18 d’abr. 2013

OJALA ESTË MI BICI: EL SECRET D'UNES BONES LLENTIES SÓN ELS ALLS TENDRES


A diferència de qualsevol vehicle potent i lluent que no fa res si no disposa de benzina, la bicicleta és un mitjà de transport que tan sols requereix de l'esforç i la voluntat personal (o col·lectiva, en el cas dels tàndems) per poder funcionar. L'energia invertida, a més, sol fer valorar en la seva justa mesura el trajecte realitzat, permet que aquest s'assaboreixi més profundament, i el converteix en una experiència més directa, humana i personal. I sí, no és immune a les punxades de rodes, però tampoc ho és qualsevol altre transport terrestre.

Així doncs, té molta lògica que Ojala Estë Mi Bici escollís, ara farà cinc anys el 16 de maig, aquest vehicle per a batejar-se i presentar-se en societat, doncs des del 2008 són un dels principals actius musicals (i, des d'aquest any, també audiovisuals) 'DIY' que tenim a Barcelona, especialment en tots aquells estils que impliquin bullícia, estómac, habilitat i/o emoció. D'aquí a dues setmanes ho celebraran amb un petit gran festival (el segon que realitzen, després d'El Vïci Festival de gener del 2011) de dues jornades.

Serà divendres 3 i dissabte 4 de maig que reuniran, com no podia ser de cap altra manera, al seu habitual i representatiu Casal de Joves de Roquetes, fins a vuit conjunts que, per un motiu o altre, hi havien de ser, i proporcionen una fidel visió general dels principis artístics del col·lectiu: des de grups de la pròpia casa (Decurs i El Gos Binari –alguns trobarem a faltar, a més, als grans Kvasar, Parmesano i Zozobra–) fins a vells coneguts que van gaudir del padrinatge d'OEMB i ara estan encantats de repetir (Borrokan i els alemanys Don Vito), passant per inquietes i estimulants propostes locals que han trobat aquí una oportunitat (Ohlabaca), i desconeguts debutants relacionats amb conjunts que ja han actuat amb el col·lectiu (Daikiri, amb un component de Le Singe Blanc), amb associacions germanes d'arreu d'Europa (Vélooo, dels francesos A Tant Rêver Du Roi), o per recomanació de tercers (mOck).



A més a més, hem demanat a les 'mares' d'OEMB que ens responguessin una 'minientrevista' (sis preguntes: una per any d'existència i un brindis al futur) per conèixer més en detall i de primera mà el com i el perquè del col·lectiu. Hi han accedit amb la condició que els mantinguem en l'anonimat, no per al·lèrgia social sinó per a reforçar la imatge de col·lectiu que no tindria ni una quarta part del bon funcionament que té ara a nivell logístic, tècnic i humà sense l'inestimable ajuda i col·laboració d'amics, parelles, components de grups, altres associacions musicals de la ciutat, i personal del mateix Casal.



01 - Parleu-nos una mica del sorgiment d'OEMB, si us plau.

"OEMB sorgeix de la necessitat. Al 2007-2008, Barcelona estava estancada pel que fa a concerts, BCore ja no portava grups de fora, havien tancat la nau de la Roca del Vallès, i al Rock & Trini s'havia deixat de fer concerts, així que feia temps que no hi havia gent que s'arrisqués a fer concerts de grups que no coneix ningú. Un dia vaig veure que uns tal Charlottefield, que eren brutals, feien una gira per Espanya i tocaven a tot arreu menys a Barcelona. Llavors vam començar a pensar que si no ho feia ningú, potser era hora que ho féssim nosaltres en comptes de queixar-nos del que no fan els altres."

------------------

"La cosa la van començar els tres Decurs al concert de Fin Fang Foom i Picore. Jo era al públic però encara no coneixia ningú. De fet, ens vam conèixer la setmana següent a l'Ateneu de Sant Boi, a un Decurs + Ou on va sorgir l'amor (com a mínim per la meva part) i una frase per a la posteritat del Dovod: 'el rock no és violència'.

Va ser al Sant Feliu Fest d'aquell any [2008] que els vaig declarar l'amor absolut a tots ells i els vaig dir que m'hi volia apuntar, i no sé quin va ser el següent concert, si Decapante + Ze Revengers + Decurs, o Action Beat + Kvasar // Action Beat + Danisco + Calva. En tot cas, un d'aquests concerts va ser el meu primer. Al de Decapante vaig fer tasques de cuina amb el Dovod, on va dir una de les seves altres frases: 'el secret d'unes bones llenties són els alls tendres'."

------------------

"Hi ha gent que va estar donant un cop de mà de sempre, gairebé des del primer dia, i van acabar a dins d'una manera natural, el JT, un dia, també cap al principi, va demanar de donar un cop de mà (cosa que ens va obrir els ulls i va obrir portes) i, de mica en mica, alguns habituals dels bolos també van acabar formant-ne part, i uns en vam arrossegar a d'altres"

------------------

"La necessitat de llocs on tocar i gaudir de la música que ens agrada sense posar pel mig els putos diners, que sempre ens posen tants impediments en aquest país per la cultura... sense llocs on tocar... i veient que no hi havia gens d'amor a l'hora de fer les coses... doncs vam haver de fer les coses 'naltros' mateixos.

Vaig començar fent-me càrrec una mica del paper de ser el contacte, muntant bolos els dies que venien bandes a La Resistencia (L'Hospitalet), posant música, fent una mica de tècnic i fent part del "papeo"... que, a poc a poc, un, si surt de gira, ens adonem una mica més del que és el més important... un bon tracte... i el més important, que els convidats tinguin un bon "papeo" i bon lloc on poder dormir de gust... ja que són dies que un passa fora de casa, s'ho han de passar bé, però també han de poder descansar i carregar les piles... i pensant, ja que a carretera normalment es menja molt de sandwich, menjar bé és un dels millors plaers de la vida."



02 - A la introducció he tret la meva pròpia conclusió del nom del vostre col·lectiu. Sentimentalisme de redactor o part de veritat? Per què vau decidir representar-vos en les bicicletes?

"Aquesta podria ser una explicació ad hoc bastant vàlida, reflectir amb una bici l'esforç, la diversió, el fet que siguem barats i efectius, o la incertesa que tens quan fas coses com aquestes, que mai no saps si funcionaran o no, igual que mai no saps si la teva bici seguirà on l'has deixada.

La realitat és que ve d'una broma sorgida del logo d'Ojalä Me Muera Records (un ninot fet amb quatre pals i un cercle, a punt de caure d'un precipici fet amb tres línies), imaginàvem el mateix ninot mirant pel balcó de casa seva, a veure si la bici seguia allà. Un dia, de sobte, ens vam veure abocats a organitzar el nostre primer concert, i vam voler posar-li un nom igual que feien Anteojos de Madrid, À Tant Rêver Du Roi de Pau o Con Las Uñas de Saragossa, llavors ens vam recordar d'aquesta "xorrada" i ho vam utilitzar. La realitat sempre és menys glamurosa que el que hi ha a la ment dels redactors."

------------------

"No em mola gents que es digui 'DIY'... perquè actualment s'utilitza això per "molar"... simplement, en el nostre idioma, procurem fer les coses nosaltres mateixos, amb la millor companyia possible, i, sobretot, amb gent que ens han mostrat molta confiança. I la que falta per conèixer..."



03 - Tot i que heu organitzat vetllades a diversos locals, us heu mantingut regularment fidels al Casal de Joves de Roquetes, on heu desenvolupat la majoria d'actuacions d'aquest lustre d'existència. Per què Roquetes i el Casal, i no qualsevol altre barri i espai?

"Tornem a la falta de glamur. El meu amic Gabi de Cycle Records viu a Roquetes, munta concerts de hardcore old school i ha estat molt de temps involucrat amb el Kasal, jo hi visc a prop, i conec molta gent de Roquetes i de Nou Barris, és un lloc especial on els veïns estan molt units i lluiten per aconseguir espais. Als anys 80 van aconseguir que l'edifici del Kasal s'utilitzés per a finalitats socials, i a principi del 2000 van aconseguir que s'insonoritzés i s'hi fes una reforma total. Són noticies que no transcendeixen a la resta de la ciutat perquè no interessa que se sàpiga que la pressió veïnal por fer que s'aconsegueixin coses d'aquest tipus. Per exemple, a Gràcia hi ha l'Espai Jove La Fontana, que és públic i molt ben equipat, on no hi foten res i és impossible organitzar-hi res allà, està gestionat per una empresa a qui no interessa complicar-se la vida i, de fet, és com si aquest espai no existís, però ho continuem pagant. Si vols fer alguna cosa et demanen una "pasta gansa". Quants concerts has vist allà? Jo, un, i vaig a concerts constantment. A Nou Barris hi ha un munt de casals de joves que funcionen molt bé, i d'una manera molt més propera.

També teníem clar que no volíem pagar per una sala. El gener de 2007, Decurs va tocar amb els portuguesos If Lucy Fell al Sidecar, ho muntaven els Stereodiet (que, per cert, van fer un treball increïble portant bandes brutals durant uns anys). Hi havia unes 80 persones, els amics que van venir van pagar 8€ d'entrada, i 3€ per birra, a Decurs li van donar de sopar, però de diners res de res (cap problema, havien quedat en això amb els Stereodiet), van pagar als portuguesos i a la sala, i a sobre van perdre diners. Al cap de poc temps van deixar de fer coses perquè era insostenible. Quan vam començar a fer concerts, vam pensar que no volíem que ens passés el mateix que a ells. O sigui, que per a nosaltres va ser molt natural fer els concerts a Roquetes, teníem la manera d'accedir-hi pagant només unes minses despeses de manteniment, i, sobretot, allà podem fer les coses com ens agrada: tot nosaltres, barat i autogestionant-nos."

------------------

"Al principi es van fer molts, molts concerts a La Resistencia (...) d'altres també ens van oferir el seu espai puntualment, però per un motiu o un altre no vam recórrer-hi tant sovint... sense oblidar també l'ajuda de Ramón (de Kids Pantera) i Berta, amb el Fuzz Moog, que ens van obrir les portes i sempre estaven disposats a confiar, a l'hora de muntar concerts."



04 - Des de mitjan any passat OEMB també organitza concerts a Madrid. Com va sorgir aquesta 'expansió' de la 'franquícia'? Teniu pensat estendre-ho a d'altres ciutats espanyoles, o fins i tot internacionals?

"Corlos, bateria de Decurs, viu des de fa uns anys a Madrid, i li passava el mateix que ens passava fa uns anys a Barcelona, així que va decidir aprofitar els contactes que tenim i posar-se a fer concerts allà. El cas de Berlín ha estat similar, així que si alguna vegada fem concerts a una altra ciutat serà perquè algú de nosaltres hi viu."

------------------

"OEMB també té delegació a Berlín amb el nom de Hoffentlich ist mein Fahrrad noch da (la traducció literal), i es va estrenar amb Decurs. Després va venir Daniel Bachman, després Shield Your Eyes, ara al maig vindrà Juventud Infinita, i a l'octubre, de nou en Daniel Bachman."

------------------

"Estendre's com una multinacional no es necessari, tampoc crec que calgui ni sigui la intenció de ningú... només depèn de la persona que estigui en aquest lloc (que en aquest cas parlem d'algú que hagi participat muntant concerts amb OEMB, i hagi "pirat" a viure a un altre lloc per "motivos xxxx") (...) Si hi ha un altre col.lectiu... per posar un exemple, vaig a París, no muntaré un puto OEMB si ja tenim els nostres coneguts Et Mon Cul C'Est Du Tofu... jo aniria allà i miraria de col·laborar i fer el possible per formar-ne part, a poc a poc, coneixent-los més..."



05 - Quin concert escolliríeu d'aquests cinc anys d'OEMB? Va, em mullo: jo tinc records molt vius de Les Yeux de la Tête, Desguace Beni, Beards, qualsevol de Zozobra, i, com no, de l'actuació a La Resistencia –desembre 2009– que va suposar la meva primera vegada amb el col·lectiu biker i amb el grup, Familea Miranda.

"És molt difícil escollir-ne un, potser el més important va ser el primer, Fin Fang Foom, Picore i Decurs, que ens va donar ganes de continuar fent coses. També vaig flipar molt amb Pillars & Tongues, Le Singe Blanc, Bilge Pump, i Sincabeza, o el més mític, que per a mi és el de Valina, que és el millor grup del món, i una gent excepcional."

------------------

"Jo guardo un gran record del concert de Decapante, Ze Revengers i Decurs a Roquetes, que va ser el segon concert del col·lectiu i el meu primer formant-ne part. D'altra banda, els concerts de Valina, el de Don Vito i No Nebraska, el primer de Shield Your Eyes, Sincabeza, el segon de Fordamage, o el de Bitter Tears. Personalment, també el de Curasan i Parmesano, que va ser el meu comiat i va ser molt intens."

------------------

"No em quedaria amb cap en concret, perquè hem vist una bona quantitat de bons concerts en aquests 5 anys de trajectòria, però els que més destacaria són: Fin Fang Foom, Valina, Bilge Pump, la primera visita de Fordamage, The Bitters Tears, Valina, Shield your eyes... He de dir que, després de veure milers de concerts a la meva vida, em quedo com a millors concerts molts de la Bici, i això crec que és molt important, i diu molt de la sinceritat que es respira, pots veure una "pedazo de banda" per '5 borcs' just davant teu, sentint el que sent ella, fins i tot xerrar amb ells abans i després amb tota la calma."

------------------

"Ou em van impactar molt... també Fordamage, That Fucking Tank, Tapetto Traci, els Ox Scapula, Sincabeza, Shield Your Eyes... Payday, Rip KC, i Quasar, on aquí vaig fer un bon amic 'arbre', que també munta concerts a Montpeller."

------------------

"Doncs en realitat, qualsevol, i em resulta difícil dir-ne tan sols un. Dels que em van flipar, i vaig tenir la impressió de ser l'únic que es va endur aquesta sensació, destacaria els anglesos Ox Scapula, que van tocar amb Decurs, o els francesos V13, que van tocar amb Jenna and the Jamesons, tots dos concerts a La Resistencia. Dels que recorda tothom com a mítics, doncs el de Parmesano/Curasan, el de Ze Revengers/Decapante, o el primer cop que van venir Fordamage, que crec que van tocar amb Kids Pantera. I dels concerts de bandes que ja m'han canviat la vida, doncs qualsevol de Shield Your Eyes o de Valina, dues bandes que estan a un nivell que transcendirà el temps."



06 - I, per acabar mirant cap al futur: a quin grup us agradaria portar a tocar a un concert d'OEMB? També em mullo: Mesa Camilla de nou!

"Això sí que ho tinc clar: Usssy, un grup de Moscou que són com si Lightning Bolt poguessin fer ritmes que no fossin 4×4, i haguessin viatjat en el temps a la Turquia medieval, senzillament increïbles. Com a segona opció, Ravelin 7, potser el millor grup que hi ha a la República Txeca."

------------------

"Buff, no ho sé, està bé descobrir noves bandes.... a mi em fa molta il·lusió veure els DDJ el proper dia 11 a Roquetes, crec que és una "bandaza" en directe."

------------------

"El meu somni era que mOck, el millor grup de Berlín, toqués a Barcelona, i es complirà precisament al festival. Un altre, que es reagrupessin Charlottefield i toquessin per primer cop a Barcelona. Però, sent realistes, m'agradaria que toquessin els bbigpigg de Nova York, o el belga Ignatz."

------------------

"A part de les bandes que repeteixen normalment, vénen bandes que no coneixem i que, moltes vegades, per falta de temps, ni he pogut sentir abans del dia del concert, així que la sorpresa és majúscula quan és un bon concert, i, en general, així m'agrada que sigui, amb efecte sorpresa. Tot i això, quan van tocar Bilge Pump, em van fer les dents llargues pensant que Polaris podrien tocar algun dia a Barcelona... però si Valina no haguessin vingut mai, tindria una resposta molt més curta."

------------------

Grups nous o vells amb ganes... és igual, conegut o no conegut... "lo" bo de la Bici és que sorgeixen bandes, i encara vénen putos "zumbats", bèsties "pardes", en el bon sentit de la paraula, que ens fan somniar desperts, que sempre ens sorprenen o ens fan bavejar pensant que un concert no l'oblidarem en anys, del que ens ha agradat, i que així segueixi... això simplement és el que vull, "sangre nueva", o no, però no dubto que hi ha milers de bandes que seria "la polla" tenir-les aquí... i que potser mai podrem conèixer... encara que tenim moltíssima sort de tot el que hem gaudit i podem gaudir en un futur... així ho espero i desitjo."



Imatges: Ojalá Estë Mi Bici (cartell: Corlos, Dèlia, Rober, i Jordi)
Text: Arnau Espinach
Correcció: Marta C.