15 de gen. 2013

LLEGIR I ESCRIURE #04 | EL REGAL DE GLISE



El regal de Gliese
Víctor Nubla
Any: 2012
Editorial: Les Males Herbes




La primera ressenya de l’any arriba en forma de regal, un regal provinent de Gliese, un dels planetes potencialment habitables més enllà del nostre sistema solar i amb una edició que és un plaer, de Males Herbes. Paula Juanpere ha desembolicat la primera novel·la de Víctor Nubla, i s’ha divertit llegint-la.

A la lectora present, El regal de Gliese li ha semblat, sobretot, una gran broma anecdòtica de Víctor Nubla. Ja ho diu un personatge cap al final de la novel·la: “Una senyora broma, ja ho pot ben dir”. I la broma parla sobre com salvar el món amb un pla estratègic concebut en una terrassa del barri de Gràcia, entre cerveses i negronis, mentre al balcó de la Casa de la Vila es llegeix el pregó de la Festa Major. L’amenaça: una invasió extraterrestre que té el seu punt d’origen a la plaça Raspall i que, quan es fa visible, els convilatans confonen amb un muntatge de la Fura dels Baus. Per fi els marcians han decidit atacar Gràcia enlloc de Nova York.

Aquest llibre, de ritme i diàlegs frenètics i imaginari delirant, està carregat d’humor i aconsegueix fer versemblant un reguitzell d’absurditats molt ben tremades. Es tracta d’un bricolatge irònic que barreja el thriller policíac, la ciència-ficció i l’humor de la tira còmica, és a dir, “se situa entre Philip K. Dick i Mortadelo y Filemón”, com afirma la contraportada. Però encara més important em sembla la referència al Club dels Cinc que fa David Picó en el pròleg. Perquè, sobretot, hi trobem una pandilla d’amics (amb el gos corresponent), formada per artistes, bohemis, bàrmans, actors, músics, falsificadors i editors, representants, en definitiva, de la contracultura gracienca que, després de trobar un cadàver en una festa privada, es veuen convertits en investigadors i herois fortuïts i immersos en un teixit de conspiracions intergalàctiques. De fet, com una broma intertextual entre amics ha sorgit la història d’aquesta novel·la –amb el perill conseqüent de clausurar-se en el joc de complicitats privades– que vol ser una rèplica humorística al llibre del seu amic Sebastià Jovani Emulsió de ferro –si Victor Neige n’és el protagonista, Sebastià Janowsky ho és del de Nubla.

El superpoder dels protagonistes els prové de la ingesta casual d’una substància psicotròpica que els permet parlar amb animals i objectes. Substància que, pel que sembla, havia pres també l’escriptor Sebastià Jovani el dia de la presentació del llibre a la Llibreria Taifa de Gràcia, ja que va tenir la capacitat de parlar amb una torradora –i tots els assistents en som testimonis– que el va advertir d’una amenaça latent. No sembla que el llibre de Víctor Nubla s’enfronti a cap amenaça seriosa, però com a mínim contraresta el món comú, i converteix els escenaris quotidians de molts de nosaltres en paisatges extravagants i divertits. La trama està molt ben resolta i, finalment, acaba no gaire lluny d’on comença la nostra normalitat acceptant que, sí, estem rodejats d’éssers estranys amb bones aparences. I al final, res és el que semblava; però, i què és el que semblava?

Fotografia de portada: Portada del llibre
Text: Paula Juanpera
Correcció: Joanaina Font