17 d’oct. 2012

DAEVID ALLEN, NOW IS THE HAPPIEST TIME OF YOUR LIFE PART III


Tercera –i darrera– part que vos mostra el matí que les putes passàrem amb Daevid Allen. Històric. Anàrem a Deià cercant una entrevista. Tornàrem amb ella, però també amb un ample reportatge fotogràfic i una lliçó d’immensa humanitat. Amable, proper i divertit, Daevid accedí a mostrar-nos Deià… El seu Deià i tots els racons que més signifiquen per a ell. Els seus setanta-cinc anys no van ser cap impediment per demostrar-nos que està en millor forma que nosaltres… però també que té l’esperit d’un al·lot jove.

En Celestí Oliver du la càmera i jo la gravadora. Preparats? Començam la nostra ruta per Deià amb un guia d’excepció…



Abans de començar la ruta, mr. Allen fulleja ràpidament la premsa local per veure si s’ha escrit molt del concert del vespre. No troba gaire cosa.



Just sortim del bar. Coincidències astrals: ens topam en Paco Colombàs d’Oso Leone que passa en cotxe, el saluda i li diu que Pau Riba és de camí. Poques passes després, es troba amb el seu violinista, Graham Clark. “Coincidències!”, diu un somrient Celestí.



Poca gent de 75 anys és capaç de pujar les escales de Deià a la velocitat de Daevid…



El mateix passa amb les costes. Intent riure a la càmera, per no fer cara de cansat…



“Benvinguts al número 16 del carrer de Ramon Llull. Aquest va ser el primer observatori Banana Moon! No hi havia ni llum ni electricitat… ni tampoc toilet. Estava a fora, i el compartíem amb la gent que anava a l’església, que és aquí, al costat”.



“Aquesta casa és especial. Dins hi havia l’esperit d’un home que havia estat assassinat entre aquelles parets. Passaven coses estranyes i poc a poc les coses es van tornar una mica… insanes. Demanàrem l’ajuda de Robert Graves. Ell ens va ajudar a alliberar aquella ànima, perquè Robert en sabia molt, de màgia”.



“Respectau aquest lloc”.



“Aquest és un lloc realment especial. No hi ha cap banda del món on hi tengui tants d’amics enterrats. Mir les làpides i els conec a tots”.



“Aquí descansa un bon amic, Ollie Halsall. Va ser el guitarrista de The Rutles, Patto, Timebox, Boxer, Kevin Ayers… Un munt de bandes. Mirau la seva làpida! Té les rodetes d’una guitarra!”.

I per filar encara més prim, a banda de fer fins a 11 discos amb Kevin Ayers, Halsall també va ser guitarrista de Radio Futura en l’època de Veneno en la piel (1990) o va desmoralitzar els mallorquins El Primer Tercio amb la desencertada producció del disc Hay un espacio para tí
(1989) potser per la seva addicció a l’heroïna, causa de la seva mort en ple carrer de Madrid.



“Quan vengueu a veure’l, no oblideu de fer-li un homenatge. Ni tampoc al seu veïnat, l’artista Mati Klarwein, que va fer unes portades fantàstiques per a Santana i Miles Davis”.



“Mireu quines vistes més fantàstiques hi ha des del cementiri!”.



“Deià és un gran lloc per viure. S’hi acumula una mescla d’idees inspiradores, d’intercanvis… Aquesta mateixa vall que veus és un poderós generador d’energia creativa…”.



“És hora de mostrar-vos altres racons de Deià”.



Les baixades sempre són més agraïdes…



“Em podeu fer una foto aquí? M’encanten aquests racons del poble, des d’on es pugui veure la mar”.



“Necessit un aigua. Voleu prendre alguna cosa?” demana, abans d’entrar a la botiga.



La dependenta el coneix tot d’una. Anava amb la filla d’Allen a escola. “Alguna vegada vaig anar a l’escola de Deià amb els nins…. Jo també me’n record d’ella: era una nina fantàstica”.



Aquí just em comentava que té pensat recopilar material per continuar escrivint les seves memòries: a “Gong Dreaming, vol. 3” Mallorca hi tendrà una gran presència. Potser algunes de les nostres fotos hi surtin. En té poques dels seus anys a Mallorca; ens va reconèixer.







“Just aquí era la vella llibreria de Robert Graves. Ell em va donar la meva primera feina, quan vaig arribar a Deià l’any 1963. Així que, durant un temps vaig ser llibreter… Veníem llibres en espanyol i en mallorquí. Però era un edifici ruïnós, així que, a part de vendre llibres, ens passàvem bona part del dia arreglant-lo. Hi treballava amb Bill (William Waldren), que era arqueòleg. A poques passes d’aquí teniu el museu arqueològic del poble”.





“Estam a punt d’arribar al segon Banana Moon Observatory! Però, abans, fixau-vos en aquest banquet de pedra on estic assegut: el va fer na Gilli (Smyth) amb les seves pròpies mans!”. La porta i la finestra són, també, del que durant uns dies -infinits i intensos- va ser ca seva.



“Ara sí: benvinguts! Número 26 del carrer des Clot! Aquest és el segon Banana Moon! Ens hi instal·larem l’any 74… Aquí vaig viure els dies més feliços de la meva vida!”.





“Just allà dalt, a les golfes de la casa, hi havia l’estudi de gravació… D’aquí van sortir alguns discs meus, però també el “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda i Tapineria, i “Licors”, de Pau Riba. Els estudis connectaven amb una terrassa on es podia descansar la vista, però també la ment. Ador aquesta terrassa”.



En algun moment havia de sortir! Celestí Oliver, fotògraf d’aquest memorable matí per a 40putes, devora en Daevid, just davant del Banana Moon!





“Em passa una cosa curiosa amb el portal d’aquesta casa: el veig a molts dels meus somnis!”.





Des d’on va ser ca seva i el seu segon Banana Moon: “Això és tot, amics”.



Fotografies: Celestí Oliver
Text: Tomeu Canyelles
Correcció: 40Putes

6 comentaris:

quique ha dit...

és brutal aquesta entrevista, collons

http://youtu.be/_hBoB-dqzms

Lluís Huedo ha dit...

Sí, sí, sí. Brutal!
Visca 40Putes!

Anònim ha dit...

Hola me he encantado la entrevista, buenísima. Debía ser una gran época y un gran sitio para tener un estudio de grabació. "Licors" de Pau Riba suena muy especial, debe ser esa terrazita con vistas a la muntanya. Un abrazo y enhorabona.

Ruspell

Anònim ha dit...

ups , lapsus linguae, terraCita

pijusmagnificus ha dit...

Meravellosa entrevista, mítica per a molts de nosaltres que vam viure una època, i més avui amb la trista mort de Kevin Ayers. Vull fer una entrada en el meu bloc en homenatge a Deià i a Kevin Ayers lligant-ho amb Daevid Allen i el só Canterbury.

http://elspotolsmistics.blogspot.com.es/2008/10/seguint-el-cami-de-les-flors.html

Guy ha dit...

Moltes gràcies per la entrevista! Vaig conèixer a en Daevid el altre dia a Anglaterra i em va dir que acaba de tocar amb en Pau Riba a Deià. Un veritable artista i un home molt amable. Recomano a tots el lectors els seus discs que va gravar a Deià - 'Good Morning' i 'Now Is the Happiest Time of Your Life' - uns dels meus favorits de sempre... :)