8 de març 2017

ANCHORD - AS A REAL RETURN

Anchord
As a Real Return
Any: 2017
Discogràfica:
Saltamarges / Bcore /
La Agonía de Vivir / Discos Finu / Lockjaw Records

Anchord continuen fent de les seves. Fa temps que Sarrià de Ter amb el meravellós local que és l'ATV s'està posant en el mapa de la música autogestionada i que només s'entén des del DIY i des de l'amor. Centre d'operacions de TANO! o Llacuna (debut ja si us plau), porten programant des de fa un parell d'anys lo milloret que es deixa portar de punk, post-rock i garatge. En aquest entorn continua emmarcant-se l'activitat d'Anchord, que amb aquest 'As a real return' (Saltamarges, Bcore, La Agonía de Vivir, Discos Finu, Lockjaw Records en edició CD a UK, 2017) donen continuïtat a una magnífica feina feta amb el primer llarg amb alguns matisos que bé es poden explicar per aquesta actitud d'obertura a la música.

Dins el que engloben les etiquetes post-hardcore i emo-punk, tan ben representades en bona part de l'estat, només cal escoltar el tri-split de Shonen Bat, Ulises Lima i WANN, Anchord es situen en un estil molt personal en bona part reforçat per veus i cors molt melòdics, mantenint els riffs importats directament de la California punk-rock que es desenvolupen en bateries enrevessades en el seu punt just tirant de breaks i redobles veloços. La veu de'n Víctor de casi no arribo i t'ho dic rosant el crit fa que els temes es mantinguin com a cops de puny viscerals i juvenils que ja van demostrar en el seu debut homònim.

En comparació amb el seu primer llarg, podríem dir que sacrifiquen una major quantitat de hits a canvi d'un concepte general més compacte en la seva música en la qual ajusten més les seves influències. En els 3 primers temes rebaixen un mica la urgència que desprenia 'Anchord' (Saltamarges, 2014), però també fan un pas endavant en una composició molt més acurada i harmònica en les diferents fases de les cançons."New Existence Plug-in" té una tornada corejable deliciosa, "From a Cage" és pur speed melòdic per fer pogos i "Lanckpitalism" amb multitud de gèneres en l'ADN que no desentonen mai, demostren la seva capacitat per fer cançons rodones i en destaco 3 perquè són les primeres que em van cridar l'atenció.

Han deixat la part més rockin' per centrar-se en un vessant més emo que rega tots els temes del disc. Si la influència més gran abans era Abhinanda, ara són uns Texas is the Reason (que ja ho eren) carregats d'amfetamina. El seu creixement és incontestable i el disc està a l'alçada del millor que s'ha fet en la matèria. A Estudios Ultramarinos han fet sonar les seves cançons com un tro i el creixement de la banda en directe (pell de gallina amb com de compactes arriben a sonar) i la vitalitat de les seves cançons han de procura'ls-hi tots els elogis del món. Que continuïn fent de les seves molt de temps.

 

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Carles Fajardo 
Correcció: Pendent