18 de gen. 2017

"SÓC LLOC": L'EMPORDÀ SOTA MIRADA AUTÒCTONA



Per tal de sobreviure amb èxit els dies gèlids que ens esperen properament, vestiu la més abrigada de les bufandes i visiteu l'Espacio 88 aquest divendres 20, que és dia d'inauguració. L'exposició "Sóc Lloc", una mostra fotogràfica que recull diverses visions personals del Baix Empordà, us retornarà l'escalforeta estiuenca al cos. En qualsevol cas, però, la mirada col·lectiva que en resulta va més enllà de la imatge icònica de platges de pins i camps de blat i suposa una ferma reflexió entorn l'imaginari empordanès filtrat pel sentiment de pertinença dels seus protagonistes.

La mostra, plantejada per a itinerar, va ser acollida durant el maig del 2016 al Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí i arriba aquesta setmana a Barcelona tot conservant el seu format original, el qual reuneix l'obra fotogràfica de nou joves artistes amb l'acompanyament poètic de David Casadellà i una publicació en format diari de Publications for Pleasure.

Els artistes que participen en la mostra mantenen una estreta relació amb el territori del Baix Empordà, sigui perquè és la seva terra natal –  el cas de la immensa majoria d'ells – sigui perquè hi han crescut o passat llargues temporades. Entre els artistes apareixen noms que ressonen des de fa temps tant per Barcelona com internacionalment. És el cas d'Alba Yruela, fotògrafa de la Bisbal de l'Empordà, o de Marta Verheyen, una de les responsables de la direcció i realització de la pel·lícula Les amigues de l'Àgata. Són set més els fotògrafs, artistes i/o cineastes que participen en la mostra i que evidencien el talent inacabable que germina a les terres empordaneses: Lluís Tudela, Salvi Danes, Mireia Tor, Emma Llensa, Mònica Figueras, Arnau Elias i Helena Roig; aquests dos últims encarregats, a més a més, de comissariar l'exposició.

El conjunt d'obres que reuneix la mostra revelen la mirada particular de cada autor i la relació de cada un d'ells amb el territori sent que no hi ha un posicionament conjunt o una intenció comuna explícita però acaba passant que certs motius, imatges o idees es van repetint en diversos autors de manera recurrent. D'aquesta forma, en la pluralitat aparent de la mostra hi ha també certa unitat temàtica accidental o comunió d'una sèrie d'inquietuds.

En definitiva tot plegat suposa la renovació d'un imaginari caduc, que és posat en qüestió a través de les mirades crítiques de les noves generacions d'artistes.

Fotografia d'Helena Roig

Fotografia de portada: Alba Yruela 
Text: Clàudia de Palol 
Correcció: Pendent