29 de març 2017

LA REVISTA AJOBLANCO "VUELVE Y REVUELVE"




Que ressonin els tambors perquè l'emblemàtica i tan provocativa revista contracultural dels anys setanta, "Ajoblanco", està preparant el seu retorn a les impremtes i a les nostres vides. Si la notícia et fa feliç, et proposo dues coses: o bé participar en el crowdfounding que estan realitzant de cara a poder fer possible el primer número del 2017, que es preveu per aquesta primavera; o bé fer una excursió a la Fundació Suñol a partir de demà 30 de març per conèixer amb més detall el paper que va tenir la revista durant els agitats anys de la transició democràtica. No sabem per què tornen ara i no abans però esperem que facin el que millor saben fer: remoure consciències.

28 de març 2017

PODER ABSOLUTO - PURO SONIDO VALENCIA

Poder Absoluto
Puro Sonido Valencia
Any: 2017
Discogràfica: 3DBRecs

Després de tanta insistència que el que feien no tenia res a veure amb les bandes de hardcore provinents de Nova York, Cleveland o Boston, tornen de nou els Poder Absoluto amb el seu ego més inflat que mai i amb un disc anomenat 'Puro Sonido Valencia', que s'obri amb 'Entrada/Mano de Hierro', apertura on fan cridar ben fort la seua postura cap als opressors.

26 de març 2017

LLEGIR I ESCRIURE: LA ESCENA (de CLARENCE COOPER JR.)

La Escena
Clarence Cooper Jr.
Any: 2016
Editorial: Sajalín

Durant els durs anys 80, al Baix Llobregat, vaig veure molts ionquis. De fet no només els vaig veure, hi vaig interactuar bastant. Em feien una por terrible, eren com zombies de pel·lícula de George A. Romero, d’abans que els zombies correguessin, amb la mirada perduda i arrossegant el peus, disposats a robar-me la setmanada que tenia per anar al cine. Uns deu anys més tard, a mitjans dels 90, un punki jovenet i molt bon nano que sortia amb ma germana va veure Trainspotting i va pensar que què guai que era allò del “tatano”, que ell també ho volia provar. Al cap de tres o quatre anys el trobaven mort a un descampat amb la “xuta” encara al braç. De ionquis sembla que n’hi ha hagut tota la vida, sempre hi ha algú que agafa el relleu, per moltes pelis sòrdides i campanyes en contra que facin.

24 de març 2017

CLIPS IMPERDIBLE: 2.35


Els #imperdibles4life del mes recopilats en forma de pack especial d'entreteniment per un dia de pluja com avui. Entre els clips trobem l'última entrega d'Actress amb la seva aposta per les estètiques futuristes i els vestuaris de caràcter més transgressor. Els videoclips de Talaboman i Delorean que utilitzen el videojoc com a recurs visual o els vídeos de Farai i Cris Cris que mostren un discurs més reflexiu o crític.

RUTA Y RITMO (per ELI MOLINA)



Reconozco que la realidad confundía mis sentidos. Desde muy pequeña siempre busqué vías alternativas que me alejaran de lo que mis ojos veían y mis oídos escuchaban. Si no me gustaba lo que veía me subía a un árbol para cambiar la perspectiva, si lo que oía no era buen plato para mí entonces me ponía a tararear algo, supongo que parecería retrasada pero a mí me daba igual. No, no tenía unos "walkmans" todavía, eso vino después y me costó bastante conseguirlos, los caprichos había que ganárselos además, algo que a día de hoy valoro bastante, lo del valor de las cosas y el mérito de conseguirlas, que estamos muy bien acostumbrados.