18 d’abr. 2017

SANT JORDI 2017: "MOLC (AMB TOTS ELS HONORS I TOTES LES DISCULPES)" de MÍRIAM CANO



"M’han tractat com una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus perquè rodoli."
Josep Pla, El Quadern Gris

Ja t’ho diré: a mi, la que més m’agrada de tots és la Rodoreda. Cada cop que recordo la pobra Trini, feta una coca, anant a comprar salfumant per matar els nens, se’m fa un nus a l’estómac. És ben bé que quan no tens sortida enfolleixes, oi? Se’t trenca el cor o no se’t trenca el cor, a tu? No t’hi vulguis pas trobar. Encara sort que al final se’n desdiu i li busquen un bon home, que fa de pastor al Canigó i que, malgrat ser un sapastre, n’està molt, d’ella. És una mica esguerradet, però bona persona, que al capdavall és el que compta.

Ja és mala sort que quan ella comença a mirar-se’l amb bons ulls, a ell me l’envien a lluitar al front d’Aragó i ja pots comptar: malgrat ser tan lletget i geperut, vestit de soldat, totes li ponen, que a les dones un uniforme sempre ens fa goig, no cal que t’ho digui. I ell, que és molt de missa, ja me’l tens tot el dia a l’ermita, fent repicar les campanes i resant per no tenir mals pensaments, pobre fill. Però ja saps prou com són els homes, no t’ho he pas d’explicar, que necessiten menjar calent un cop al dia, ja saps per on vaig, i va i ensopega aquell parell de barjaules, la Fineta i la Cecília Ce., que li volen prendre els quatre duros que té i tot el dia me li van al darrere i ell, doncs què vols? Acaba caient-hi de quatre grapes. Al final se’n penedeix tant que puja dalt d’un colomar i es llença de cap al llorer del jardí, criatureta. Un drama rural.

Ai, reina, és que a mi els escriptors catalans m’agraden tots. Mira la Mila, que comença fent de peixatera a la Boqueria i acaba de madona de can Bearn, a tot luxe. No et pensis, eh? Que Don Toni, abans de portar-la com una senyora, té les seves coses amb una violinista vienesa joveneta i de molt bon veure i quan ell torna amb la cua entre les cames, la Mila, que els té molt ben posats, li diu allò tan maco que no li faci caritat, que està molt perduda, però té molt d’orgull i és molt dona. I tot i que a ella la festejava un marxant de peix de Banyuls, l’acaba perdonant i tot va com una seda. I tenen un fill i tot, eh? Sí, sí, l’Estevet, que ells voldrien que treballés a la borsa, amb son pare, però acaba anant al barri de Sants, on coneix una noia que treballa al circ i munten una botiga de vetes i fils. Sí dona, saps quin llibre et dic, oi? Laura al barri de Sants. Molt maco, també. Molt de llegir a l’estiu.

Mira: diré el que em fuig, no diré res de mi, però és ben bé que no sé què coi comprar-me enguany. Ja ho veus, oi, que ho he llegit tot? És clar, a les meves edats i tot el dia sola, ves què he de fer, faig la cuina neta, em preparo un pòleomenta i m’assec a llegir tota la tarda. Ara fa poc vaig tornar a agafar aquell que em va agradar tant, que és molt entretingut perquè és d’aventures però també hi ha marro, ja m’entens. I com que és medieval, sembla que no faci de mal dir, però allà hi passa de tot i tothom s’entén amb tothom i campi qui pugui. Imagina’t si dormien poc, faldilla amunt, cuirassa avall, que ara no recordo qui va acabar escrivint un llibre que en parlava. Lo Insomni, em sembla que es deia, no sé si el teniu. No? Doncs busca’l, ja veuràs que t’agradarà.

Escolta, Sepharad, crec que me n’aniré amb les mans buides perquè res del que m’ensenyes no m’acaba de fer el pes. No vull dir que el que s’escriu ara no estigui bé, eh? Però ja ho veus: sóc més de clàssics, jo. Ara en arribar a casa remenaré la lleixa a veure si hi trobo Mirall Trencat, que sempre m’agrada tornar-hi. Hi ha aquella minyona, la Carlana, que sembla que no hi sigui però hi és tota l’estona, i sort d’ella, eh, perquè quin panorama a cals Valldaura, xiqueta. Ja els el ben regalo. Jo t’he de confessar que, malgrat l’edat, cada cop que hi fa sortir en Juli Soleràs, que és casat amb la Colometa, la pubilla del casal, em puja un no-sé-què pel ventre i m’enriolo tota sola només de pensar en aquell jardí que deu tenir vora el mar.

No em facis cas, nena. Ja et deixo treballar, que ara és el temps i l’hora benfactora, i tens la parada plena i jo aquí garlant com una lloca. M’ha agradat molt enraonar una estona amb tu. Ja es veu, ja, que t’agrada la teva feina. És que a mi, ja t’ho diré, ho sap tothom i és profecia: gairebé m’agrada més parlar de llibres que llegir-ne.

Míriam Cano (Escric poemes amb la setena de Mahler i faig galetes mentre escolto el Bandwagonesque.) @mrspremisse

Fotografia de portada: www.todocoleccion.net
Text: Míriam Cano
Correcció: Marta Cucurella