WANN? ARA

Wann Rubicone Any: 2013 Discogràfica: Sonido Muchacho

Diuen que el que més excita els records és l'olfacte. Dels cinc sentits és l'olfacte el que et transporta a records perduts dins la muntanya de vivències i estats. Si és així, els mp3 de Wann tufen molt. No diré que puden massa, però quasi. El tuf que desprèn aquest Rubicone és tan gran que m'és impossible no desbocar la ment alguna dècada endarrere.

A L'ALTURA DE LES EXPECTATIVES

Jinko Vilova CRU Any: 2013 Discogràfica: Tomasito Records

Tot i que no es pot dir que Jinko Vilova s'ho prenguin al peu de la lletra, des del mateix títol d'aquest disc de debut tenen clar (o la coincidència els dóna un cop de mà) com ha de ser el so d'una banda de rock (en el seu cas, dins la vessant psicodèlica i progressiva del gènere). Compte, però, perquè és una cruesa directa, decidida, no visceral. Després d'haver deixat una grata impressió en viu durant els darrers dos anys, els barcelonins mantenen el tipus en estudi amb un treball força lluït.

NOSTÀLGIA D'UNA ÈPOCA NO VISCUDA

El Último Vecino El Último Vecino Any: 2013 Discogràfica: Domestica Records

Alçant la bandera de la nostàlgia dels vuitantes, El Último Vecino arriba per reivindicar les gestes de grans de l’Espanya subterrània post-Adolfo Suárez. Així, La Mode, Pegamoides i forans com OMD invadeixen l’esperit d’un disc que obre portes i genera passions gràcies a unes cançons irresistibles.

AMAZON I ELS DRONS

T'imagines comprar un producte a Internet i poder-lo rebre al cap de mitja hora? Doncs això ja ho ha pensat el gegant líder de la venda on line Amazon. Aquests dies s'està parlant, i molt, de l'ús de drons amb finalitats comercials/logístiques (l'ús actual és, sobretot, militar). Però això és possible? Veurem aviat el cel ple de coses volants portant mercaderia? Nosaltres no endevinem el futur, però ens ho imaginem després de l'hipersalt.

RUNNERS, YOUTUBERS I DITS AL CUL (per TOMÀS FUENTES)

Sempre m’he sentit culpable per no practicar cap esport. De petit, els meus pares em van apuntar a bàsquet alarmats per la meva incipient obesitat. Era una tortura. Guiat per una rebel·lia adolescent, vaig aconseguir enfonsar el seu pla i desenvolupar uns pits, si fa no fa, de la mida dels de la meva mare. Boom! In your face, mama!

Quan tots els meus amics van començar a tenir parella me’n vaig penedir, de no haver fet cultivat més el meu cos. “Mai és tard per començar”, em deien. Però sempre trobava una excusa per no fer-ho: “no m’hi veig”, “és massa complicat”, “es pot tenir bon tipus estant tot el dia assegut, mira Stephen Hawking”...