28 jul. 2016

CLIPS IMPERDIBLES 2.20


Aquesta setmana tenim material d'especial referència als #clipsimperdibles4life! Els protagonistes d'avui són la M.I.A, els australians Kllo, Death Grips per segona setmana consecutiva, l'innovador Trim, i LXV i el seu "Mihal Drop Scene" dirigit per Rubén Patiño que sens dubte s'ha convertit en un dels meus nous imperdibles preferits, per la seva elegància en la transposició de diferents models 3D, com són la realitat augmentada, la realitat virtual i la realitat mixta! Bon cap de setmana i fins el proper post!

26 jul. 2016

ATLÁNTIDA FILM FEST 2016 - CRÒNICA (Part I)



Passats els primers dies de l’Atlántida Film Fest 2016, aquesta és la primera crònica sobre algunes de les pel·lícules que he pogut veure fins ara. De moment, el nivell presenta una mica de tot, però generalment les propostes saben oferir una lectura concreta i força polièdrica dels diferents conflictes que viu, o ha viscut, el continent europeu. Aquestes en són les meves impressions.

EL SALT MORTAL PODRIA SER EL NOSTRE FESTIVAL FAVORIT


Dinars que s'allarguen en sobretaules eternes i acaben en idees meravelloses que mai es tiren endavant. O quasi mai, perquè el Salt Mortal, fruit d'un intens migdia entre amics, alcohol i diumenge, està a poques hores de veure la llum. Zero patrocinis, zero pressuposts, tot amistat, entusiasme i amor. Aquest dissabte se celebra la primera edició d'aquest festival, que veient el cartell, recorda al que podria ser una jornada de l'Hoteler curated by l'Hereu Escampa, i és que en Guillem, bateria i 50% del grup, és un dels quatre responsables del tingladu. No és a La Plana i sí Cal Rosal, al Berguedà, i com diuen els organitzadors, és "una reserva protegida de la mà de les institucions". El preu són només 10 euros i el catàleg de grups envejable: Regalim, vàlius, Dofí Malalt, Polseguera, Súper Gegant, L'Hereu Escampa, Opatov o Power Burkas són alguns grups de joves més emocionants, adrenalínics i canalles del país. Tots ells seran al Salt Mortal, així que sí, sembla que aquell dinar se'ls ha anat una mica de les mans. Recordin, aquest dissabte, al jardí del Konvent. Saben quan un festival pinta a convertir-se en favorit? Doncs aquest és el cas.

25 jul. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: FUEGO ETERNO. LA HISTORIA DE JERRY LEE LEWIS (de NICK TOSCHES)

Fuego eterno (Hellfire): La historia de Jerry Lee Lewis
Nick Tosches
Any: 2016
Editorial: Contra

“They have their wish whose souls perish with torments in hell-fire
Who rather choose their souls to lose, than leave a loose desire”

“The Day of Doom” de Michael Wigglesworth (1662)
*Escollida per en Greil Marcus

Un fet que resumiria perfectament la resta de la vida d'en Jerry Lee Lewis és que als 15 anys va ser expulsat de Southwestern Bible Institute per tocar "My god is real" en versió boogie. Així va començar i així seguiria, pels camins de la bipolaritat, posseït a l'hora pel misticisme de la divinitat i pel culte al diable, com uns bessons esquizofrènics barallant-se pel cos d'un pianista investit. Per retratar aquesta dualitat biogràfica hauria servit molt bé Baudelaire, atrinxerat també entre les dues ribes d'aquesta brúixola desimantada que és el bé i el mal. Però aquesta historia en mans d'en Nick Tosches pren un viratge que en Greil Marcus atina al pròleg: "[...] es al mismo tiempo un argumento en torno a los valores –de dónde proceden y a dónde conducen– y un ejemplo del género literario estadounidense primigenio: el sermón". La moralitat del sermó la converteix en una biografia molt novel·lada i molt americana, fet que molts crítics han destacat com una virtut, sempre i quan t'agradi això de la gran faula estadunidenca i aquests valors dels quals sempre es parla, perquè han acabat fent-se universals, no només a cop de violència, també a base de filmografia i literatura. És una crítica que no deixa d'inscriure's dins la seva tradició.

19 jul. 2016

PARTIR (de LUCÍA BASKARAN)

Partir
Lucía Baskaran
Any: 2016
Editorial: Expediciones Polares

Lucía Baskaran presenta un relat fresc i cru com un sashimi i passa igual de bé. Corren dues històries paral·leles, passat i present de la Victoria, fins que el passat troba el cap del fil conductor: el desamor d’una parella que ja gairebé s’ignora. I tot passat pel sedàs d'un grau d'intimitat que quan es llegeix potser farà enrogir a alguns, d'altres se sentiran identificats i se'ls posarà la pell de gallina, a d'altres els causarà rebuig i negaran que també s'hi reconeixen.