29 de set. 2011

ESCOLTA L'AVANÇAMENT DEL NOU DISC DE ELS SURFING SIRLES


Ciutadans de Catalunya, ja els tenim aquí. Els Surfing Sirles tornen a escena -mai n'havien marxat- presentant el seu segon disc, tercer si comptem l'Split de culte del Tripartit Invertit. El quartet itinerant entre Sant Celoni i Barcelona han titulat Romaní, Semen i Sang a un treball que torna a sortir sota la batuta de Bankrobber. El disc consta d'onze cançons -amb interludi i cançó amagada inclosa- convertits en himnes de tornada etílica que cantes mentre abraces al col·lega suat del costat a qualsevol bar d'Olot, la Bisbal o el Poble Nou barceloní. Un homenatge a la Catalunya rural, psicodèlica i petarda, a l'imaginari nostrat que mai apareixerà a les enciclopèdies. “L'hem gravat en directe i s'ha mesclat i produït en un temps limitat, a diferència del primer disc”, explica l'Uri Caballero, guitarrista dels Sirles. Romani, Semen i Sang s'ha gravat, mesclat i produït als Ultramarinos Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols amb en Joan Colomo com a productor i en Santi Garcia darrere les maquinetes. A més, col·laboren al disc els Gramophone All Stars, en Roger Peláez i la seva filla Bruna, la Maria Rodés i el propi Colomo als coros.

Diria que és un disc variat, com l'anterior; paradoxal, perquè parlem de temes considerats dramàtics amb una música més aviat festiva i lleugerament provocativa“ explica l'Uri, malgrat que en Guillem Caballero s'inclina a pensar que el nou disc els ha sortit més “ombrívol” que l'LP (Bankrobber, 11): “Ja des d'abans de gravar-lo tenia la sensació que seria un disc menys lluminós que l'anterior, que seria més fosc”, assegura. Com han anat fent fins ara, els Sirles tiren de referències seixanteres, garatgeres, rock i punk, sempre sense casar-se amb cap estil. Segons en Martí Sales, vocalista i guitarrista de la banda, Romani, Semen i Sang és un disc “punk” en el sentit que la banda ha seguit fent el que els ha donat la gana: “Hem tret el nas per aquí, ens hem endinsat per allà, hem potinejat per tot arreu, sense haver de retre comptes a cap estil, moda ni a ningú”.

Per què Romaní, Semen i Sang? Què amaguen aquests tres termes? Què tenen en comú? La realitat és que tots ells van apareixent durant el minutatge de l'àlbum: “M'agrada pensar que resumeix molt bé el disco quant a allò de què parlem”, explica Guillem, el teclista, que en aquest disc canta una cançó (“Anunnakis (Gracias por la visita)”). El seu germà Uri afegeix que “ve d'un vers del tema que obre el disc, que parla de ritus estrambòtics i tradicions precristianes”. La veritat és que Els Surfing Sirles ens ofereixen hits per parar a un carro que no deixaran indiferents a ningú, ja sigui per les provocatives lletres de Sales, les melodies pop o les vertiginoses accelerades punk que conviden al pogo més descontrolat. Des del primer tema, amb el nou himne oficiós del “Montseny” fins a “Peatge” passant per un “Watusi'65” que l'escriptor Miqui Otero ens reconeixia haver-la “escoltat 65 vegades” o acabant amb aquest homenatge explícit a en Jello Biafra que acomiada el disc. Menció especial per a “Tòniques i calendaris” cançó dedicada al mític Flowers que a mitja cançó remuga “aquests de l'Helio no en tenen ni idea”. Segons l'Uri, en Flowers aquesta cançó “se la mereix, encara que sigui perquè els únics discos que han caigut a les meves mans en els darrers anys han estat els que ell em venia”. En Guillem Caballero li va explicar fa poc que els Sirles li havien fet una cançó “i la seva reacció va ser tan elegant com sempre que tu li expliques qualsevol cosa: absoluta indiferència”.

Consolidació definitiva de Els Surfing Sirles? Els Sirles no necessiten que els diguin si ho estan o no, només és el seu segon llarga durada però aquest quartet ja porta anys i panys a la carretera. El que és segur és que és un pas, endavant o al costat, mai enrere. Així són els Sirles, un grup que, qui sap, potser amb aquest disc els conviden a TV3. Per si de cas en Martí Sales ens ho deixa clar: “Home, ara que no hi ha el Cuní ni la Rahola no tindria cap sentit, no?”.

Escolta “Taxista” avançament del nou disc de Els Surfing Sirles, una exclusiva de Gentnormal.com

Taxista de Els Surfing Sirles by gentnormal

5 comentaris:

Xavi ha dit...

TEMON

Moltes, moltíssimes ganes d'escoltar el disc

Marc Mestres ha dit...

Enormes els Sirles! Amb en Mau i en Colomo, els més autèntics de tots.

Lluís Huedo ha dit...

Si els Sirles obrissin un banc, els hi donava la meva nòmina.

Amor pur i cast!

un sirla ha dit...

Si ens dones la teva nòmina... cal que segueixi?

Tres puntualitzacions: en Guillem no canta un sino dos temes, i en co-canta un parell més. En Martí ha escrit alguna lletra, en Guillem alguna altra i la resta són col·lectives. I, finalment, en Santi no només ha estat darrera de les maquinetes, ha coproduït, igual que nosaltres quatre.

Apa, salut!

Marc ha dit...

grans sirles, grans!