7 d’oct. 2013

GENTNORMAL+40PUTES: CASTANYADA A L'HELIOGÀBAL


Fa temps en Lluís del Gentnormal i en Joan del 40Putes es van conèixer i es van fer amics. No sabem si van arribar a consumar ni que van consumir -malgrat ho imaginem-, però el fet és que es van inventar un manifest locu de dominació mundial. I un banner. Segur que tots pensàveu que tot allò era només pura tonteria, que no teniem res pensat més ellà. És així. Però fa poc vam decidir fer una festeta junts a l’Helio, amb els amigos i tal perquè semblès que el pla existeix, o com a mínim drogar-nos junts en plan fraternal. El problema és que no ens posàvem d’acord en res i els correus cada cop pujaven més de to, era evident que la nostra amistat entre blocs es trencaria. Així serà, però abans volem decidir qui és el millor, qui la peta més que l’altre: Els de Núria Feliu o els de Tomeu Penya? Els de vàlius o els de Lost Fills? Els Gent Normal Dj’s o els 40Putes Dj’s? Les croquetes d’en Quique Ramos o la coca de la Magda Albis? El primer round serà el aquest 31 de d'octubre, nit de Castanyada, a l’Heliogàbal de Barcelona. Per explicar una mica com anirà la festa tenim un convidat molt especial que vol dir-hi la seva: Valero Sanmartí.


Jo només no aniré al Heliogàbal aquesta Castanyada (per Valero Sanmartí)

Déu els cria i Internet els amuntega. Gent Normal i 40Putes han decidir ajuntar les seves forces d'indies escanyolits per oferir dos concerts, un a Barcelona i l'altre a Palma de Mallorca, que no canviaran res de res, però segur que més d'un podrà dir uns dies després “pos qué bien lo pasemoh”. Probablement l'any vinent ja no se'n recordi ningú, sobretot els organitzadors i els músics1 , però aquest ja és un altre tema. La primera cita serà a Barcelona. El bar Heliogàbal acollirà, el dijous 31 d'octubre a les 22.00, el concert dels locals vàlius i Lost Fills, grup d'un dels capos de 40Putes. També punxarà l'staff d'ambdòs blocs i els guapíssims Beach Beach. El cartell es repetirà el dia 29 de novembre al Jarana Club de Palma de Mallorca.

I fins aquí la part part informativa. Els de Gent Subnormal m'han demanat, textualment: “descriu el sarau i daspués [sic] raja axís [sic] una mica per damunt de tots, rollu [sic] això que tu fas". Així que jo, cenyint-me plàcidament al paper de bufó inofensiu que la providència m'ha brindat, em disposo a repartir tramoia per tothom.

Comencem amb els blocs. Faran els honors els meus amics de Gent Subnormal, un dels més importants principals blocs en català de música. Mèrit que, desgraciadament, queda un pèl desdibuixat si tenim en compte que els blocs en català de música els podries comptar amb la mà de Django Reinhardt. Què hi trobem a Gent Subnormal? El Garrigós colant-nos mogudes de la seva puta vida a cada text que escriu, el Kiko Amat emborratxant amb vermut a popes de l'indie per traure'ls detalls personals escabrosos com que els la posa dura el Jiménez Losantos, les arengues del Lluís Huedo, que suposo que són interessants, però entre que està boig i les faltes d'ortografia2 , no entenc res; o també els pamflets entusiastes del Quique Ramos, que és el típic que sembla “súpar bon tiu” però un bon dia se li troben els cadàvers dels Triángulo de Amor Bizarro al congelador3  i el veí surt a la tele dient: “semblava molt bon nano. M'ajudava a traure la brossa i escoltava Yo La Tengo”.

Us he de dir una cosa sobre 40putes: són mallorquins, un poble que vengué a preu d'or la seva terra natal per poder passar-se la resta de la vida gronxat per en un mode de vida indolent. Però, contràriament al que molt catalans pensen, els mallorquins saben fer moltes coses a part d'orxata, bratswurts i gratar-se els ous. També són excel•lents artistes. Aquesta és, precisament, la faceta dels mallorquins que recull 40putes, bloc sobre actualitat cultural mallorquina redactat amb un estil insolent, jove i provocador que suposo que deu escandalitzar a alguna padrina de Pollença. Molts dels grups que apareixen al bloc als catalans els sonaran a xino. De fet, algun envejós de Gent Subnormal opina que la meitat són ressenyes inventades sobre gent inexistent. Així com molt borgià però també molt de psychokiller. Però la vida cultural de ses illes és vasta i rica. Mallorca no és només Antònia Font. També és Ja T'ho Diré. I Ossifar. I para de comptar.

I anem amb els grups.vàlius són dos. El Gerard i el Pol. Un bateria i un guitarra. Un d'alt i un de baix. Un de lleig i un de guapo4 . Toquen com diables cançons de pop destraler sobre cafeteres, líders comunistes, la vida docent o imperis que s'afonen. També fan versions d'Elvis Presley, Raimon i The Replacements. La reacció dels assistents als seus concerts es divideix entre l'estupefacció (la majoria) i l'adoració extasiada (actitud normalment circumscrita als mateixos Pol i Gerard, i eventualment, també el Quique Ramos).

Lost Fills són el secret més ben guardat de Mallorca. I potser millor que segueixi així. El grup el formen el cantant d'Oliva Castrada i el Joan Cabot, que escriu pels puestos i porta barba. Foten així un pop eclèctic5  amb guitarrotes distorsionades. El típic recurs dels dèbils. Però hi ha quelcom que els redimeix: cançons amb títols com Windows 78, Ewoks i frares o Ron Negrita Joventut Sònica.

-------

[1] Per culpa de la droga.
[2] Diuen que per entrar al cercle interior de l'Institut d'Estudis Catalans, et fan corregir un article del Lluís Huedo. Per passar la prova, no cal que detectis totes les faltes d'ortografia: n'hi ha prou amb que l'acabis de llegir sense sucumbir a les ganes d'arrancar-te els ulls.
[3] A més el fill de puta ja fot cara d'adolescent ianqui dels que un dia van a l'institut a fotre escopetades amb una samarreta de Sonic Yoth.
[4] No especificarem quin és quin per no ofendre al Gerard.
[5] Ho dic per curar-me en salut. Els he escoltat per sobre però l'etiqueta de l'eclecticisme l'accepta de bon grat qualsevol subnormal amb ínfules.



Fotografia de portada: Eduard j. Montoya
Text: Jordi Garrigós + Valero Sanmartí
Correcció: A Valero no el corregim. Lo d'en Jordi està pendent que algú s'ho miri.

1 comentari:

Anònim ha dit...

ja t'ho diré són menorquins, no mallorquins