24 d’oct. 2014

GENT NORMAL D'EXCURSIO #1: FRANÇA


De tant en tant està bé sortir d’excursió i veure què passa en altres països a nivell cultural. Per molt que les escenes musicals locals teixeixen xarxes de contactes internacionals per afinitats sovint estilístiques, però no només, moltes vegades desconeixem grups i iniciatives interessants que no han arribat a sortir de la seva zona geogràfica de referència però que ens poden encantar si algú ens en parla. Aprofitant que una de les nostres col·laboradores es troba actualment a França i que tots tenim fetitxes internacionals, us presentem una selecció de discogràfiques del país veí, més enllà dels Pirineus, que us faran venir ganes de sortir a menjar crêpes i beure pastís. Com passa també a casa nostra, fa uns anys que s’ha recuperat amb força la filosofia del “fes-ho tu mateix” i a França han aparegut tot de petits segells independents que promouen tant grups francesos com internacionals, sovint amb molt bon olfacte per al next big thing, i que fan que hi hagi un moviment musical en zones allunyades dels grans centres culturals del país (de París) però també unes ganes de fer encara més. L’oest de França és particularment actiu en aquest sentit, amb tot d’iniciatives sorgides en els últims anys a Angers, Nantes, Brest i Bordeus. Si totes tenen en comú una filosofia i un gust pels dissenys cuidats, la cosa canvia pel que fa als estils musicals que proposen, però n’hi ha de tot:

BEKO
Un single digital cada dilluns, a més de compilacions esporàdiques, durant més d’un any van fer de la web d’aquest netlabel la meva pàgina d’inici, amb un disseny minimalista marcat per la successió de “discos” de portada amb estampat geomètric i colorit. Després de la referència nº100 van relaxar-se amb la periodicitat, però segueixen publicant EPs digitals regularment i fent-nos descobrir molts dels grups que veurem en festivals i arreu en poc temps. Dos bretons ja actius en l’escena musical de l’eix Brest – Nantes, van començar aquest projecte a mitjans de 2009, la seva primera publicació van ser unes cançons dels suecs Death and Vanilla, grup que poc més tard trauria el seu primer EP amb Hands in the Dark Records. Des de llavors han presentat Raw Thrills, Night Control, La Femme, Memoryhouse, Eternal Summers, Chicaloyoh, Lost Tapes i molts més grups de tot el món, casi sempre dins del chill wave, els sons synths i el pop psicodèlic. (GG)


Night Control – "Frozen Eyes"

BORN BAD
Born Bad és el segell mític, els BCore a la francesa, amb tot el contrast de tendències socials, polítiques i culturals que això comporta. Com Famèlic i La Castanya, de Born Bad han crescut brots més contemporanis com Teenage Menopause i XVIII Records que han publicat els discos de les que van ser les seves bandes pioneres. Tenen un catàleg eclèctic, des de Hunx and His Punx, els elèctrics Cheveu (trio sense cap possible comparativa a nivell peninsular), el surf dels extints Cavaliers, la psicodèlia Wall of Death –teloners de The Black Angels–, l’electrònica pop de La Femme, les bèsties del synth-punk Frustration, The Feeling of Love a qui em pogut veure diverses vegades i els Intelligence que sentirem el 25 de novembre al Lupita del Raval. També fan recopilatoris de synth-wave francesa i altres clàssics autòctons que són autèntiques delícies freaks per a melòmans. Regenten una botiga de discos a 11 Rue Saint-Sabin (París) que encara aguanta i s’hi ha d’anar amb la maleta buida, per poder-la omplir a gust. (AC)

Vídeo: “Cheveu – Charlie Sheen”

KYTHIBONG RECORDS
Kythibong Records són tres amics, dos germans i una amiga, un músic, una dissenyadora i un treballador de botiga de discos. Ells diuen que Kythibong Records és una empresa familiar, que treuen discos macos, sovint d’amics i de gent a qui aprecien, sense una línea editorial predefinida però sí marcada pels gustos personals dels seus artífexs. Són ja uns veterans (van fundar el segell l’any 2002) però segueixen fidels al rock sense floritures, al hardcore purista, al do it yourself i al seu propi criteri. Entre els seus grups es compten Marvin, Piano Chat, Electric Electric o Papier Tigre i a més compten amb bons contactes d’artistes i il·lustradors que els hi fan unes portades de disc ben especials cada vegada. (GG)



ATELIER CISEAUX
Són probablement el segell amb més olfacte del planeta Terra. Han tret ja 32 referències (comptant amb dues que sortiran aquesta tardor però ja es poden escoltar) que s'han esgotat en qüestió de setmanes. I no és per menys! Durant els darrers 5 anys i mig han editat les primeres cançons de grups com Best Coast, Tops, Dominant Legs, U.S. Girls, Ela Orleans, Dirty Beaches, a més de perles de grups més coneguts com el single “To the ground” de Mount Eerie o el disc col·laboratiu de Sun Araw amb Prince Rama. El seu catàleg fa una enveja tremenda: descobreix els artistes abans que ningú i aposta per grups moderns que aguanten el pas dels anys. Dels nous discos, pareu l'orella amb el debut de J Fernandez perquè si totes les cançons són com la de l'avançament serà el millor EP de l'any amb diferència: els primers Belle & Sebastian jugant a fer cançons de Broadcast, o com uns Weekend enamorats dels United States Of America. (QR)

J Fernandez: cosmic was

TEENAGE MENOPAUSE
A l’estiu de 2013 va sortir a la revista New Noise un reportatge que es titulava “La France a peur” on un dels segells protagonistes era TMR, i us puc jurar que aquest terror nacional no era infundat. Un dels seus cofundadors és l’artista belga Elzo Durt, que fa unes il·lustracions completament psicòtiques –del que segur coneixereu per fer la portada de Thee Oh Sees “Carrion Crawler / The Dream”–, l’altre artífex viu a París i exerceix de mecànic d’avions per una companyia internacional de jets privats (la revolució des de dins, com ha de ser!). Coneguts per fer unes festes de presentació completament boges, on el poper corre a través dels conductes de ventilació i a les fotografies surt tothom amb la cara desencaixada. No hem pogut entrevistar a cap dels assistents, diuen que a les últimes no s’hi han trobat supervivents. Genocidi! Tenen entre les seves files a Jessica93, el cavaller de l’Apocalipsi, de que si no n’heu sentit a parlar, amb el seu segon llançament us en omplireu bé les orelles. Amants de +++ o Coàgul? A França ja fa temps que tenen muntat un bon Conjunto Vacío gràcies als grups de TMR, Le Prince Harry o Scorpion Violente. Foteu-li canya al "assumpto", segur que us encantarà! (AC)

Vídeo “Jessica 93 – Away”

AFRICANTAPE
El Lluís ens ha obligat a incloure Africantape en aquest especial, un altre segell de Nantes especialitzat en math rock i derivats, però els hauríem inclòs igualment. Africantape sorgeix de Chevreuil i Passe Montage, els dos grups que van permetre a en Julien Fernandez fer-se molts contactes arreu del món i començar una aventura discogràfica que no és del tot solitària, ja que sovint col·labora amb altres segells i iniciatives musicals com Kythibong, Murailles Music o d’altres. Així, Africantape també ha tret discos de Pneu, Papier Tigre o Electric Electric –grups que sovint fan coses junts, com ara La Colonie de Vacances, quatre concerts alhora, en quatre escenaris, on els grups es van alternant–, a més de Three Seconds Kiss, Powerdove o The Cesarians. (GG)



XVIII RECORDS
Com La Castanya amb BCore, els XVIII son els fillastres espavilats de Born Bad. Segurament el Quique m’ho discutiria, però poso la mà al foc perquè són el segell amb millor gust del panorama francès. Han editat joies australianes que es mereixen més reconeixement que els fotuts cangurs, com Royal Headache o TV Colours. Però també recullen els millors fruits de la terra, La Secte du Futur (que per si no hi havia prou similituds, van obrir per Kid Congo a les festes que organitzaven els germans Guardia a l'Apolo), Black Bug (mig suecs, mig de Bordeus) i la joia de la corona, Yussuf Jerusalem –el seu líder viu al mig del bosc amb la sola companyia d’un gos-llop– i els que coneixen saben que és el meu grup preferit quasi al mateix nivell de Furguson. Bromes a part! Tenen una selecció de garatge internacional finíssima. El seu últim llançament és “Queen of Punk” de The UV Race, però ja espero amb delit la seva pròxima edició. I que els portin a girar amb ganes per tota la península, on sembla que muntar un concert de fora sigui una missió suïcida, només reservada per a uns pocs templers elegits que dominen el sant grial de les sales de concerts. (AC)

Vídeo “TV Colours The Kids Are Grown Up”

CROQUE MACADAM
Són un segell com els d'abans: el seu origen el podem trobar al web-zine “Requiem Pour Un Twister”, un dels millors llocs per descobrir música nova i no tan nova (els singles antics que ressenyen són sempre la "hostia"), sobretot si t'agrada la música de guitarres. El segell segueix una línia semblant a la del blog. Garatge amb bona memòria i ample de mires: pop-soul nerviós (els francesos Les Spadassins només tenen hits), punk-pop de llibre (el recent 7” de Cheap Riot és una joia tant si us agraden el Hunx com els Buzzcocks dels singles), el raca-raca assolellat (magnífics els dos singles de Triptides) o el folk-rock (la meva debilitat del segell, els nord-americans The Young Sinclairs, amants del Paisley Undergorund, MÀXIMA ALERTA!). Fins ara només han tret 7”s de grups francesos i estrangers, i encara no han fallat ni una diana. (QR)


RURALFAUNE
Ruralfaune és obra de Bruno Parisse, aficionat a la música experimental, marginal, rara, que va començar amb un programa de ràdio i penjant playlists a internet i que actualment és un dels agents culturals més actius d’Angers, a l’oest de França, on col·labora en diferents iniciatives, per exemple el festival Levitation, germà de l’Austin Psych Fest. I és que el component psicodèlic és ben present en moltes de les referències de Ruralfaune: High Wolf, Cankun, Holy Strays, Yuko x Chino i home, va ser el primer segell europeu en publicar a Oneothrix Point Never, ben abans que Warp. Han publicat més de 160 referències des de 2006 entre el segell principal i els dos subsegells especialitzats en derivats del metal experimental, FAUNASABBATHA, i en tot allò que inclogui sintetitzadors, com bé el nom de SYNTHseries indica. Ruralfaune és una d’aquelles discogràfiques de les quals refiar-se, no han tret un disc dolent i tenen un ull envejable per a tot allò que corre pels marges. (GG)

Je suis le petit chevalier – "How to collect branches"

HANDS IN THE DARK
Entre Besançon i Londres, els dos amics fundadors de Hands in the Dark s’han proposat mapar la psicodèlia i el drone sense restringir-se a cap zona geogràfica en particular. Especialitzats en edicions molt maques, sovint amb vinils de colors i amb un artwork molt cuidat, han tret discos de The Oscillation, Robeedor, Co La, Cankun, Mayerling i Metacomet, entre molts d'altres. El seu projecte més interessant és la sèrie Travel Expop, amb dues referències de moment, amb el qual editen compilacions de música psicodèlica d’un país cada cop, en col·laboració amb segells locals. El nº1 va ser francès, en aliança amb Ruralfaune, i el segon cop es van unir amb All Time Low per als veïns de la Gran Bretanya. Si mai voleu comprar un dels seus discos, cal que ho feu en pre-order, perquè sempre se’ls hi esgota tot. (GG)

Johnny Hawaii – "The parrots are not what they seem (they’re just pigeons on acid)"

ANIMAL FACTORY
Seguint amb la psicodèlia i els sons atmosfèrics, aquest petit segell de Bordeus va treure l'any passat un dels discos que més sona a casa meva actualment i que agradarà als fans de Deerhunter i Holy Shit especialment. Parlem de Petit Fantôme, projecte musical de Pierre Loustaunau, també membre de François & The Atlas Mountains. En el seu catàleg també hi trobem als més garatgers J.C.Satàn, el pop rock amb cors i sintetitzadors dels Crane Angels, el folk malenconiós de Botibol i al shoegaze de reminiscències pop (penso en Grandaddy) de Middle Class. (GG)

Vídeo “Petit Fantôme – Dans le vent”


Fotografia de portada: portada de la compilació "Travel Expop Series #1: France" de Hands in the Dark Records i Ruralfaune, França, 2012
Text: Aïda Camprubí, Glòria Guso, Quique Ramos
Correcció: Pablo Gerschuni

1 comentari:

Ojala Estë Mi Bici ha dit...

Excelent compilació del que està passant al sota terra francés, plé de coses diferents i fetes amb un esperir envejable.

Només una petita ampliació: trobo a faltar els bojos de Et Mon Cul C'est Du Tofu?, un colectiu parisenc que porta anys treient discos, fanzines y mogudes agitadores en algún lloc entre el punc i el jazz i totalment compromesos amb el DIY. Tots els seus discs es poden baixar al seu web http://moncul.org/ val la pena fer-li una ullada.

Igualment un bon article ben documentat, bona feina!