23 de gen. 2017

LLEGIR I ESCRIURE: RECUERDA QUE VAS A MORIR. VIVE (de PAUL KALANITHI)

Recuerda que vas a morir. Vive
Paul Kalanithi
Any: 2016
Editorial: Seix Barral
Traducció: Santiago del Rey
Vive és un assaig autobiogràfic sobre la relació entre la biologia, la moral i la literatura. En aquest publicació, en Paul Kalanithi ens parla de la mort i del paper moral que tenen tant la medicina com els metges en la gestió del dolor físic, però també el dolor emocional del malalt i del seu entorn.

El títol en anglès d’aquesta obra, When breath becomes air, em sembla el millor resum que se’n pot fer. Per a en Paul, doctor en neurocirurgia, el futur era prometedor: un sou de més de sis xifres al mes (!!!), una casa a Califòrnia, una dona (la Lucy) amb pell d’alabastre. Suficient per a poder respirar tranquil. Però per al Paul tot comença a canviar quan allò que donem per suposat, inhalar i expirar aire, comença a fer-se una tasca feixuga. El nostre protagonista comença a patir dolors d’esquena, agreujats per una tos persistent. Pensant en l’esgotament degut a les duríssimes jornades laborals d’un metge en formació (entre 80 i 100 hores setmanals a Estats Units) com a principal causa d’aquestes dolències, la realitat és ben diferent: en Paul té càncer de pulmó amb metàstasi. No, no fuma. És llavors quan comença a escriure, primer alguns articles, però la idea d’escriure un llibre es fa necessària i imprescindible (en Paul, a més de ser doctor, té un màster en literatura anglesa). El volum es completa amb un pròleg de l’editor i un epíleg de Lucy, la seva esposa.

Com hem dit abans, Recuerda que vas a morir planteja els dilemes que ha d'afrontar un metge en l’exercici de la seva professió: des del primer record que té el nostre protagonista sobre la medicina (el seu pare, cardiòleg, és més recordat per les seves absències que per les seves presències), fins a qüestions com la raó per escollir un camp com la neuromedicina (segons l’autor, el cervell és l’òrgan necessari per a donar sentit a la vida). També és interessant com l’autor reflexiona sobre la pràctica mèdica: ser un bon doctor no consisteix només en adquirir els coneixements, sinó en aplicar-los sàviament.

Malgrat això, no tot és elogi de la professió. El mateix Paul ens parla de la cara menys heroica en l’exercici de la medicina: la insensibilització al dolor que poden experimentar alguns professionals en estar tant en contacte amb el patiment sense haver-lo experimentat ells mateixos, el cost emocional, entre d'altres.

Per arribar a on ha arribat, en Paul ha hagut de fer front a una família que li ha inculcat una competitivitat brutal, on no n’hi ha prou amb ser el millor, has de ser encara millor que el millor. Sempre. I, en un ambient on la derrota no es contempla, hi ha lloc per a la vida personal, la família, els fills? Si en Paul fos una dona, estaria ben vist que fos negligent amb els altres aspectes de la seva vida per tal d’excel·lir en la medicina? O si fos en un àmbit diferent d’aquesta? Són qüestions interessants que una es fa mentre llegeix el llibre.

Jo vaig conèixer en Paul gràcies a la seva vídua (llavors la seva novia!), la Lucy: recordo un cap d’any de riure fins al mal de panxa amb ells a Barcelona, les vieires, la Boqueria. Recordo els plans de futur que tots teníem, els projectes, recollir petxines per a la seva boda, el primer casament on vaig anar amb el que encara avui és la meva parella. En Paul se n’ha anat, però per a mi els herois són els que es queden (la Lucy i la filla d’ells dos, la Cady). I això és una cosa que l’autor, a Recuerda que vas a morir, en les seves reflexions, ja ho comença a intuir. Ets llest, Paul.

En definitiva, una obra totalment necessària per a tots aquells que estan estudiant medicina, per aquells que tenen un familiar malalt: potser sereu vosaltres els qui en treureu més profit. Recuerda que vas a morir, però, també és una lectura valuosa per a tots els que estem en altres situacions. Una prosa tranquil·la, reflexiva (una mica massa seriosa a vegades...), tal com era el doctor Kalanithi a la vida real. La única cosa que he trobat ha faltar ha estat que en Paul deixés intuïr en les seves reflexions el seu sentit de l'humor, que era un dels seus punts forts.

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Marta Garcia Saperas
Correcció: Rosa Molinero Trias