no compta perquè és un secret que Valero Sanmartí som jo) he decidit fer allò que tot bon mallorquí fa quan es troba a terres catalanes, envoltat de crèduls catalans encuriosits que et miren com si acabessis de baixar de les llunyanes muntanyes o haguessis sorgit del no-res fent pop i deixant rere teu un incert tuf a Ron Amazona i sofre: comportar-se com si ser mallorquí fos quelcom d’especial, anar un poc de guais  i dedicar-nos a contar innocents anecdotetes sobre com som els mallorquins i com de diferents i civilitzats sou els catalans, com si a les illes no tenguéssim també Wi-Fi. Així que allà va: Catalunya, aquí tens una breu llista de les coses que mai has de fer/dir davant els mallorquins, els errors que comets sempre quan parles de nosaltres -especialment dels Beach Beach- i, en definitiva un grapat de tonteries que no fan més que allunyar-nos encara més i provoquen que a l’illa no ens poguem prendre seriosament el prucés aquest, perquè, molt de Països Catalans, però després me confons la coca de trampó amb la coca de verdures i així no anam.

11 febr. 2016

CLIPS IMPERDIBLES 2.6


 photo clips_imperdibles_zpsvtmitni6.jpg

Els #Clipsimperdibles4life d'aquesta setmana venen per alterar les nostres percepcions sensitives, costi el que costi! A través dels elements sonors i visuals que l'enllaç d'aquests videoclips ens proporciona, podem descendir a la sensació més inquietant, per després mitigar-la de nou. Bé, això espero, perquè després de veure el ja emblemàtic FUCKKKYOUUU... Sigui com sigui, creieu-me, no us deixaran indiferents!

10 febr. 2016

EFÍGIES #6 JOSEP Mª DE SAGARRA



EFÍGIES és on l'Eva Palomar i la Maria Rovira recuperen els greatest hits literaris i les millors cares associades per fer una mica de "rissa". La secció que haurien fet Pilarín Bayés i Sebastià Sorribas si alguna cosa s'hagués torçat cap a molt malament. Gluten free. Stay behind.

ASSAIG #6 CARLA



Serrat és un cognom de la música catalana quasi per antonomàsia, i no ho diem per en Joan Manuel que ja està massa desfasat, sinó per la Joana, en Toni (el germà bateria més conegut en els cercles jazzístics) i ara la Carla. Cadascú va per un camí ben diferent, però als tres els acompanya l’èxit. Ara la petita dels Serrat publicarà el seu debut Night Thoughts el pròxim 26 de febrer dins la família Sones  i ha convidat als Martinenchs –que a part de ser els fotògrafs oficials de Gent Normal també han fet les fotografies de promo a la Carla i als Da Souza– al seu petit local d’assaig. Encara no sabem com hi han pogut fer cabre a en Garo, perquè és un espai minúscul on a penes i cap una bateria i un sintetitzador. Vigileu que no us esberleu el cap! Sort que les cançons de la Carla estan fetes per flotar i no per ballar head-banging.