4 de set. 2012

GRUPS DE NOVA FORNADA 04


Aquest setembre serà dur. Què dic? Aquesta tardor-hivern seran durs fora mida. Amb la intenció de fer-ho més passable i de seguir removent la música feta a casa nostra des de socarrel, portem la quarta edició de Grups de nova fornada.
Petites joies que estan a punt de despuntar, diamants en brut que no tenen ni tan sols un disc al mal nombrat mercat.

A l'espera que els de Bandcamp s'assabentin del que fem i ens facin un name your price, tornem a explicar els tipus i el funcionament dels diferents estils de bandcamps: Un, Buy Now: clic al buy now per descarregar les cançons al preu que indica. Dos, Name Your Price: si al costat de download hi posa aquestes tres paraules és que el pots descarregar pel preu que tu vulguis, per la voluntat, com, per exemple, poden ser 0€. Tres, Download: totalment gratuït, descarrega'l i cap a casa.
Un cop fetes les presentacions, al torró:

Aldrin Y Collins, La vocación optimista
Pop alternatiu melòdic. L'esquerda que han obert gent com The New Raemon o Standstill és aprofitada de sobre manera per moltes bandes. Aldrin Y Collins podria semblar-ne una, ja que, evidentment, la primera imatge que ens ve al cap és la que formarien aquest dos grups, però el grup de Cerdanyola no es contenta a imitar i aprofitar el tirón, i posa sobre la taula un disc que els és ben propi. Pop en majúscules, madur i fresc.




Ohios, Demo
Indie desgavellat. Des de la Plana de Vic arriba una nova banda i això suposa enfocar tots els ulls, de nou, cap a la boira dels purins. Aquest cop es tracta d'Ohios, una joveníssima banda d'indie rock amb els estatuts dels noranta; Famèlic ja n'ha posat l'ull a sobre. Cançons de tota la vida que van de l'emo al rock més immediat en la celebració eterna de la joventut.



Petit, Seda India
Una jaqueta americana a Mallorca. Folk pop cantat en català i des de Mallorca. Té tots els ingredients per estar al PopArb, o al Foramuralla, o al Pròxims, etc. Sensibilitat ambiental capaç de fluir amb la suavitat del pop, repleta de ritmes i tornades folkies i capaç d'abraçar la música d'entranyes americanes, plena d'emoció i força visceral, i tot amb accent mallorquí.



Syberia, Syberia Ep
Massís del Pirineu ambiental i metàl·lic. Es diuen Syberia, però de freds res. Són pures brases que s'encenen i s'apaguen. Post Rock i post metal que remouen i trasbalsen, fred no et deixen. Intensitat i bon gust farcit de corprenedores construccions, més vertiginoses que la Pica d'Estat. Tant sols són dues cançons, però són més que suficients per entabanar-nos i voler jugar més estona. Ganes que editin més material.



Vàlius, Rierols EP
Himnes, herois, heroïna i altres coses que comencen per h. Joder, és començar i de cara a barraca. Té un inici que millor que el del Madrid a la Supercopa contra el Barça. Himnes per corejar tant quan es va ebri com quan s'està a l'oficina amb els cascs posats. Apunten a ser el grup GN de la temporada i és que, amb aquest segon ep, ens tenen rendits als seus peus, tant amb el disc com amb el directe. Descarregueu-vos els dos eps, que són gratuïts, i ja ens ho agraireu més tard.




Volans, Geografías del Olvido
Post rock clàssic. Música instrumental suau i paisatgística (a excepció d'"Elipse", que transcorre entre els somnis i una boira densa que desdibuixa i redibuixa l'entorn. Quatre cançons per demostrar que el post rock està ben viu i que encara es poden fer coses de qualitat, i sobretot a casa nostra.



Wann, Demo 2012
Tot i que encara sonen una mica verds, els Wann fan pronosticar un gran sorpresa pels pròxims mesos o anys. Sona a Kinsella per totes bandes, però alhora molt genuí, tant que podríem dir que són els germans dels Hereu Escampa i tampoc passaria gran cosa. Sembla una altra banda encasellada als noranta, com si ara haguessin tret a la llum un projecte de finals del mil·leni passat. Un duet de bateria i guitarra que es basten per fer emo consistent, amb tota la perspectiva que dóna l'època actual sense perdre cap estella de frescor i energia que tant caracteritzava aquella joventut.



Wind Atlas, Fen Fire / Ophelia /Inmost Eye 7"
Slow core fosc i modern. Dins tota aquesta moguda moderna que englobaria des d'Atlas Sound a Beach House, però amb base minimalista i amb una sola corda. Una veu femenina amb reverb i cordes subtils i rítmicament hipnòtiques. La música després de la fi del món ha de ser alguna cosa així, amb la tranquil·litat de saber que el pitjor ha passat, amb aquell punt de llum de saber que més baix no es pot anar, només es pot pujar, però amb aquella dolçor del que contempla la foscor sense cap por.