10 de set. 2013

LLEGIR I ESCRIURE #13 | MATÈRIA PRIMERA


Matèria primera
Jörg Fauser
Any: 2013
Editorial: LaBreu Edicions
Traductor: Ignasi Pàmies


El Llegir i Escriure torna de vacances amb una nova recomanació: Matèria primera, de l’alemany Jörg Fauser, que LaBreu Editorial ha rescatat i publicat per primer cop en català. S’hi perfuma opi, s’hi respira revolta, s’hi percep desil·lusió però, sobretot, hi trobareu molta literatura i moguda underground.

“Has de fer alguna cosa amb la teva vida”, declara el protagonista de Matèria primera. Herry Gelb és un jove aspirant a escriptor ionqui del cut-up literari –i de moltes altres substàncies–, que després d’una temporada a Istanbul, en la bohèmia dels setanta tenyida d’efervescències opiàcies, d’omplir llibretes amb provatures literàries al costat de l’Ede, el seu amic pintor, mentre les coses importants segurament tenen lloc en un altre indret del món, decideix tornar a Frankfurt, la seva ciutat natal, per intentar posar fil a l’agulla a la seva vida. Allí anirà saltant d’una feina a una altra, d’una noia a una altra, d’una comuna hippy a una altra, mentre espera trobar una editorial que li publiqui el llibre que està escrivint, per tal de fer alguna cosa amb la seva vida.

Es tracta d’un relat delirant que s’inicia in media res, a Istanbul, per acabar estampat sobre l’asfalt d’un brut carrer alemany. I entremig ens trobem immersos en la moguda contracultural de l’Alemanya de l’època que contraria Harry Gelb a la vegada que el fascina. Ell hi està de pas i, a vegades, no té gaire clar cap a on tirar. Ha comès un únic pecat, que és el d’haver estat un il·lús: “La camarilla dirigent s’havia repartit tot el pastís: els de dretes, el business; els d’esquerres, la cultura; els que es quedaven al marge es quedarien sempre a sota. Com vam poder ser tan delirantment ingenus, quan tres anys enrere sèiem allà al terrat, amb l’Ede amb la seva pintura i jo amb les meves llibretes? En virtut de quina immaculada concepció vam poder creure que un dia podríem presentar-nos al món cultural alemany, directament arribats del nostre somni de les mil i una nits, somni banyat en petroli i emmetzinat per l’opi: qui ha viscut això, pot participar-hi també? Hauríem hagut d’anar al món de la publicitat, vaig pensar, i em vaig tornar a xutar.”

Jörg Fauser va publicar aquest llibre el 1984 i va morir tres anys més tard atropellat per un camió. Bukowski, Burroughs, Hammett, Chandler i Graham Green (“allò sí que era narrar”) ressonen al llarg del text. La matèria primera de la seva literatura vol ser la vida mateixa (“per què calia imaginar danses macabres a Alexandria, si teníem la matèria primera just davant de casa?”), que és estampada sobre el paper brutalment, convertida en prosa nua, sincera i crua, amb tocs d’una lírica punyent: “El seu cos era marró fosc. Vaig cavalcar-lo com un conqueridor blanc ferit de mort”. I com que el material literari és la vida, aquesta s’ha de viure a fons, amb totes les seves conseqüències. Pels ionquis de la lectura, aquesta és una bona dosi de literatura.


Fotografia de portada: arxiu
Text: Paula Juanpere
Correcció: Marta C.