01/10/2014

30/09/2014

LACROSSE A LA FESTA OLD WAVE NEW WAVE




Ja és octubre i la rutina ja s'ha instal·lat a les nostres vides. Que torni Old Wave New Wave, el club mensual del senyor Miqui Puig és un signe més de la tornada al col·le i també, és clar, un motiu d'alegria. Aprofiteu que la tardor ha arribat amb puntualitat britànica i recupereu americanes, camises, corbates, vestits, mitges i mocassins, a l'Old Wave New Wave hi heu d'anar ben guapos i guapes.

FIGHTER PILLOW, DIJOUS 2 D'OCTUBRE AL CABARET ELÈCTRIC


Fighter Pillow va començar sent el projecte paral·lel de l'Eli, membre fundadora de Me And The Bees fins que el nou i petit projecte la va absorbir fins escindir-se del grup primigeni i dedicar-se plenament a Fighter Pillow. Mesos més tard, forma la banda completa i, ara, juntament amb en Rubén, en Manu i l'Alfonso es disposen a publicar i presentar el seu primer disc de nom homònim. Debut del qual fa una setmana estrenàvem un avançament i que presentaran en directe aquest mateix dissabte. Dos dies abans de poder veure'ls a l'Almo2Bar (atenció que amb l'entrada s'inclou el cd!) els tindrem al Cabaret Elèctric tocant-nos alguns dels seus hits indie rock "norantero".

29/09/2014

ANGEL OLSEN: "AL DISC HI HA UNA MESCLA DE POSITIVITAT I FOSCOR"


Demà dimarts Angel Olsen toca a La 2, i això no passa cada dia. Per si encara no us ha arribat: l'Angel Olsen -tal com ha demostrat amb el seu segon disc, Burn Your Fire For No Witness- és la millor cantautora pop-folk del moment. I això de cantautora pop-flok ho dic per posar una mica de límit i no dir que és la millor a seques ja que, en realitat, el que fa transcendeix qualsevol ridícula etiqueta. Això sí, és d'aquelles que no deixen indiferent, o t'agrada o no t'agrada. I si encara no t'agrada corre a escoltar "Unfucktheworld", "Free" o "If it's alive it will". O deixeu-vos d'hòsties i simplement correu a comprar l'entrada, que malgrat que ella digui que no sempre es pot donar el mateix sobre l'escenari, si dóna una desena part del que va donar al Barts el passat Primavera Sound haurà valgut la pena. També diu altres coses.

26/09/2014

EL VERMUT DE KIKO AMAT #9 - (ANTONIO BAÑOS)


Yo sigo a Baños; no me importa decirlo. Cantarlo en la cornisa de un acantilado, como si estuviese "Living on a Prayer". A mucha gente le incomoda Baños, porque es uno de los militantes que pican piedra, uno de los que no están aquí por los selfies. Cuando el liderazgo de Lo Nuestro parece –a veces– estar en manos de marujas de Facebook, comisarios políticos de blog y ciudadanistas post-15M (que fue bueno y a ratos malo), Baños está aún en el pupitre rayado de la Vieja Escuela, con las rodillas peladas y afilando el tirachinas. Muchos se ponen nerviosos con eso. Porque en lugar de airear una camiseta reivindicativa en un macrofestival, Baños se arremanga y se casca la tarea incómoda. La que no hago yo, ni que me maten: ir a Casals d’Avis, a ateneos o bares de pueblos de mala muerte, solo con su zurrón y su labia, a explicar cosas y desbrozar senderos. Lo que no chuta en Instagram; eso es lo que hace Baños. La faena dura. El baile con la más fea.