7 d’abr. 2017

POTSER NO HAURIES DE MUNTAR EL TEU CONCERT A UNA OKUPA (per FRANCESC GARCIA MARTÍN)



L'altre dia vaig anar a un concert de casal. Poques coses dolentes se'n podrien dir: bona organització, bon so, em consta que bon tracte a les bandes i semblava que el públic havia vingut a cantar, ballar i, excepte una honorable excepció, no a fotre's de speed fins a les celles i comportar-se com maníacs. Fantàstic.

La qüestió que m'interessa, però, és que després del concert vaig sentir una de les responsables de la promotora comentant que tenien pensat muntar alguns concerts pròximament i un d'ells a un CSO, però que no estaven d'acord amb la política del CSO de tenir un preu d'entrada màxim de tres o quatre euros (de fet estaríem parlant d'una donació mínima) i que cinc euros, en la seva opinió, era un preu rodó, que estava "bé", i que ells, la promotora, creien que s'havia de valorar la feina dels músics.

Valorar els músics? Un moment que agafo aire.

Potser abans de plantejar-te discutir el funcionament d'un CSO i com aquest funcionament afecta els propòsits de la teva promotora, hauries de plantejar-te quins són els propòsits del CSO al que demanes que aculli el teu acte. Potser hauries de ser conscient que perquè aquesta mena de llocs funcionin hi ha gent que ha tingut, té i tindrà problemes molt seriosos i que si prenen aquests riscos, no és per a crear una sala de concerts de lloguer gratuït per a que les promotores indie amateurs vagin a fer de cara amable de la indústria musical.

Els propòsits dels concerts als CSOs, tal com els entenc, són en primer lloc finançar causes pròpies de l'entorn social i polític del centre o amb les quals l'assemblea decideixi solidaritzar-se (pista: ni la teva promotora, ni les bandes de moda són una causa) En segon lloc generar espais d'oci i socialització que es puguin regir per aquests mateixos principis (segona pista: si apuges el preu, exclous) i en tercer lloc fomentar una xarxa perquè les bandes puguin girar en aquests entorns i així, tot passant bons moments i coneixent llocs, puguin desenvolupar la seva visió crítica.

En tot això, com entendràs, no hi tenen cabuda les entrades cares ni els catxés. Les bandes, l'únic que haurien d'esperar és rebre un bon tracte personal i recuperar les despeses bàsiques, és a dir el mateix que espera qui hagi comprat les begudes de la barra o el cuiner o cuinera de torn. I siusplau, grupets ploramiques (especialment bandes de metal) no em sortiu amb que el local d'assaig i els instruments valen molts diners i que hi invertiu moltes hores; que a mi, almenys a aquests llocs, mai m'han volgut vendre un entrepà més car al·ludint al que els hi ha costat la reforma de la cuina. Teniu merchandising no? Doncs feu-nos venir ganes de comprar-lo. Pel que fa a promotors i organitzadors, no és que vulgui desanimar-vos a muntar concerts, aquests espais necessiten de la diversitat i el dinamisme que vosaltres podeu aportar, però heu de fer un esforç per mirar més enllà de la punyetera música i engrescar-vos a fer les coses d’una manera més altruista i horitzontal. Penseu que no fa falta apujar l’entrada per tractar bé els grups, que està a les vostres mans convèncer i educar el públic per a que paguin més que la donació mínima, i que si aconseguiu que el bolo surti bé, els grups es sentiran valorats alhora que col·laboradors d’una bona causa.

Si tot això no us convenç, doncs bé, teniu unes quantes sales de concerts autogestionades i casals on muntar les coses, així que potser no hauríeu de pensar en muntar el concert en una okupa.

Per a altres situacions que hauríeu de evitar quan demaneu bolos a CSOs, pregunteu directament a en Hitler:


PD: No estic vinculat a cap CSO ni assemblea més enllà de l’afecte personal.

Francesc Garcia Martín (Skater de comarques, hardcore enfadat i ressentit d'ampli espectre@thatslackerfromtheoffice

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
Text: Francesc Garcia Martín 
Correcció: Pol Camprubí

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord però sí entenc que alguns grups vulguin més que cobrir despeses i molts no tenen merchandising (cosa que puc entendre). Obviament que el grup ha de tenir en compte el preu dels instruments igual que un bar de la cuina, no deixa de ser una inversió.

Bodega La Riera Ateneu de Vallcarca ha dit...

Potser ke tot no és tan blanc o negre...hi han sales privades, bars, centre cívics i okupes on tocar. Cadascú pot tenir un projecte cultural diferent. Hi ha x qui la cultura es instrumental x generar beneficis...també hi ha projectes culturals de suport a les arts i als artistes. Presuposar una sola dinàmica autogestionant o una lógica financera única i militant, o una lógica exclusiva de compra-venda de serveis i beneficis, és encorsetar el desenvolupament politic i cultural d'alguns projectes, tant si es x tocar com si és x acollir música en viu al local. L'important és no cometre injustícies ni amb la música, ni els músics, ni amb l'espai o la penya que assisteixi al bolo. Sense normes procedimentals fixes, nomês criteris de respecte vers tothom (musics,local o organitzadors, public i veïns/es). Segons com, un preu alt té sentit (cal justificarho) de la mateixa manera que sovint té sentit instrumentalitzar musica i musics en favor duna qüestió política o autofinancera ke no cultural.