13 de set. 2012

LEM 2012: POSTMAINSTREAM, PREAVANTGARDE


Fa un parell d'anys, a un concert organitzat per Ojalá Estë Mi Bici -valuós col·lectiu de Roquetes dins l'àmbit i la salut de la música en viu a Barcelona (i L'H)-, algú va desar, jocosament, un paper a la barra on es podia descriure breument a quin estil/etiqueta pertanyien les bandes que tocaven aquella nit. Seguint amb la conya, en vaig definir una (no recordo quina en concret) com a postmainstream, preavantgarde, segurament perquè sonarien a rock o posthardcore (estils predilectes dels bikers del barri nòrdic de la Ciutat Comtal), però no del tot ortodox.

Ve a tomb aquesta anècdota perquè portem uns anys en els quals, a nivell de conversa entre assidus a concerts, el LEM Festival sembla que segueix sent un festival format, en la seva major part, per grups i artistes desconeguts per als aficionats a la música menys avesats a la vessant experimental, però amb un cartell poc enginyós i indagador per als que estan més posats en el tema.

Puc dir que formo part del primer grup d'aficionats, perquè, ja des dels noms grossos, l'edició del 2012, que tindrà lloc del 11 al 27 d'octubre, resulta estimulant: Steven Stapleton, alma mater de Nurse With Wound i nom majúscul de l'experimentació industrial britànica de finals dels setanta, juntament amb el multiinstrumentista Andrew Liles -tots dos, a la foto-; Full Blast, o el trio de free-jazz salvatge del saxofonista Peter Brötzmann; la contundent dosi industrial dels veterans Esplendor Geométrico (als qui l'any passat vam poder veure a l'Espai Cultural Caja Madrid dins el petit festival Disonancias); i les col·laboracions improvisatòries de dos guitarristes forans amb músics barcelonins: per un costat, Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten) amb Huan, i per l'altre, Nuno Rebelo amb el duo Cremaster.



Col·laboracions són també tres de les actuacions més interessants de la resta de programació d'enguany: després d'oferir un dels dobles concerts més exquisits d'aquest 2012 a Barcelona, el passat mes d'abril a la sala Miscelänea, Santiago Latorre i la violoncelista Julia Kent actuaran junts, aquest cop, en el que promet ser un concert ple de subtileses sonores; apadrinats per l'associació portuguesa Granular, Joao Pedro Viegas, Paulo Chagas, i Paulo Curado faran gal·la del seu estudiós endinsament dins les possibilitats dels instruments de vent, tant de fusta com de metall; dues nits abans, música i dansa aniran de la mà a La Caldera, on el sovint inspirat Coàgul i Anna Subirana s'encarregaran del moviment sonor, i les ballarines Guy Nader i Sarah Anglada del moviment físic.



La combinació d'imatges en Super 8 i música etèria i nocturna de Zónula, el joc amb les textures sonores d'Hydra, la hibridació d'estils amb pes propi del techno i el dubstep de Dr. Res, l'ambient fosc de Cro2, l'autodenominat rock cubista i (amb molta sornegueria) brainmassage de, respectivament, Truño Gourmet i Dishwash, el nou capítol improvisador d'Àgape amb Marco Bellonzi com a conductor, i l'escriptor i cantant Martí Sales (Els Surfing Sirles) i la performer Lenka Moravkova com a convidats, la conjunció poeticomusical i electropop de Voz Mal i la purament vocal d'Andriy Antonovskiy, el rock electrònic i estructuralment inquiet de Valentina, i la sorollosa sessió de Jesús Brotons com a Son of Bronson DJ completen el cartell de la dissetena edició de la trobada.

Menció a part mereix la presència de Els Surfing Sirles i Eh!, que, tot i ser dos conjunts destacables, no semblen casar en absolut amb el -suposat- esperit explorador del LEM.

Com a mínim, en aquest darrer aspecte, sí que ens han descol·locat per igual a profans i afins de la música experimental.