A Barcelona s'organitzen molts esdeveniments. Molts més dels que ens imaginen i dels que fins i tot podem arribar a assimilar. Alguns es situen en un àmbit tant concret que fins a cert punt és normal que passin desapercebuts pel gran públic, el Concurs Internacional de Música Maria Canals en podria ser, malhauradament, un bon exemple. Aquest any però, els organitzadors volen acostar-lo als ciutadans amb activitats paral.leles al certamen com per exemple, 'Play me, I'm yours' una iniciativa que repartirà 21 pianos de paret per 21 punts diferents de la ciutat.
Amant de la música, intèrpret, concertista i pedagoga, Maria Canals va ser la impulsora l'any 1954 d'aquest certament musical, juntament amb el seu company Rossend Llates, Félix Millet Maristany (el pare de Félix Millet, el senyor que va estafar als seus consogres entre d'altres) Marià Espinal i Manuel Blancafort. Va ser el primer d'Espanya, un dels primers d'Europa i des d'ençà s'han celebrat fins a cinquanta-sis edicions. Ni més ni menys.
Malgrat els atractius 20.000 euros de premi i el prestigi internacional d'aquest concurs dedicat exclusivament al piano, enguany entre els 91 participant no n'hi ha cap de l'Estat espanyol. Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes. Sigui per la raó que sigui els responsables s'han proposat acostar-lo al gran públic organitzant diverses activitats paral·leles aglutinades dins el cicle 'Off Canals'.
Hi haurà propostes de tot tipus i per a tota classe de públic, col.laboracions amb el Club Super3, intervencions d'artistes plàstics, concerts a diversos llocs de la ciutat o fins i tot la participació d'una associació de dones gitanes del barri de la Mina. Però segurament l'activitat més espectacular i sobretot visual és la de l'artista, Luke Jerram, una iniciativa que sota el lema 'Play me, I'm Yours' repartirà 21 pianos per tota la ciutat que podran ser tocats lliurement pels ciutadans. Tots aquests pianos han estat restaurats previàment i seran decorats per alumnes de l’Escola Massana, amics dels programes Tags i Info-K de TV3, nens del Casal d’Infants del Raval i de La Mina, pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu i interns de la presó Can Brians 1.
El tret de sortida del festival i de les seves activitats paral.leles és aquest cap de setmana i serà també durant aquest dos dies que els 21 pianos decorats seran reunits al Parc de la Ciutadella, posteriorment es repartiran per tota Barcelona. Podeu consultar la seva distribució al web Pianos al carrer i al web del certamen trobareu tota la informació sobre la resta d'activitats.
L'iniciativa de Luke Jerram ha estat muntada amb anterioritat i amb molt bona acollida per part del públic en ciutats com Londres, Sydney o Sao Paulo, les podeu veure totes a la seva web Street Pianos i així anar fent boca.
Amant de la música, intèrpret, concertista i pedagoga, Maria Canals va ser la impulsora l'any 1954 d'aquest certament musical, juntament amb el seu company Rossend Llates, Félix Millet Maristany (el pare de Félix Millet, el senyor que va estafar als seus consogres entre d'altres) Marià Espinal i Manuel Blancafort. Va ser el primer d'Espanya, un dels primers d'Europa i des d'ençà s'han celebrat fins a cinquanta-sis edicions. Ni més ni menys.
Malgrat els atractius 20.000 euros de premi i el prestigi internacional d'aquest concurs dedicat exclusivament al piano, enguany entre els 91 participant no n'hi ha cap de l'Estat espanyol. Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes. Sigui per la raó que sigui els responsables s'han proposat acostar-lo al gran públic organitzant diverses activitats paral·leles aglutinades dins el cicle 'Off Canals'.
Hi haurà propostes de tot tipus i per a tota classe de públic, col.laboracions amb el Club Super3, intervencions d'artistes plàstics, concerts a diversos llocs de la ciutat o fins i tot la participació d'una associació de dones gitanes del barri de la Mina. Però segurament l'activitat més espectacular i sobretot visual és la de l'artista, Luke Jerram, una iniciativa que sota el lema 'Play me, I'm Yours' repartirà 21 pianos per tota la ciutat que podran ser tocats lliurement pels ciutadans. Tots aquests pianos han estat restaurats previàment i seran decorats per alumnes de l’Escola Massana, amics dels programes Tags i Info-K de TV3, nens del Casal d’Infants del Raval i de La Mina, pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu i interns de la presó Can Brians 1.
El tret de sortida del festival i de les seves activitats paral.leles és aquest cap de setmana i serà també durant aquest dos dies que els 21 pianos decorats seran reunits al Parc de la Ciutadella, posteriorment es repartiran per tota Barcelona. Podeu consultar la seva distribució al web Pianos al carrer i al web del certamen trobareu tota la informació sobre la resta d'activitats.
L'iniciativa de Luke Jerram ha estat muntada amb anterioritat i amb molt bona acollida per part del públic en ciutats com Londres, Sydney o Sao Paulo, les podeu veure totes a la seva web Street Pianos i així anar fent boca.
Llegir més
La maquinària de la Fàbrica Fortuny, situada a una de les illes de Venècia, no ha deixat de produir teles estampades des de finals del segle XIX, quan Mariano Fortuny la va inventar. I és que les seves tècniques d'estampació són, encara avui, una incògnita que s'amaga dins les parets de la factoria. Però qui va ser Mariano Fortuny?
A partir d'aquesta setmana cada divendres us informarem de les estrenes programades pel cap de setmana. Avui tenim tres presumibles "taquillazos", una pels més petits i dues pelis interessants des del país veí. Jornada força completa.
Si la setmana passada l’oportunista regalava el nou disc de Sanjosex (els molts participants no patiu, en un parell de dies direm els guanyadors) avui ens estrenem regalant entrades per un concert. Més concretament pel bolo que el proper dissabte tindrà lloc a la Sala BeCool de Barcelona amb els japonesos Mono i els Obits. Ambdos grups presentaran disc, els nipons el seu recopilatori en directe que apareixerà al mercat el proper abril i els nord-americans el I Blame you (SubPop, 09).
Estarem d’acord si un dia ens acuseu de fer-nos pesats amb alguns artistes, però no ho podem evitar. A un país normal en Joan Colomo no reuniria 20 persones a un concert gratuït a l’FNAC ni seria un nou talent sinó que l’ompliria i estaria prou reconegut per la seva trajectòria. A un país normal una cançó com “Comino” hauria de sonar les 24 hores del dia a la ràdio.
Aquest titular, diguem-ne, poc afortunat no és nostre (si algun dia ho fem, afusselleu-nos) sinó de la promotora promoartsmusic, que ens ha enviat un correu per anunciar-nos un concert que el grup de neofolk kumbaia 
Els redactors del Gent Normal no ens hem posat d’acord en què entenem per un gargall. Uns diuen que és el que hom coneix com un sipi (o sepi o “sipiajo”), altres que és un cop, normalment desagradable, fet des de la gola. En fi, tot això ve perquè a Manresa (Bages) celebren la 
No es pot dir que haguem començat bé l’any pel que fa a desgràcies musicals. Ahir vam saber que Guru, 50% de Gangstarr –amb el mític DJ Premier- i ànima del Jazzmatazz es troba actualment en coma a l’espera d’una operació a vida o mort. Guru, de nom real Keith Elam, és un autèntic mite vivent del món del rap i amb el seu grup de sempre, Gangstarr, ha creat una discografia envejable, quasi de culte, ja que van ser un dels primers grups del gènere a posar samplers de jazz a les seves bases.
És un caos global? És la fi del món? És una variant de la ciclogènesi explosiva? Doncs no és res de tot això, però segurament els milers d'usuaris de Playstation 3 que avui han patit l'error 8001050F ho hauran pogut arribar a pensar. I què és exactament, i com ha passat i per què?
Les Belles Glòries posen en marxa una setmana més el seu Delorean per anar fins als anys 60. Aquest cop visitarem al senyor Brian Wilson i el seu enorme grup The Beach Boys, concretament ens posarem a escoltar Pet Sounds , un disc de psicodèlia i pop vocal. Si voleu saber perquè aquest disc està considerat un dels millors de la història, continueu llegint.
Quines cançons posarieu a l’Spotify si en poques hores haguéssiu d’atracar un banc? El guionista Jair Domínguez ho té clar. Passaria del DJ amb careta, Kid Koala, als RATM o d’en Lou Reed a en Thom York. Tot això amanit amb un antològic –i surrealista- speech de Jim Morrison. Ara només us falta una mitja al cap i una pistola de plàstic.
