PIANOS ALS CARRERS DE BARCELONA

A Barcelona s'organitzen molts esdeveniments. Molts més dels que ens imaginen i dels que fins i tot podem arribar a assimilar. Alguns es situen en un àmbit tant concret que fins a cert punt és normal que passin desapercebuts pel gran públic, el Concurs Internacional de Música Maria Canals en podria ser, malhauradament, un bon exemple. Aquest any però, els organitzadors volen acostar-lo als ciutadans amb activitats paral.leles al certamen com per exemple, 'Play me, I'm yours' una iniciativa que repartirà 21 pianos de paret per 21 punts diferents de la ciutat.

Amant de la música, intèrpret, concertista i pedagoga, Maria Canals va ser la impulsora l'any 1954 d'aquest certament musical, juntament amb el seu company Rossend Llates, Félix Millet Maristany (el pare de Félix Millet, el senyor que va estafar als seus consogres entre d'altres) Marià Espinal i Manuel Blancafort. Va ser el primer d'Espanya, un dels primers d'Europa i des d'ençà s'han celebrat fins a cinquanta-sis edicions. Ni més ni menys.

Malgrat els atractius 20.000 euros de premi i el prestigi internacional d'aquest concurs dedicat exclusivament al piano, enguany entre els 91 participant no n'hi ha cap de l'Estat espanyol. Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes. Sigui per la raó que sigui els responsables s'han proposat acostar-lo al gran públic organitzant diverses activitats paral·leles aglutinades dins el cicle 'Off Canals'.

Hi haurà propostes de tot tipus i per a tota classe de públic, col.laboracions amb el Club Super3, intervencions d'artistes plàstics, concerts a diversos llocs de la ciutat o fins i tot la participació d'una associació de dones gitanes del barri de la Mina. Però segurament l'activitat més espectacular i sobretot visual és la de l'artista, Luke Jerram, una iniciativa que sota el lema 'Play me, I'm Yours' repartirà 21 pianos per tota la ciutat que podran ser tocats lliurement pels ciutadans. Tots aquests pianos han estat restaurats previàment i seran decorats per alumnes de l’Escola Massana, amics dels programes Tags i Info-K de TV3, nens del Casal d’Infants del Raval i de La Mina, pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu i interns de la presó Can Brians 1.

El tret de sortida del festival i de les seves activitats paral.leles és aquest cap de setmana i serà també durant aquest dos dies que els 21 pianos decorats seran reunits al Parc de la Ciutadella, posteriorment es repartiran per tota Barcelona. Podeu consultar la seva distribució al web Pianos al carrer i al web del certamen trobareu tota la informació sobre la resta d'activitats.

L'iniciativa de Luke Jerram ha estat muntada amb anterioritat i amb molt bona acollida per part del públic en ciutats com Londres, Sydney o Sao Paulo, les podeu veure totes a la seva web Street Pianos i així anar fent boca.


Llegir més

LLEGIR L'ÀFRICA


Eben
Ryszard Kapuscinski
Any: 2001
Editorial: Empuries


Quan des de les reunions neo-hippies d'adolescència i els primers anys d'Universitat alguns imaginàvem com seria anar a l'Àfrica, sempre recreàvem un viatge inicàtic, amb nosaltres mateixos arremangats entre nens negres que somreien al nostre pas heroic. Sempre ens imaginàvem a nosaltres mateixos tornant de la proesa i responent a qualsevol amic: "sí, he estat en un projecte de col·laboració a x país africà" deixant-lo amb tres pams de nas

Els pocs que acabaven fent el viatge ho feien a través d'organitzacions que els portaven amunt i avall en autocar. Féien quatre fotos, mig pou, i tornaven cap aquí. A tots aquests intrèpids pseudo-viatgers els recomanaria ara que invertissin temps i diners en llegir Eben, de Ryszard Kapuściński. Potser, al acabar-lo, es moririen de ganes de visitar aquest incommensurable univers, però d'una manera completament diferent.

Kapuściński va viatjar a l'Àfrica en múltiples ocasions entre els seixanta i els setanta com a corresponsal de guerra per a una pobre agència de premsa polonesa. L'amic Ryszard tenia la missió de cobrir les diferents revoltes i moviments d'independència que estaven succeint al continent negre. Era una missió incòmode i perillosa. Però per a ell era un somni fet realitat.

No tenia gaire diners, ni una gran institució al darrere que li facilités les coses. Per això, la feina diària del nostre amic polonès es convertia sovint en una gran aventura. Llegir aquest llibre equival a passar calor, fred, por i eufòria; a pujar a camions, barques, avionetes i bicicletes; a parlar amb famílies, tribus, militars i bruixots.



Per entendre'ns, Kapuściński és la versió no ficcional d'Indiana Jones. Aquest home va viure vint-i-set revolucions i múltiples cops d'estat, va ser empresonat quaranta vegades i va sobreviure a quatre condemnes de mort. Va patir, entre d'altres malalties, malària i tuberculosi. Es va perdre pel desert, va combatre lleons, serps i milícies. En definitiva, les va passar canutes. El resultat però, és l'explicació més completa i fantàstica d'aquest magnífic collage de sensacions que és l'Àfrica.

El llibre explica dues històries en una: la història del continent africà, de la seva llibertat, de les seves contradiccions i de la seva voluntat de ser lliure; i la història de les persones que hi viuen, dels camins i voranys en que avancen, dels avions i barques que agafen, de les cançons que canten i els acudits que expliquen.

Qualsevol estudiant de Periodisme hauria de llegir Eben. De fet, qualsevol persona amb una mínima curiositat per l'essència de la vida humana hauria de tenir-lo al prestatge de casa. Si vols viatjar a l'Àfrica llegeix-lo. Si no vols viatjar-hi pas i tan te fa tot, seu al metro, al sofà o a la platja. Estira't a la gespa o al pati de la Universitat. Agafa aquest llibre i fulleja'l. Després, ja en parlarem.


Llegir més

LA CASTANYA EDITA EL NOU D'EN TED LEO


Ja venim dient que aquest és l'Any de La Castanya, i no, no és cap any astrològic xinès, és que La Castanya està on fire.

Després d'atrevir-se a treure el seu primer disc, el també primer disc de Furguson, i en ple procés de gravació del disc debut de Me And The Bees, ara s'arrisquen a treure l'edició espanyola del The Brutalist Bricks de Ted Leo & The Pharmacists, que als Estats Units ha tret aquest any Matador (discogràfica on publiquen grups com ara Sonic Youth) i que es pot escoltar íntegre al seu myspace. I a sobre amb una sorpreseta!




Ted Leo & The Pharmacists, que ja varem poder gaudir al Primavera Club d'aquest any, han tret un disc replet de hits de punk madur, molt disfrutables i ballables, com ja ens tenen acostumats. El que no sabem encara és com sonarà la cançó amb Rebecca Gates. Perquè sí, perquè va La Castanya i treu el sisè àlbum d'estudi d'en Ted amb un bonus track, que només es podrà trobar en aquesta edició. Edició que ja ha sortit en cd i que podreu demanar a l'e-mail de La Castanya, mailorder@lacastanya.com, o directament a les botigues habituals del centre de Barcelona i al bar Heliogàbal de Gràcia. Ben aviat, la preciosa edició en vinil, de la qual en tindreu notícies, i bones, des d'aquí, de Gent Normal.


Llegir més

DISC DE MARIA RODÉS

Si entreu al seu myspace ja podreu escoltar íntegrament el primer disc totalment en solitari de Maria Rodes. La de Barcelona ha abandonat la companyia d’Andy Pool a Oniric per portar-nos 11 cançons en castellà que seguiexen la línia del seu anterior projecte. Com a Sin Técnica (Cydonia, 09), la Rodés no es limita a jugar a la primera divisió del folk i la cançó d’autor sinó que dispara més lluny aportant elements country o jazz a les seves cançons. El primer senzill que serveix d’avançament del disc és “Una forma de hablar” (com es diu el disc), una bona mostra de l’univers de Maria Rodés, de veu dolça i murmuri encisador. El disc l’ha gravat amb Ricky Falkner a Montcabrer i ja es pot comprar des del web de BCore.



Llegir més

ELS CD'S DE SANJOSEX JA TENEN GUANYADORS

Després de llargues reunions i deliberacions de tot tipus, l'equip del Gent Normal hem decidit quines tres propostes s'enduen el nou àlbum de Sanjosex; Al marge d'un camí (Bankrober, 10).

El primer guanyador és l'Enric, pel seu romanticisme ("al camí de ronda entre el Far de Sant Sebastià i Tamariu disfruto les olors dels pins i l'aigua de mar"); la segona guanyadora és la Mariona, per currar-s'ho tant i tant i afegir no una, sinó dues fotografies per ensenyar-nos els Aiguamolls de l'Empordà. I finalment el darrer agraciat és en Miquel per la seva originalitat: de tot l'Empordà, el lloc que li agrada més és l'estació de Portbou.

Gràcies a tots els que heu participat, amb propostes com la plana del Fluvià, el Castell de Montgrí, Cadaqués, Begur, Lladó o El Port de la Selva. El GN s'ho apunta i ho tindrem en compte a la nostra propera excursió empordanesa.

Gràcies a Bankrobber per la col·laboració



Llegir més

DE CAPRICIS I SOBRETAULES

Quan es troben dues de les propostes que més ens agraden de Barcelona el resultat acostuma a ser espectacular. Parlem dels Caprichos del Apolo i les Sobretaules de Bankrobber, que l'any passat ja ens van donar grans moments, com l'emotiu concert de Pere Agramunt i Guillem Gisbert. Enguany ambdós cicles ja fa dies que funcionen, però a nosaltres ens ha cridat l'atenció especialment el que tindrà lloc aquest dijous a l'Apolo amb Enric Montefusco (Standstill) i Ferran Palau (Anímic). Dues de les personalitats musicals més creatives i brillants del país uniran cançons i influències per oferir-nos un concert que, com passa sovint amb les Sobretaules, acostumen a ser irrepetibles. Veurem com queda la cosa i farà una mica més amena l'espera cap a la que segurament és la Sobretaula més esperada de la història per l'equip del Gent Normal: Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Joan Colomo.



Llegir més

OSCARS 2010


Aquesta matinada al Kodak Theater de Los Angeles s'ha celebrat la 82ena edició dels Oscars, l'esdeveniment cinematogràfic més important (o més publicitat i on hi ha més interessos) de l'any. Els encarregats de tenir-nos quasi 4 hores davant de la tele sense dormir-nos han sigut Steve Martin i Alec Baldwin. Una bona gala que ara us resumim.

Després d'una prèvia eterna de catifa vermella (2 hores venent fum), ha arribat l'esperada gala amb la clàssica actuació musical d'apertura a càrrec de Patrick Harris (How I meet your mother), tot seguit el duet de presentadors ha fet la introducció dels nominats amb força gràcia (encara que per la cara de George Cloney ningú ho diria) i com un tret s'han anat succeint els premis, amb dues actuacions musicals, curts i ràpids discursos dels guanyadors i 22 minuts clavats de bromes i acudits de Baldwin i Martin.

En total tres hores d'Oscars força lleugers i entretinguts, una bona rentada de cara a un format que s'havia tornat pesat i un pèl avorrit any rere any, bona feina dels guionistes. A destacar l'homenatge a John Hughes (Sixteen Candles (1984) o Home Alone (1990)), un brillant muntatge recordant les millors pel·lícules de terror, Ben Stiller caracteritzat d'avatar i el sempre colpidor record a aquells que ja no hi són. A nivell de premis The Hurt Locker ha sigut la gran guanyadora amb 6 Oscars i per fi una dona guanya l'Oscar com a millor directora. Hores de son ben perdudes.

And the Oscar goes...

Millor Pel·lícula
The Hurt Locker (2008): Kathryn Bigelow, Mark Boal, Nicolas Chartier, Greg Shapiro
Millor Actor
Jeff Bridges per Crazy Heart (2009)
Millor Actriu
Sandra Bullock per The Blind Side (2009)
Millor Actor Secundari
Christoph Waltz per Inglourious Basterds (2009)
Millor Actriu Secundaria
Mo'Nique per Precious (2009)
Millor Director
Kathryn Bigelow per The Hurt Locker (2008)
Millor Guió Original
The Hurt Locker (2008): Mark Boal
Millor Guió Adaptat
Precious: Geoffrey Fletcher per la novela Push by Sapphire (2009)
Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa
El secreto de sus ojos (2009) (Argentina)
Millor Documental
The Cove (2009): Louie Psihoyos, Fisher Stevens
Millor Curtmetratge Documental
Music by Prudence (2010): Roger Ross Williams, Elinor Burkett
Millor Curtmetratge
The New Tenants (2009): Joachim Back, Tivi Magnusson
Millor Curtmetratge d'Animació
Logorama (2009): Nicolas Schmerkin
Millor Pel·lícula d'Animació
Up (2009): Pete Docter
Millor Disseny de Vestuari
The Young Victoria (2009): Sandy Powell
Millor Maquillatge
Star Trek (2009): Barney Burman, Mindy Hall, Joel Harlow
Millor Direcció Artística
Avatar (2009): Rick Carter, Robert Stromberg, Kim Sinclair
Millor Cançó Original
Crazy Heart (2009): T-Bone Burnett, Ryan Bingham per "The Weary Kind"
Millor Música Original
Up (2009): Michael Giacchino
Millor Só
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson, Ray Beckett
Millor Edició d'Efectes Sonors
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson
Millor Fotografia
Avatar (2009): Mauro Fiore
Millor Edició/Muntatge
The Hurt Locker (2008): Bob Murawski, Chris Innis
Millors Efectes Visuals
Avatar (2009): Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham, Andy Jones


Llegir més

L'OPORTUNISTA: CURSOS D'ORIGAMI


Fans de la papiroflèxia, de les manualitats i de les arts plàstiques en general: el Muji, aquella botiga de productes i pijades japoneses on més val no posar-hi els peus perquè, si ho fas, corres el perill de sortir amb tot tipus de bosses, capses i retoladors, o de gastar-te 30 euros en una escombreta de WC, s'ha proposat donar a conèixer als pobres occidentals l'art ancestral de l'origami.

Els dies 8, 15 i 22 de març, a les 19.00 hores, podeu participar en un curs exprés d'origami, on us ensenyaran a fer grues, granotes o flors amb paper, sense necessitat ni de pega ni de grapes. Sí, és com màgia.

Si voleu apuntar-vos-hi, només heu d'enviar un correu a info@muji.es, amb el vostre nom, mail, telèfon i el dia que voleu fer el curs. Llarga vida al Muji!


Llegir més