21 de juny 2017

ATLÀNTIDA FILM FEST 2017 - Prèvia

Ja es pot afirmar sense cap mena de dubte que l'arribada de l'estiu ja equival a cinema online per un tub. O el que és el mateix: una nova edició de l'Atlàntida Film Fest. De nou, la gent de Filmin ha recollit i classificat una mostra del millor cinema independent que ens ajuda a entendre una mica més la complexitat i problemàtica del continent europeu. El festival inclou pel·lícules de tots els formats i procedències, pràcticament totes inèdites al nostre país, i amb la vocació d'atreure qualsevol tipus de públic; i torna a recordar que les plataformes VOD són capaces d'omplir buits que la distribució a les sales no pot abraçar. L'Atlàntida Film Fest 2017 comença el 27 de juny i acabarà just un més després, el 27 de juliol. 30 dies per a gaudir de bon cinema, i amb la comoditat de no haver de sortir de casa.

L'oferta de l'Atlàntida Film Fest 2017 creix considerablement respecte l'any passat, i acumula un total de 76 pel·lícules i 5 curtmetratges. També augmenten les seccions, que ara són un total de cinc: Generació, Memòria, Murs i Fronteres, Política i Controvèrsia, i Educació. A més, el festival dedica una secció especial al cinema rus. Com és habitual, els títols estaran disponibles durant un període limitat. Davant tanta oferta, he destacat alguns dels títols que més expectatives aixequen dins de les diferents seccions:

GENERACIÓ

La mirada dels joves sol determinar de quin color veuen el present i el futur del continent europeu aquells qui es disposen a passar-hi els anys més importants de la seva vida. És per això que l'Atlàntida Film Fest obre les portes a històries protagonitzades (algunes, també dirigides) per les noves generacions europees. En aquesta línia, destaca la presència de Júlia Ist, producció catalana dirigida i protagonitzada per la jove Elena Martin, que explica les inesperades dificultats d'una jove que fa un Erasmus a Berlín. Una altra opció a tenir en compte és la danesa In the Blood s'endinsa a la nit de Copenhaguen de la mà d'un grup d'amics que afronten de forma desigual un necessari però complicat procés de maduresa cap a l'edat adulta.



D'altra banda, alguns dels títols més incòmodes i controvertits del festival prometen ser Park, que retrata la particular diversió d'un grup de nens a la part més decadent d'Atenes, i Robinù, que es trasllada cap a Nàpols per a presentar-nos els seus "nens soldat", que són educats i instruïts per a liderar les màfies del futur. Finalment, cal apuntar dues històries personals: la de Jesús es centra en un noi xilè de 18 anys que es veu perjudicat pels excessos de la seva vida nocturna, mentre que la del documental Still Life es fixa en un jove que treballa de nit a un escorxador i a qui només acompanya el seu gos.



MEMÒRIA

Entendre el passat d'Europa és vital per a entendre'n el present, i el festival ho té molt clar quan dedica una secció a aquelles ficcions i documentals que recuperen fets o personatges clau de la història d'aquest continent. Per començar, no hi podien faltar els dos grans episodis bèl·lics del segle XX. La 1a Guerra Mundial és el rerefons d'Exiled, una producció letona en què un cirugià alemany visita un centre de recuperació mental per als afectats pels horrors de la guerra. D'altra banda, el documental alemany Austerlitz recupera la memòria de la 2a Guerra Mundial analitzant el fenomen turístic a l'antic camp de concentració d'Auschwitz.



Europa de l'Est té un pes força important en aquesta secció de l’Atlàntida Film Fest 2017. Des de Romania arriba Scarred Hearts, que adopta el punt de vista d'un malalt que no es pot aixecar del llit per a retratar una sèrie de personatges i converses que interpreten la realitat europea de mitjans dels anys 30. El país veí, Bulgaria, aporta Godless, un multipremiat drama sobre una cuidadora d'un geriàtric que no té cap mena d'escrúpol amb els seus pacients i que es veu arrossegada per la mala vida. Finalment, viatgem a la República Txeca per a descobrir Yo, Olga Hepnarová, un intens biopic sobre una dona de 22 anys que als anys 70 es va venjar brutalment de totes les desgràcies que li havia proporcionat la vida fins llavors.



MURS I FRONTERES

És impossible parlar de l'actualitat europea i obviar el drama dels refugiats. En aquest cas, el festival recorre a un nom tan important com el de Vanessa Redgrave, que debuta com a directora amb el documental Sea Sorrow. Redgrave visita el camp de refugiats de Calais i també aprofita la seva experiència personal (de molt petita, va haver de fugir de Londres durant la 2a GM) per a analitzar aquesta situació. En l'apartat de ficció, destaca Dogs, un thriller romanès sobre un noi que rep una herència d'unes terres i que en visitar-les descobreix que van estar lligades al contraban entre fronteres per part de màfies. En aquesta secció també hi trobem un dels títols espanyols a tenir en compte, Los Objetos Amorosos, que narra la història de dues dones que es troben a Roma mentre miren de refer les seves vides.



POLÍTICA I CONTROVÈRSIA

Lamentablement, l'extrema dreta s'ha convertit en un element impossible d'obviar en l'escenari polític actual a Europa, i així ho exposa el drama francès This is Our Land, que recrea en forma de ficció l'ascens del Front Nacional de Marine Le Pen sota un missatge xenòfob i radical. També des de França arriba Pornocracy, un documental sobre l'evolució de la indústria del cinema porno sota la influència d'internet i que investiga una misteriosa multinacional que acapara els ingressos i beneficis a nivell mundial. Completa aquest triplet francès un títol completament oposat: la comèdia La Ley de la Jungla, que narra les desventures d'un funcionari que és enviat a Guayana per a construir la primera pista d'esquí en plena selva amazònica.



Un dels països més convulsos a nivell polític aquests últims anys és Turquia, i d'allà arriba Frenzy, una de les triomfadores del Festival de Venècia de fa un parell d'anys. Es tracta d'un thriller sobre un presoner que accepta treballar en un nou servei secret del govern i que un dia es retroba amb el seu germà, però que de seguida detecta que alguna cosa no acaba de funcionar. Per acabar, cal recomanar el drama periodístic The Fixer, una de les pel·lícules més sòlides del passat D'A 2017. La història del romanès Adrian Sitaru acompanya un periodista que procura una entrevista entre uns reporters francesos i una noia que acaba de ser víctima de la prostitució infantil.



EDUCACIÓ

Aquesta secció torna a dirigir la mirada als més joves, però aquest cop centrant-se en el complicat entorn educatiu, on la convivència pot arribar a ser força complicada. Aquí, de seguida sobresurt el nom de Michel Gondry, qui recupera l'esperit del cine d'aventures dels 80 amb Microbe et Gasoil, una road movie de dos peculiars adolescents que fugen dels maltractaments a l'institut en una espècie de casa amb rodes. També es pot apreciar part d'aquest esperit aventurer a Land of the Little People, però el que es troben els seus joves protagonistes són soldats desertors de l'exèrcit israelià ocupant el seu refugi, cosa que afegeix força més perill a la historia.



A la pel·lícula sèrbia Next to Me és una professora qui s'endú el protagonisme, ja que després de ser atacada per un grup d'estudiants decideix respondre requisant tots els mòbils de la seva classe i no deixant sortir els alumnes. Per la seva banda, el drama belga Home s'acosta a un testimoni més proper d'una generació de joves arrossegats per es drogues, la violència, el crim i la desobediència, però de forma totalment capritxosa i immadura. L'últim títol a destacar és Mellow Mud, un drama premiat al Festival de Berlín que ens trasllada a Letònia per a assistir a la difícil situació de dos germans que viuen sols i necessiten fer el que sigui per a mantenir casa seva.



FOCUS RÚSSIA

En realitat, els tres títols que destaco dins d'aquesta secció especial de l'Atlàntida Film Fest no tenen lloc pròpiament a Rússia, sinó a territoris adjacents que han patit la seva influència. El primer és Test, que es situa a les planícies de Kazakhstan l'any 1949 per a retratar (sense diàlegs, però amb una gran potència visual) la situació d'una família que es veu amenaçada per les proves nuclears de la URSS. Des de Geòrgia arriba House of Others, que es situa just després de la guerra civil del país i narra la història d'una família del bàndol guanyador que entra viure a una casa que pertanyia a enemics seus, cosa que alimenta les seves seqüeles psicològiques. Finalment, el documental Voces de Chernobyl ens ofereix un nou testimoni de la gran tragèdia nuclear a partir de testimonis de supervivents que es combinen amb imatges de gran càrrega poètica; n'hem sentit parlar una i altra vegada, però no es pot comparar al fet que t'ho expliquin els qui ho van viure.



Tota la programació de l'Atlàntida Film Fest 2017 es pot trobar aquí.

A més de tota la seva oferta online durant el mes en què dura el festival, l’Atlàntida Film Fest torna a traslladar-se físicament a Palma de Mallorca del 26 de juny al 2 de juliol per a celebrar-hi part de les seves activitats. A banda de passis d'algunes de les pel·lícules que formen part de l'edició d'aquest any, i també hi haurà un cicle de conferències, diferents concerts i trobades professionals.

Fotografia de portada: Atlàntida Film Fest
Text: Martí Aragonès
Correcció: XX