18 d’abr. 2017

POR I FÀSTIC AL BARCELONA PSYCH FEST 2017



El primer cap de setmana d'aquest mes d'abril va tenir lloc la segona edició del Barcelona Psych Fest, i nosaltres no ens ho vam perdre. Un viatge al.lucinant, sense retorn. Com Ulisses, després de la guerra de Troia, vaig emprendre el periple disposada, intrèpida i amb determinació sota el designi dels déus.

Expectant, en arribar em vaig trobar amb un públic totalment entregat, una congregació de fidels submisos, fascinats per la lisèrgica dels sons i les projeccions visuals que emplenaven la sala. Un cresol de precioses i captivadores imatges.

L'Hector De la Puente és un reconegut Video-Jockey, llicenciat en Belles Arts, que ha treballat com a director de continguts audiovisuals per Skrillex i Jack Ü. Participa en les gires de Corizonas i Los Coronas, col.labora amb artistes com The Zombie Kids o DMX Krew, entre d'altres, i també té presència en festivals com el Sonorama, el Purple Weekend o el BBK Live


DIVENDRES


CELESTIAL BUMS
Els encarregats d'obrir el festival la nit de divendres. Els barcelonins van treure disc a mitjans de l'any passat. "Ascend" es va gravar a Austin, Texas, i està produït per Kyle Hunt dels Black Angels. Un treball coherent de principi a fi. El directe va ser un contínuum executat amb total destresa, i sense canvis abruptes on vam transitar taciturns d'un tema a un altre gairebé sense adonar-nos, seduïts per una veu que en alguns moments ens recorda a la de Jim Morrison.


SPECTRES
La banda de Bristol va arrasar al seu pas i va deixar a més d'un en estat de xoc amb el seu apocalíptic noise. Una proposta arriscada i no apta per a totes les oïdes. Com uns Sonic Youth al tren de la bruixa, més desfasats, àcids i retorçats. Em va semblar estar vivint en les albors d'una tercera guerra mundial, on les sirenes - tenien un baix potentíssim que et penetrava de cap a peus - anunciaven l'apocalipsi final. La veritat, no van deixar a ningú indiferent.


LORELLE MEETS THE OBSOLETE
Els mexicans, magistrals, van deixar el llistó molt alt. Van seduir al públic. Melòdics i carnals, van crear una atmosfera tropical, mística i alhora espacial. Molt exòtica. Una amalgama de suau shoegaze i Krautrock efervescent. Una de les millors performances del festival. L'èxtasi del moment es reflectia en les cares d'uns espectadors totalment sotmesos.




PAUW
Els Pauw són, ara mateix, el grup insígnia de la nova psicodèlia holandesa. Una banda molt jove que amb només tres anys d'existència s'ha situat al capdavant d'una pròspera escena i gaudeix d'un reconegut prestigi i una sòlida reputació.

Melodies calidoscòpiques plenes de llum, i ritmes brillants provinents del folklore hindú que et transporten directament al San Francisco més hippie i florejat. Una festa d'LSD on no hi ha mals viatges. Molt propers als Temples, o als Tame Impala, em van fer ballar hipnòticament com en un ritual xamànic del qual vaig sortir totalment renovada.

Apoteòsics, la seva posada en escena va ser espectacular, em van fer tremolar les cames. Un bateria salvatge, un baixista explosiu, un teclista fascinant, i un carismàtic guitarrista amb una veu de somni, glamurós i seductor, embotit en unes malles brillants de lycra d'un color gris estel, amb una estètica que recordava molt al indicutible rei del Glam Marc Bolan.



Una oportunitat única per veure a aquest grup en una sala de petit format, ben a prop i en detall, ja que a partir d'ara la banda tocarà en macro festivals, l'experiència no serà la mateixa.


NEW CANDYS
Els italians van tancar la nit de concerts. Penetrants, amb un toc fosc, delicats, eròtics i alhora decadents (amb sitar inclòs) resultaren sublims. Pop-Psych de caràcter sinistre, amb influències de The Velvet Underground i Syd Barrett. Van acabar amb "Run, Run, Run" de la Velvet, immillorable punt final per la deliciosa programació del divendres.

El públic, aleshores, totalment al.lucinat i desinhibit ho donava tot a la pista. Tot plegat, sentia que formava part d'una secta de caràcter hedonista, és clar. Era com estar dins d'una escena de "El ball dels vampirs" de Polanski.


DISSABTE


THE ORANGE REVIVAL
Els suecs van conquistar l'escena psych internacional amb el seu àlbum debut i després del seu pas per l'Austin Psych Fest. El seu últim treball "Futurescent", produït per Sonic Boom, va ser gravat durant dos anys en un magatzem abandonat utilitzant un increïble catàleg d'artefactes vintage: instrumentació dels anys 60, Casios dels anys 80, i Tascams de 1989. Un so fresc i picant, amb un engranatge de guitarres perfecte, un òrgan juganer i una veu que acompanya en la seva justa mesura, sense estridències. Aquests nois, entremaliats i simpatiquíssims, saben com passar-ho bé.


TESS PARKS
La canadenca es va donar a conèixer amb el disc "I Declare Nothing" on col.labora l'Anton Newcombe, líder dels Brian Jonestown Massacre. Una aliança que va fer créixer l'expectació al voltant de la seva figura, malgrat ser una artista relativament nova dins l'actual escena.

Una lànguida Tess va pujar a l'escenari acompanyada únicament per la seva guitarra. La seva profunda i ronca veu va atrapar al públic des del primer instant i fins al final. Psych Folk nostàlgic i pertorbador, carregat de vibracions narcòtiques i precioses.


THE PAPERHEAD
Tres nois de Nashville, eixuts i peluts (amb unes cabelleres envejables) que es diferencien de la resta de grups per elaborar un so que s'acosta molt al propi i original dels seixanta. Sonen a Canterbury on el denominador comú, la sonoritat i forma d'entendre la música girava entorn un intel·ligent aliatge de rock i jazz amb certes picades d'ullet a la psicodèlia. A la vegada, desprenen aquesta essència hippie folk de l'Amèrica rural, del Flower Power, l'amor lliure i la vida a les comunes.



Una actuació més assossegada - i necessària crec jo- amb algunes pinzellades de Blue Grass i Country made in USA, i amb moments estel·lars amb el saxo com a protagonista.


THE VACANT LOTS
Banda nord-americana de electro psych, formada per Jared Artaud (guitarra, veus) i Brian MacFadyen (electrònica, veus, bateria). Entre les seves principals influències, ells mateixos citen les percussions dels nadius americans (Indian Tanpura), el rock& Roll més primitiu, els Gun Club, i la televisió. En 2010, el duo va ser convidat per Sonic Boom per recórrer els Estats Units per primera vegada amb la seva banda Spectrum.

Melodies minimalistes i primitives, amb certa actitud punk i una energia desbordant. Efectius i impactants, amb una estètica fosca i propera a la d'alguns grups de garatge dels anys vuitanta. Em van recordar als carismàtics i controvertits Suicide, pioners dins l'escena underground de Nova York de finals dels setanta.


THE CULT OF DOM KELLER
La banda anglesa, va ser el grup que menys em va sorprendre, tot i que el nivell d'execució instrumental va resultar perfecte. Apliquen la fórmula -pedals infinits, reberb a dojo, distorsió sense límits- però sense arribar a reinventar-se o oferir res de nou. Un so característic dels vuitanta, però potser massa dens i contundent, i sense un propòsit concret. Una mena de Jam espacial sense direcció. Psych fosc i sorollós.


Les sessions posteriors als concerts van ser fines i selectes. Per la cabina del Upload van passar alguns dels millors dj's d'una brillant escena. Autèntiques bombes en format vinil van fer ballar a un públic embogit fins que va sortir el sol. I amb els primers rajos de llum, els vampirs consumits, extenuats després de tan gran festí abandonaven el Poble Espanyol per refugiar-se en els seus taüts. Fins a la propera festa, criatures nocturnes.

En definitiva, èxit total el d'aquesta segona edició amb una gran afluència de públic, i el cartell de sold out el dissabte. El Barcelona Psych Fest es consolida com un festival on preval la qualitat tant per les actuacions en directe, com per les sessions de dj's, però sobretot pel bon rotllo que es respira.

Un club amb caràcter i estètica retro, i l'encant de les antigues sales de festes. Les dimensions de la sala propicien la possibilitat de conèixer a les bandes, que es fonen amb el públic en un ambient realment distés que fa que et sentis com a casa.

El pròxim 21 d'abril, Peter Kember aka Sonic Boom fundador de Spacemen3 i Spectrum, referent i peça fonamental per entendre la psicodèlia dels últims trenta anys, visitarà l'Upload. L'acompanyaran els barcelonins VETVIOLET, el nou i molt prometedor projecte de Brian Silva dels Zephyr Bones, al costat dels francesos Els Beberts, que se sumen al cartell de la nit amb la seva mescla de garatge i psicodèlia.

Fotografia de portada: Sandra Castro Soler 
Text: Tatjana Rius / Fotografies: Sandra Castro Soler 
Correcció: XX