29 set. 2016

CLIPS IMPERDIBLES 2.24



A Gentnormal, som molt bona gent,  per això us hem preparat un 10/10 dels videoclips que no us podeu perder, de cap de les maneres, aquesta setmana! Sense cap mena de dubte, els #clipsimperdibles4life seleccionats són les últimes deu novetats in que qualsevol de vosaltres ha de tener per mà. "Bon gènero" visual i auditiu per estar connectat i al ordre del dia #baby's!

28 set. 2016

CLIPS IMPERDIBLES 2.23: ESPECIAL MIRA - DIGITAL ARTS FESTIVAL 2016



El Mira. Digital Arts Festival ja és un festival exportat que pot utilitzar el hashtag d'internacional. Després de la seva cinquena edició a una de les ciutats més mítiques de la cultura club al nostre continent, com és Berlín, torna més madur i preparat per la seva sisena edició a Barcelona. Amb un cartell més que atractiu, i un programa de més de trenta propostes audiovisuals, s’emplaçarà del 10 al 12 de novembre a la Fàbrica de creació Fabra i Coats per desplegar, un cop més, tota la seva essència de caire futurista i tecnològic. No cal obviar, així mateix, la seva maquinària visual creada per l’estudi barceloní Device, que remet al capitalisme i als mercats surrealistes, i en el mateix sentit, a l’estetització del producte, han utilitzat l’imaginari culturista com a temàtica d’aquest any. És per això, que aprofitem l’ocasió i fem un especial de #clipsimperdibles4life amb alguns dels artistes, per començar a salivar i desitjar amb ànsia que arribin les dates!

27 set. 2016

ESTRENEM "LLARGA VIDA AL TARANNA" DE POWER BURKAS




Encara que fa anys que navega per derives estilístiques, el cor, puny i l'ànima de Bcore és el punk i el hardcore. Per les seves files han passat algunes de les millors i més brillants bandes del gènere creades a Catalunya, que sempre han vist la discogràfica barcelonina com el gran referent, el pare i la casa gran. I malgrat passen els anys, ells segueixen allà, ferms en conviccions i irreductibles de la distorsió, apostant per noves bandes amb la música amfetamínica com a bandera. Les generacions passen i els Aina, els Standstill o els Half Foot Outside ja no hi són, i malgrat algunes meravelloses excepcions (Nueva Vulcano, No More Lies) el que manté la flama són les bandes més novells. I a qui Bcore segueix ensenyant al món. I això precisament és el que farà aquest dissabte 1 d'octubre al Centre Cultural La Farinera del Clot, amb el festival 'Sí que hay futuro pero es aterrador': mostrar al món quina és la seva flota punk, la primera línia de batalla: Futuro Terror, Wild Animals, Cala Vento i Power Burkas.

26 set. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: "RES NO ES PERFECTE A HAWAII" (de MÀRIUS SERRA)

Res no és perfecte a Hawaii
Màrius Serra
Any: 2016
Editorial: Proa

Durant molts anys, la fama de Màrius Serra com a comunicador mediàtic i expert en enigmística i jocs de paraules ha eclipsat la seva obra literària, ja ben extensa i no pas menor en termes de qualitat. Sobretot en va transcendir Quiet per l’element autobiogràfic, i no va ser fins que va guanyar el Sant Jordi el 2012 amb Plans de futur biografia novel·lada del matemàtic discapacitat Ferran Sunyerque se’l va començar a veure com un escriptor més seriós. Amb Res no és perfecte a Hawaii torna a les arrels dels seus llibres anteriors: una curiositat fora de mida per les coses més remotes i en aparença intranscendents, una certa admiració pels estafadors irresistibles que tant abunden avui en dia i que retrata en clau satírica però no exempta d’afecte i, sobretot, una gran habilitat per embolicar la troca fins a extrems inimaginables amb tots aquests elements, com ja va fer en novel·les com Farsa o Mon Oncle. El que canvia ara és l’escenari, que si abans era més nostrat ara se situa al llunyà, paradisíac i idealitzat arxipèlag de Hawaii, del qual l’autor s’esforça des del títol a donar-ne una visió desmitificadora o, si més no, més ajustada a la complexa realitat actual de les illes i a les peculiaritats de la seva història.

23 set. 2016

POSTALS DEL CAMP DE REFUGIATS DE CALAIS I DE LES DEFICIÈNCIES DEL VOLUNTARIAT (per SHAINA JOY MACHLUS)



Ara mateix a Calais, a França, hi ha nens donant voltes sobre una acolorida noria plena de neons, alcen els braços (mira, sense mans!) mentre recorren a gran velocitat, i sobre un vagó amb forma de granota, un circuit infinit de mini-muntanyes. Fa olor salada de marisc acabat de fer, que ve de restaurants plens de fina porcellana, d'aquella blanca i daurada. Els carrers estan cuidats, adornats amb vestits d'estiu, gossets, gorres, fanals clàssics, i tothom passeja tranquil·lament entre una fresca brisa marina. Hi ha una torre amb un rellotge engalanat amb tot tipus de braçalets daurats i uns jardins públics amb uns arbustos perfectament retallats i en forma de terròs de sucre gegant.