22 de maig 2014

PRIMAVERA SOUND 2014, DESTACATS DISSABTE


Si ahir remarcàvem a l'entradeta del post dels destacats de divendres, la subjectiva apreciació duna baixada de qualitat entre els grups locals, avui us volem esmentar un encert de l'organització: l'App. Intuïtiva, fàcil i còmoda. Pots seleccionar els teus grups per veure i t'avisa uns minuts (els que tu li diguis) abans. I és gratuïta. L'únic per tenir en compte és la bateria del mòbil; l'App funciona sense cobertura, però no sense bateria, així que per si de cas, aconseguiu un horari en paper, que té una autonomia inesgotable.

Jupiter Lion, 17.00 h, Ray-Ban
El bon estat de la música a casa es demostra amb grups com aquest, els valencians Jupiter Lion. En aquest món globalitzat on la música és compartida al segon i els nous corrents estilístics tot sovint vénen mancats de localització concreta, el nou Kraut que comparteixen molts grups al llarg i ample dels continents occidentals, es remunten al Japó, als EUA o a la nativa Alemanya, aquí tenim un exponent d'altura i toquen al Primavera. A més, és molt probable que avancin cançons del seu segon disc que veurà la llum al setembre. Un most dels grossos.
Lluís Huedo

OHIOS, 17.00 h, Sony Club PS14
Grata sorpresa la convocatòria d’última hora dels OHIOS al recinte del Fòrum compartint cartell amb aquells grups que fa uns dies ens recordaven tant a ells, o era al revés. Ja vam dir tot el que es podia dir sobre Faceless en el seu dia, debut rodó d’un grup fastigosament jove i enèrgic, armats de tècnica i ganes de soroll. Get lost into the fog!.
Joel Panadés

Univers, 17.40 h, Pitchfork
Any i mig després del seu EP de debut, La Pedregada (2012), Univers s’han convertit en un dels grups amb més projecció internacional de l’escena local, i tocar a l’escenari Pitchfork del Primavera Sound és sens dubte una prova d’això. Ja han presentat el seu primer llarga durada amb una gira per tot l’estat i aquest concert, jugant a casa, segur que serà molt més que una trobada d’amics lluny del Paral·lel.
Glòria Guso

Superchunk, 19.20 h, ATP
Primera visita de Superchunk a Barcelona des de l’últim concert al Primavera Club a l’edició del 2011. Des d’aleshores han tret un nou disc titulat I Hate Music que es belluga en la mateixa línia del seu darrer treball amb quantitats industrials de sucre i mitjos temps amb excepcions. Entre els títols de les noves cançons en destaca una que de ben segur sonarà Dissabte a l’escenari ATP entre imprescindibles com “Hyper Enough” o “Slack Motherfucker”, es tracta de “Trees of Barcelona”, una declaració d’amor del grup per la ciutat que no pot ser més que un sentiment recíproc.
Joel Panadés




Television, 19.30 h, Sony
Res podem afegir que no s’hagi escrit centenars de vegades vers la rellevància dels novaiorquesos Television. El seu pas pel parc del Fòrum, on repassaran l’etern Marquee Moon, té tots els elements per ser un concert històric, però aquestes expectatives, alhora, poden ser el pitjor enemic si els Verlaine, Lloyd i companyia no arriben al nivell esperat. Poca broma, estem parlant d’una de les millors col·leccions de cançons de guitarres de la Història, des de Fugazi fins a The Strokes, la influència de Television és inabastable, eterna. Cançons que deixaren una inesborrable empremta a l’escenari del CBGB l’any 77 per després encapçalar les llistes del millor rock intel·ligent que s’ha fet mai. Quan sonin “Venus”, “Marquee Moon” o “Little Johnny Jewel” (llavor del so Fugazi) l’emoció de les millors sanefes de guitarres ens envairà feliçment. Diguem-ho sense embuts: Television seran la banda més gran que trepitjarà els escenaris del Primavera Sound d’enguany.
Danigon

Boogarins, 19.35 h, Vice
Hereus del so de grups com Os Mutantes però amb un toc psicodèlic, els brasilers Boogarins vénen per primer cop a la península presentant la seva versió del rock tropicalista amb distorsió. Són dos amics de l’escola, d’una ciutat allunyada dels focus culturals del país, la qual cosa els dóna un punt extra d’exotisme. El seu primer disc llarg, As Plantas Que Curan és un viatge als anys seixanta amb un acompanyament actual de fuzz i efectes que van molt més enllà del revival i que el deslliguen completament de qualsevol etiqueta propera al mestissatge.
Glòria Guso

Juventud Juché, 20.00 h, Sony Club
A més de tornar a veure'ls en directe, tinc ganes d'abraçar aquests tres paios de Madrid perquè no hi ha un cony de banda a tot l'estat que demostri la seva devoció cap a James Chance and The Contortions (en una feliç coincidència, els novaiorquesos van actuar ara fa just deu anys al Primavera Sound), aquí sense els espetecs free-jazzers del post-punk-funk tens i de ritmes espasmòdics d'aquells, però redoblant el gruix -i el greix- del baix. A Sidecar van oferir un directe demolidor i sobrat de convicció fa tan sols un parell de mesos. Impossible que d'aquí una setmana ja els hagi passat l'arròs.
Arnau Espinach

Godspeed You! Black Emperor, 21.50 h, ATP
L'haig de recomanar, però, no sé per què sóc molt pessimista amb el concert. No acabo de veure que els GY!BE els senti bé estar a l'aire lliure amb altres escenaris sonant, amb tant de moviment. Són més d'absència de cossos bellugant-se, absència de tot allò terrenal i corpori, absència d'aire, absència d'altres sons. Molt em temo que no serà el concert de la seva carrera ni del festival, però, compte, no seria el primer grup de postrock que en un entorn així prenen una nova dimensió i escandalitzen amb el concert de la seva vida. Per si de cas s'hi ha d'anar.
Lluís Huedo

Connan Mockasin, 22.05 h, Vice
Aquesta serà l’oportunitat de decidir si el darrer disc de Connan Mockasin, Caramel (2013), que presenta enguany per primer cop a Barcelona, iguala o supera el seu anterior treball, l’excel·lent Forever Dolphin Love (2011). Si bé sembla que en Connan s’ha tornat una mica més divo, quasi emulant l’altre gran exponent del dream pop retro Ariel Pink, s’ha tret de la màniga una col·lecció de cançons ben experimentals que caldrà veure en directe per comprovar si són palles mentals o no.
Glòria Guso

Cloud Nothings, 23.35 h, Vice
Dylan Baldi és un geni a l’hora de compondre cançons i està rodejat per una espècie d’aura que li atorga certa garantia de satisfacció a tot el que toca. El cop de puny a la taula de Cloud Nothings va arribar fa dos anys amb Attack On Memory, vuit talls on el trio de Cleveland es rebolca a base de bé sobre el fang del lo-fi i el noise-rock, però al Primavera Sound arriben per presentar el seu darrer treball publicat aquest mateix any, Here and Nowhere Else, on sonen més directes que mai amb cançons com “No Thougts” o “Psychic Trauma”, una incitació al pogo amb totes les de la llei. 

Joel Panadés

Seun Kuti & Egypt 80, 23.55 h, Ray-Ban
Està bé viure la música amb el coll, però no per això heu de descuidar els malucs, i us ben asseguro que els concerts del fill petit de Fela Kuti (Seun grava i actua amb la banda d'acompanyament del pare, per cert) és una d'aquelles experiències que et reconcilia amb aquesta part del cos. Afrobeat explosivament festiu i amb moments directament febrils, al BAM 2007 van aconseguir fer ballar fins a l'última iaia asseguda a l'Avinguda de la Catedral, i ara el repte serà aconseguir-ho amb els indies més estirats de Barcelona.
Arnau Espinach




Daniel Avery, 4.00 h, Pitchfork
Cap a les acaballes de la nit del dissabte, com no podia ser d’una altra manera, arriba la corresponent dosi de techno i altres músiques destinades al ball més desencaixat. En aquest context la presència de l’anglès Daniel Avery promet un desplegament de beats ambiciosos, amb pretensions clarament maximalistes sempre secundades per palpitants greus. Fosc, agressiu, amb un tempo extret del clàssic Detroit Techno però passat pel filtre contemporani, Avery passa per ser, ara per ara, un nom cabdal dins del panorama electrònic actual. Talls d’efervescència artificial on s’exploren les possibilitats del so jugant amb les freqüències de forma excel·lent, paisatges sonors que bé signaria l’amic Holden i acidesa a dolls. El seu nervi sintètic -exhibit recentment al seu set per la sèrie de recopilatoris Fabriclive- ens portarà com no, a un estat de consciència superior.
Danigon

Za!, 04.00 h, Vice
No fotem. Podem dir que els tenim molt vistos, que el fet que toquin no ens sorprèn, però són un grupàs, i, segurament, res millor a aquesta hora. A les 4 del matí del darrer dia de Fòrum el que necessitem són aquest parell donant-ho tot com de costum, ballar rodejats de guiris allò de "subeme el monitor". A més a més, encara no hi ha hagut concert que no hagin sorprès. Sí, sí. Un pot pensar que ho ha vist tot, però amb els Za! no. Per molt que pensis que no et poden sorprendre ho faran. I si no, aneu a veure-ho i ens ho expliqueu.
Lluís Huedo

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.

3 comentaris:

Sergi Famèlic ha dit...

Ep!
Al final els OHIOS tocaran a les 17.00h al mateix escenari.

Lluís Huedo ha dit...

Anotat!

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb lo de Television, pero ¿voleu dir que en Richard Lloyd toca en aquesta formació? tinc entès que no, lamentablement.