15 de maig 2017

LLEGIR I ESCRIURE: ENTRE EL MUNDO Y YO (de TA-NEHISI COATES )

Entre el mundo y yo
Ta-Nehisi Coates
Any: 2016
Editorial: Seix Barral
Traducció: Javier Calvo

La por. La por de fer massa, de no fer prou, però també de fer massa poc. Ta-Nehisi ens parla sobre la por que sent en tot moment i per tot. Però la por que sent Coates no té a veure amb un trauma en concret, sinó amb el color de la seva pell: és negre a l’est de Baltimore, un barri dels que surten a les pel·lícules (i no precisament per la seva qualitat de vida). Perquè us feu una idea, és la mateixa zona on està localitzada la sèrie The Wire. Por de la policia, por de l’escola, por de la universitat, por de la seva pròpia família, por de la pèrdua... Aquest terror bé justificat per la superioritat d’aquells que es veuen amb el poder de disposar del cos (i per tant, de la vida) de qualsevol afroamericà sense massa conseqüències.

Ta-Nehisi té una no gens menyspreable trajectòria en el periodisme (per exemple, s’encarrega d’escriure notícies per a The Atlantic, revista per la que escriu articles socials, culturals i sobre el problema racial a Estats Units. Però parlem d’ Entre el Mundo y Yo: l’obra és una reflexió sobre la por a la que ens referiem, però també del que significa la lluita pels drets de les persones negres, i també de com evitar que la por pugui paralitzar el seu fill, Samori. I perquè parlem ara de Samori? Doncs perquè el llibre està redactat com una carta, una invitació a aquest.

Coates es fa preguntes, i en el transcurs del llibre obté poques respostes. Però no són respostes el que cerca l’autor, sinó reflexionar a través de les preguntes com una mena de catarsi. I sobretot exhortar al seu fill a que faci el mateix. Altres afroamericans han trobat aquesta pau a través de la religió o de la duresa extrema dels carrers, del talent intel·lectual i d’altres disciplines. Però Ta-Nehisi és ateu, i no té el paracaiguda de la fe. És per això que el seu discurs de vegades pot semblar una mica desanimat, però tinc clar que jo no he viscut les situacions que ha viscut l’autor. Jo soc blanca, i tot i que puc empatitzar amb el que diu, mai he viscut situacions similars. Tot i que el fet de ser dona podria condicionar (i de fet condiciona) la meva vida, el que pugui viure s’assemblarà remotament al que pogués viure si, a més de ser una dona, tingués un color de pell fosc.

Em solen agradar força els llibres escrits en forma de carta a algú: crec que aquest és un recurs que dóna calidesa i proximitat al discurs. A priori podria ser un llibre en que la seva lectura té més sentit si ets afroamericà, però tothom en pot treure alguna cosa: ni que sigui desglorificar els guettos i els seus problemes, amb els que has de conviure-hi sense haver-ho escollit, i molts cops sense voler-ho.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Marta Garcia Saperas
Correcció: Pendent