31/10/2014

PER QUÈ ESTÀS FOLLANT (per Shaina Joy Machlus)


Aquest article ve amb un regalet, un acompanyament musical de la mà de Melissa Lingo i d'una servidora. Una cançó feta especialment per aquest article i per aquest tema. Que en gaudiu.

Gettin laid

El Leo va "fer-ho" amb la Kate a Titanic, la Simone de Beauvoir i el Sartre també, l'Elizabeth i el Sr. Darcy està clar que també. La més noble de les creuades en nom del misteri universal més vell, l'amor. I a vegades nosaltres, la gent "normal", també "ho fem" per amor. Però siguem sincers, la majoria de vegades "ho fem" per altres raons. (En aquest article, posem-hi que "fer-ho" pot ser sexe, fotre's mà, enrotllar-se, i tots els passos entremig).

ENTREVISTA AMB EL FESTIVAL CONJUNTO VACIO


 Aquest dissabte tindrà lloc a La Capsa un dels festivals més estimats per diversos dels membres d’aquest web, el Conjunto Vacío. És un festival fet a mida de la gent, sense gaires mandangues al voltant, un festival de música per descobrir i deixar que el cap bulli i regiri. Música fosca que transmet una idea diametralment oposada a la foscor: la de que es poden fer les coses d’una altra manera, fins i tot a l'hora de pensar-les o de posar-hi música. Parlem amb els seus organitzadors.

29/10/2014

L'ACOMODADOR #64 · SILENCI, RODA FINCHER


Imaginem una societat on la veracitat d’un fet ja no és una prioritat, on la cultura de masses i la velocitat de la informació anteposen el poder de la imatge, l’escàndol i el sensacionalisme al rigor, la investigació i la reflexió. Una simple frase o fotografia pot defenestrar la dignitat d’una persona amb la mateixa facilitat que la pot deïficar al cap de dos dies. Una societat on no sempre guanya qui diu la veritat, sinó qui la sap emmotllar i explicar de la forma adequada per generar l’efecte desitjat. Un reflex de la nostra societat? Per desgràcia, no costa gaire respondre afirmativament. I és aquest efecte desencoratjador, exposat per Gillian Flynn a la novel·la i traslladat a la pantalla per David Fincher, el que alimenta el magnetisme de Perdida, que t’atrapa des d’un bon principi i ja no et deixa escapar; no només durant les seves dues hores i mitja, sinó un cop vista, quan queden latents els seus efectes.

LA MANDANGA #14 MORDÖRHEAD



Un Mordörhead al "Diario de Patricia".

28/10/2014

UDOLS DE JOVENTUT, TRESOR DIVÍ

Mourn
Mourn
Any: 2014
Discogràfica: Sones
La meva germana gran em deia fa uns anys que començaria a sentir-me vella quan comencés a escoltar música feta per gent més jove que jo. Tot i que encara no és una cosa molt habitual en el meu cas i que Mourn són un exemple exagerat –amb membres que tenen entre 14 i 19 anys podem dir que són una mica precoços, no deixa de ser un plaer veure que l’escena es renova i que els “grans” acullen els joves sense prejudicis d’edat. Mourn van fitxar aquest any per Sones i amb ells, en col·laboració amb Venus in Furs, han tret un 7” (Otitis, 2014) i ara l’àlbum debut, homònim, que porten presentant en directe des d’aquest estiu passat.