26 de maig 2017

UN YO POR PARTES (per ELI MOLINA)



Si el sueño fuera (como dicen) una
tregua, un puro reposo de la mente,
¿por qué, si te despiertan bruscamente,
sientes que te han robado una fortuna?

¿Por qué es tan triste madrugar? La hora
nos despoja de un don inconcebible,
tan íntimo que sólo es traducible
en un sopor que la vigilia dora

de sueños, que bien pueden ser reflejos
truncos de los tesoros de la sombra,
de un orbe intemporal que no se nombra

y que el día deforma en sus espejos.
¿Quién serás esta noche en el oscuro
sueño, del otro lado de su muro?


El otro, el mismo, Borges 1964

Yo flotaba, controlaba todos los movimientos de mi cuerpo, reconocía el momento y me dejaba caer al vacío, desde una ventana, desde el borde de un precipicio o desde arriba de un árbol, sabía que estaba soñando y tomaba el control, y lo que más me gustaba era soñar que volaba. Eso fue hace muchos años, cuando era muy niña, me encantaba irme a dormir. Me levantaba y ya empezaba a programarme la cuenta atrás para llegar al momento de volverme a meter en la cama. Era capaz de crear mi propio sueño, de montarme un país maravilloso, de tener poderes como el del fantástico "dedo rayo" que dejaba frito al primero que pasaba, pero lo mejor era cuando me daba cuenta de que estaba soñando, me pellizcaba, y al no haber dolor iba directa a tirarme por el primer agujero que me plantaba delante para poder volar. Todo esto acabó el día que mi madre me encontró sonámbula encima de la lavadora, junto a la ventana de la galería. Me prohibió que siguiera dando rienda suelta a eso del volar en sueños, menudo bajón, mi gozo en un pozo.

22 de maig 2017

LLEGIR I ESCRIURE: QUE ME QUIERAS (de MERRITT TIERCE)

Que me quieras
Merritt Tierce
Any: 2017
Editorial: Blackie Books
Traducció: Zulema Couso
“Si tienes algún problema, remordimiento o angustia, cómetelo, bébetelo, esnífalo, fóllatelo, úsalo, chúpalo, mátalo.”

M’agraden les persones que escriuen per primera vegada, perquè és un moment irrepetible. Ningú més, ni elles mateixes, podran reincidir mai. El segon, el tercer, el desè cop, també són irreemplaçables. Però el primer, és absolutament romàntic o genuïnament esbudellador.

Que me quieras, el debut de la Merritt Tierce, és un Que te jodan. La Marie, la protagonista, és camarera a temps complet i mare soltera adolescent, igual que ho era la Merritt. S'embolica indiscriminadament amb companys i clients en aquest afany de follar-se les angoixes. Un d’ells, (“sonrosado, gordo, me recordaba un topo sin pelo que habíamos visto en el zoo”), “quizá pensó que yo era un accidente, una flor en medio del barro a la espera de florecer”. Però aquesta novel·la, igual que la vida que retrata, no és cap cataclisme en un barri residencial; tampoc és una peça de decoració substreta d’un espai inapropiat. La primera escriptura de la Merritt surt del lloc oportú, com els bolets que neixen del sotabosc humit i putrefacte, després del convenient temps de gestació. Creix d’un indret tan primigeni que no respon a les estructures d’una història convencional. La Marie se’ns presenta en episodis desordenats. I com diu la Míriam Cano, no hi ha millor narrativa que la que deixa espai al lector, perquè lligui un mateix els nusos solts.

19 de maig 2017

COM ROBAR UNA BICICLETA I (per FRANCESC GARCIA MARTÍN)



Copenhaguen, juliol 2016.

Estàs recolzat a la tanca del pàrquing d'un supermercat Irma, al costat hi tens la bicicleta, que després de tants dies pujant i baixant voreres amb poc amor ja comença a fer tota mena de sorolls agònics. Del porta-trastos de darrere en penja el teu skate com si fos un parafang. Avui tampoc has patinat. Fa un parell de setmanes et vas doblegar el peu patinant al Hullet i encara que ja no està inflat, quan camines notes fiblades i formiguejos al lateral extern del peu. Tens gana i per molt que dormis i descansis no aconsegueixes treure't la sensació d'haver caminat moltes hores. Ets al supermercat perquè saps que a les nou i vint treuen les escombraries amb els productes caducats, els deixen en un contenidor gris que hi ha al moll de càrrega.

Després d'una bona estona d'espera, tampoc tenies res a fer ni ganes d'estar amb ningú, surten dos treballadors per la porta de personal del moll de càrrega. Són eminentment nòrdics, grossos, vikings de mitjana edat rebaixats a portar un polo amb una xapa que diu el seu nom. També porten un six pack a la mà; després de la feina acostumen a beure's una o dues cerveses al pàrquing mentre es fumen un Viking darrere l'altre. Els mires. Et miren. Us coneixeu. Avui no treuen escombraries.

18 de maig 2017

ENTREVISTA A POLSEGUERA: SA MATA ESCRITA, RAMON LLULL Y EL ROCK



En Tomeu Mulet, (Tomisha en aquesta santa casa que ens l’estimem), portava molt temps amagant-nos un secret. Potser fins i tot ens n’oculta més, però de moment hem descobert que fora de la seva faceta com a baixista a Beach Beach, Der Ventilador i Kana Kapila, i dins la intimitat del seu dormitori, és tot un cantautor. S’ha fet pregar una bona pila d’anys fins que s’ha atrevit a treure les seves cançons a ventilar. L’hi han calgut moltes sessions de teràpia en grup, junt amb en Sergi Egea de Famèlic i la Verónica Alonso de les Me and the Bees (baixista i bateria respectivament). La inversió ha merescut l’espera, i ja tenim aquí Sa Mata Escrita, un EP publicat tirada de 100 còpies a casa els Famèlic (Catalunya), Bubota (Mallorca) i Discos Walden (Madrid).

“Estic molt content de com ha quedat, però fa tant de temps que hi ha aquestes cançons que ara vull que el projecte no s’acabi aquí. No és un grup de jiji-jaja, tampoc tenia la idea de fer un grup seriós amb moltes ambicions, però sí una banda normal i corrent on fas cançons, vas al local, les assages, les vas tocant amb els teus amics i ja està. Tots hem estat fent molta feina per separat durant tot aquest temps.” I ja era hora de posar-la en comú. Així que l’hem convidat a un vichy a veure si s’anima i ens ho explica tot!

17 de maig 2017

FESTIVAL D'A 2017 - Crònica (part III)

S'allunya ja el D'A 2017 i comencem a mirar a l'edició de l'ant que ve, però abans encara hi ha temps per a repassar els últims títols que hi vaig poder veure. Hi destaca una de les joies del festival en forma de drama romanès, la relativa decepció que ens deixa la última pel·lícula d'Olivier Assayas, però sobretot cal subratllar el que probablement ha estat el títol més polèmic i discutit de tot el festival. Ara, a esperar el D'A 2018, que ja ha confirmat les seves dates: del 26 d'abril al 6 de maig de l'any que ve.