21 de maig 2014

PRIMAVERA SOUND 2014, DESTACATS DIVENDRES


Segona jornada de les dates principals del festival de festivals. Fent aquest repàs que us presentem aquests dies ens hem adonat d'una coseta: és possible que la qualitat dels grups locals aquest any hagi baixat en picat? Pot ser que la qualitat de les novetats hagi baixat? Que no volen repetir els grups d'altres anys sense cap motiu? Sigui com sigui, abaixar la quantitat de grups locals interessants no significa que no n'hi hagi un bon grapat per veure.

Anímic, 18.30h, Sony Club
L'experiència de veure Anímic en directe és aconsellable a tothom. Un directe potentíssim i hipnòtic en el qual saben treure tot suc a les composicions d'aquest Hannibal (BCore Disc, 2013) tan celebrat. I a una hora sense alternatives que facin dubtar. Sí o sí, Anímic és un sí o sí.
Lluís Huedo

Drive-By Truckers, 18.40h, Ray-Ban
Drive-By Truckers són un grup en constant canvi de formació però alhora fidel al seu estil gràcies a dos pilars fonamentals com són Petterson Hood i Mike Hooley. Un dels grups de country-rock i rock surenyo més autèntics que han parit els Estats Units els últims anys, sense l’elegància de Wilco ni l’impacte de Band of Horses, en tenen ben bé prou amb les històries de noies que fumen i camioners amb botes de cowboy. Acaben de publicar el seu desè disc d’estudi, titulat English Oceans, amb sorpreses com “Shit Shot Counts” o “When He’s Gone”.
Joel Panadés




Speedy Ortiz, 20.15h, Pitchfork
Un dels grups revelació de l’any passat dins del noise-rock amb l’agradable veu de Sadie Dupuis, que evoca de forma immediata el so de les Veruca Salt d’antany. En el seu disc de debut, titulat Major Arcana, només aixequen el peu en el tema que divideix el repertori en dos. Hereus dels noranta, el baix té sobrepès i les guitarres tiren riffs que sonen com la melodia d’un mòdem de 56 k. Matt Robidoux (guitarra) ha anunciat recentment la seva decisió de deixar el grup durant un període de temps indefinit i serà Devin McKnight de Grass In Green qui ocupi el seu lloc al concert del festival.
Joel Panadés

Body/Head, 20.45h, Auditori
Hi ha quelcom de paradoxalment conservador en plorar la separació d'un grup amb músics tan inquiets i promiscus com els de Sonic Youth, donada l'existència de diversos projectes paral·lels a la banda mare, i més que han sorgit des que els novaiorquesos van anunciar que es prenien "un descans". Un molt interessant exemple d'aquesta darrera variant és Body/Head, duo format per Kim Gordon i el guitarrista Bill Nace, amb el qual la baixista –aquí, però, a les sis cordes– segueix furgant l'estómac del rock a base de distorsió, improvisació, i moments de visceralitat. Cita intensa a l'Auditori al capvespre de divendres.
Arnau Espinach




The Growlers, 23.45h, Vice
Des de Califòrnia, però en permanent itinerància, arriben The Growlers, cinc tios simpàtics que recentment van fer una campanya de crowdfunding per pagar-li una operació a un gos que havien trobat en una cuneta. Practiquen un rock and roll surfero i psicodèlic amb aires mariachis i els seus concerts són una festa assegurada, molt gràcies a en Brooks Nielsen, un d’aquells frontmans més que carismàtics, capaç d’enganxar el públic des del primer minut.
Glòria Guso

Slint, 23.55h, ATP
Penso en el concert de Slint i se m'humitegen els ulls. Com siguin capaços de repetir el bolo de l'altre cop al PS, se'ns en va la nit a norris. Recordo no tocar de peus a terra, recordo tirar l'horari amb els grups subratllats a les escombraries i anar a fer una cervesa i seure una bona estona. Molt seriós, això és molt seriós. Seran capaços de noquejar-nos un altre cop?
Lluís Huedo

Oso Leone, 01.40h, Pitchfork
No sembla evident que es puguin barrejar el folk i el dub, però els mallorquins Oso Leone ja han fet dos discos on experimenten amb un so que uneix els dos estils i dóna lloc a una música ambiental i alhora hipnòtica molt especial. Sovint completen els seus directes amb visuals que engrandeixen la proposta. Sigui el cas aquí o no, els periodistes patriotes poden estar contents de poder veure un grup de la casa en la foscor.
Glòria Guso

Factory Floor, 03.00h, Pitchfork
Tercera visita d'aquest trio anglès a Barcelona (sempre sota l'ala del festival –Primavera Sound 2011; Primavera Club 2011–) que tindrà molt de novetat. I és que, després de diversos singles i EPs on van destacar per la seva poderosa i minimalista barreja de kraut electrònic, música industrial, i la no wave més rítmica, la jugada mestra dels londinencs en el seu primer àlbum ha estat obrir-se a estils com el house ("Two different ways") o l'acid ("How you say") sense perdre el seu obsessiu i hipnòtic pols rítmic. Festa sense perill de garrafón.
Arnau Espinach

Jagwar Ma, 03.05h, Ray-Ban
Austràlia és terra de surf i això és el que transpiren totes les propostes musicals que ens arriben d’aquella banda de l’hemisferi. A mig camí entre el surf a la Beach Boys i la pura psicodèlia, passant pel Manchester dels Stone Roses, ens trobem aquest duo de Sidney que amb només un disc llarg i uns quants singles amb remixos s’han colat a l’escenari en el qual, a aquestes hores, és fàcil que tot acabi en ballar, abraçar-se i sentir-se en comunió amb l’entorn.
Glòria Guso

Wolf Eyes, 04.00h, Vice
Posem-nos seriosos. Wolf Eyes, senyors i senyores. Un dels grups capdavanters en l'experimentació industrial i agressiva. Només apta per als fans de Swans i Einstürzende Neubauten. Per aquí van els trets, sí. Però afegiu-hi una mica de hardcore free jazz i death metal, si us plau. Duresa, foscor, tensió, agressivitat i cadència perquè la brisa marina es faci més present al Fòrum. Haurem d'aguantar com sigui fins les 4.
Lluís Huedo




Fotografia de portada: F. SENDRA (El Periodico)
Text: Lluís Huedo
Correcció: Marta C.