26 jul. 2016

EL SALT MORTAL PODRIA SER EL NOSTRE FESTIVAL FAVORIT


Dinars que s'allarguen en sobretaules eternes i acaben en idees meravelloses que mai es tiren endavant. O quasi mai, perquè el Salt Mortal, fruit d'un intens migdia entre amics, alcohol i diumenge, està a poques hores de veure la llum. Zero patrocinis, zero pressuposts, tot amistat, entusiasme i amor. Aquest dissabte se celebra la primera edició d'aquest festival, que veient el cartell, recorda al que podria ser una jornada de l'Hoteler curated by l'Hereu Escampa, i és que en Guillem, bateria i 50% del grup, és un dels quatre responsables del tingladu. No és a La Plana i sí Cal Rosal, al Berguedà, i com diuen els organitzadors, és "una reserva protegida de la mà de les institucions". El preu són només 10 euros i el catàleg de grups envejable: Regalim, vàlius, Dofí Malalt, Polseguera, Súper Gegant, L'Hereu Escampa, Opatov o Power Burkas són alguns grups de joves més emocionants, adrenalínics i canalles del país. Tots ells seran al Salt Mortal, així que sí, sembla que aquell dinar se'ls ha anat una mica de les mans. Recordin, aquest dissabte, al jardí del Konvent. Saben quan un festival pinta a convertir-se en favorit? Doncs aquest és el cas.

25 jul. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: FUEGO ETERNO. LA HISTORIA DE JERRY LEE LEWIS (de NICK TOSCHES)

Fuego eterno (Hellfire): La historia de Jerry Lee Lewis
Nick Tosches
Any: 2016
Editorial: Contra

“They have their wish whose souls perish with torments in hell-fire
Who rather choose their souls to lose, than leave a loose desire”

“The Day of Doom” de Michael Wigglesworth (1662)
*Escollida per en Greil Marcus

Un fet que resumiria perfectament la resta de la vida d'en Jerry Lee Lewis és que als 15 anys va ser expulsat de Southwestern Bible Institute per tocar "My god is real" en versió boogie. Així va començar i així seguiria, pels camins de la bipolaritat, posseït a l'hora pel misticisme de la divinitat i pel culte al diable, com uns bessons esquizofrènics barallant-se pel cos d'un pianista investit. Per retratar aquesta dualitat biogràfica hauria servit molt bé Baudelaire, atrinxerat també entre les dues ribes d'aquesta brúixola desimantada que és el bé i el mal. Però aquesta historia en mans d'en Nick Tosches pren un viratge que en Greil Marcus atina al pròleg: "[...] es al mismo tiempo un argumento en torno a los valores –de dónde proceden y a dónde conducen– y un ejemplo del género literario estadounidense primigenio: el sermón". La moralitat del sermó la converteix en una biografia molt novel·lada i molt americana, fet que molts crítics han destacat com una virtut, sempre i quan t'agradi això de la gran faula estadunidenca i aquests valors dels quals sempre es parla, perquè han acabat fent-se universals, no només a cop de violència, també a base de filmografia i literatura. És una crítica que no deixa d'inscriure's dins la seva tradició.

19 jul. 2016

PARTIR (de LUCÍA BASKARAN)

Partir
Lucía Baskaran
Any: 2016
Editorial: Expediciones Polares

Lucía Baskaran presenta un relat fresc i cru com un sashimi i passa igual de bé. Corren dues històries paral·leles, passat i present de la Victoria, fins que el passat troba el cap del fil conductor: el desamor d’una parella que ja gairebé s’ignora. I tot passat pel sedàs d'un grau d'intimitat que quan es llegeix potser farà enrogir a alguns, d'altres se sentiran identificats i se'ls posarà la pell de gallina, a d'altres els causarà rebuig i negaran que també s'hi reconeixen.

15 jul. 2016

POC MAL I MOLTA ALTURA


Pels malalts de l’alpinisme i les històries èpiques centrades en himalayisme i altres barbaritats similars –com és el cas de servidor– el Mal d’altura ens és un terme familiar. Es refereix a tots aquells símptomes previs a l’edema pulmonar produïts per estar massa estona, i mal aclimatat, a una alçada molt més alta de la que estàs acostumat. Però aclimatar-se a un festival musical com aquest Maldaltura és ben fàcil, només ganes de veure bons concerts i donar suport a iniciatives tan autèntiques com aquesta. Si vostès són dels que van a concerts per Barcelona sabran que tots, TOTS, tenen un mateix denominador comú. Poden estar millor o pitjor, poden ser més o menys multitudinaris. Això és el igual. El que hi ha sempre als concerts de la ciutat són els germans Hinojosa (responsables també de l’Eix del Mal o el programa Songhunter d’iCat). Un, l’altre o tots dos. Per això cal estar al cantó de la gent que viu l’escena d’aquesta manera tant entusiasta i s’encarrega de festivals com aquest Maldaltura. El cartell, a més, és de luxe, amb noms –avui– com vàlius o l’Hereu Escampa i demà Ferran Palau, Bedroom, Súper Gegant o Como vivir en el Campo entre d’altres. Aquest cap de setmana a Llesuí, i no cal portar oxigen, que no en faltarà.

YO 35 Y ÉL 26 (per VERÓNICA ALONSO)



Hace menos de un año, comencé una relación con un chico que me gusta mucho. Es guapo, simpático, inteligente, me hace reír, mis amigos le quieren, sus amigos son maravillosos, si le necesito siempre está ahí y a mí también me gusta estar ahí para él. Todo perfecto, ¿no? Suena de cuento de hadas y podría serlo sino fuera por mis prejuicios. Yo tengo 35 y el 26 para 27, ¿veis? Ya estoy alargándole la edad. Me he convertido en la “cougar” de mi grupo de amigos, o eso es lo que los artículos que he encontrado sobre mujeres con hombres más jóvenes contaban. Me ha parecido un poco triste, pero quizá no sé buscar bien, que cuando quise averiguar si alguien había escrito sobre mujeres que salen con hombres más jóvenes sólo encontrara una especie de psicoanálisis sobre el porqué de una mujer con la vida resuelta se complica con un chico joven, que más parecía escrito por un ex despechado o una lista del tipo revista Cosmopolitan de famosas con sus “toy boys” que no me interesan nada, no tengo absolutamente nada que ver con esa gente y su vida, así que me enfadé un poco y me puse a dar a las teclas.