23 de nov. 2010

CATEDRALES EL DEBUT D'ATLETA


AtletA
Catedrales
Any: 2010
Aloud Music


Després d'enamorar-nos amb l'ep Fariseos (Aloud 2010) i de vibrar amb els directes del Primavera Sound o el d'aquest divendres 17 de setembre a l'Espai Jove de Gràcia sota el LEM (videocrònica aquí sota), el grup format pels dos ex 12Twelve Jaume L. Pantaleón i José Roselló surt a la llum. Es diu Catedrales i el podrem palpar en breu. Esperem que tinguin moltes dates de presentació!


El duet Atleta són vells coneguts de l'escena barcelonina, al 2001 amb 12Twelve (BOA Music) van treure el seu primer Lp i des de llavors no han parat. 12Twelve va ser el principi.

Catedrales, que surt demà 24 de novembre, comença amb Evasión o victoria on, sota aquest títol cinematogràfic, s'amaga el principi que recorda, pels pianos (que retroben a Amor 500), a Aufgang, però tant sols és una intro.
El disc comença, ja de debò, a Perros Estelares, que és on afloren les guitarres d'en Pantaleón. Les guitarres i els pedals. Les filtracions a que són sotmeses les notes d'en Jaume, amb els loops proposen el que a poc a poc aniram desenvolupant a tot el disc, una aproximació des del Tears, complaints and spaces (BOA, 01) cap al kraut, cap al rock progressiu.
Ni rastre de jazz, amb el qual podríem afirmar que debia ser una de les causes de la dissolució de la seva antiga banda.
Tot el disc són maneres, puntes de llança, directrius. La impressió és que estem davant d'un molt bon projecte, però que aquí només estan establint les bases, que és un disc que serà imprescindible per referenciar moltíssimes coses del futur (espero que n'hi hagi), però que ara mateix a un se li queda la boca de: sí, veig la línia que marquen, però són com dos rails de tren d'una recta que es perd a l'horitzó: veus que es toquen però saps que no es toquen, que són paral·leles. Saps que després hi ha una estació, la intueixes perquè saps la direcció on enfoquen, però no pots assegurar quin canvi d'agulles pendran. Fa falta saber del cert el canvi d'agulles per a afirmar o arrodonir com cal aquest Catedrales.


El zombie y el psi, track 7 de Catedrales

Molts matissos d'aquesta bombolla que sembla ser que és AtletA es resolen al directe. La contundència, visceralitat, i en definitiva, energia que els hi atorguen als temes en directe, fa que prenguin una altra dimensió. Possiblement perquè la producció que li han donat al disc no és la que més m'agrada. Les bateries d'en José recobren una vida en directe que fa que exploti de ritme donant un caire trepidant i de futur inmediat. I és que poca cosa dolenta puc dir d'aquest parell per separat. Són dos mestres, cada un amb el seu instrument. Així en José, és, al meu parer, un dels millors bateristes que tenim, i ho demostra tant compositivament al disc, com tècnicament a l'escenari.
Ja ho sabíem, però són un parell de monstres.

1 comentari:

Christian ha dit...

Molt fan de 12twelve, ruizpantaleon i ara atleta...

espero la gira de presentació també amb moltes ganes :)