19 de des. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: HEGEMONIA PERSECUTÒRIA (de ROGER PELÀEZ)

Hegemonia Persecutòria
Roger Pelàez
Any: 2016
Editorial: Males Herbes

Com va dir el seu editor, en Ramon Mas, a la presentació d’aquest tebeo a la llibreria Fat Bottom del Raval, és difícil de dir si en Roger Peláez és un boig o un geni. I ho és tant, de difícil, perquè tant bojos com genis solen tenir uns quants trets en comú: diuen les coses que se’ls acuden sense passar-les massa pel filtre de la raó, foten el que els rota sense pensar gaire en la opinió dels altres, tenen pensaments fora del comú i una marcada tendència a l’escatologia. I és això el que trobem aquí, en aquesta nova recopilació de xistes i historietes d’en Roger: l’obra d’un boig genial o d’un geni més aviat sonat. Humor absurd barrejat amb acudits dolents (de vegades tant que ni s’entenen –¿“la dent vint”?–) i tot això combinat amb reflexions molt agudes i una visió de la societat que ens ha tocat viure refrescantment radical i honestament subversiva. Ah, i també molt de pathos. De fet, aquest últim punt seria la màxima diferència entre aquest volum i la resta de llibres que ha editat abans (26 puntos para destruir España, Yo follé con Fraga i La verdad es ilegible).

Els fans de sempre d’en Roger no han de patir: Hegemonia persecutòria segueix fent molt de riure i repartint xarop d’estopa a tort i a dret. No se’n salva ningú: les retallades, la lògica del “mercat”, la nova política, la Terribas, els putos Mossos, el “prusés”, la tele3, els farloperos, La Vanguardia, el triumvirat Rahola-Monzó-Emparmoliner, els mitjans alternatius, etc. Però aquest cop també hi trobem un altre material molt més introspectiu, personal i autobiogràfic, d’aquell que no saps si fa plorar o riure, coses que ell explica com si res i que molts de nosaltres no faríem públiques ni estirats a la chaise-longue de ca’l psicòleg. Quan parla de la relació amb el seu pare, la separació de la parella, l’expulsió de la llar familiar… molts cops no saps què hi ha de cert i què d’inventat, però et remouen alguna cosa per dins que, no només et fa pensar i reflexionar, sinó que sovint et fa replantejar moltes coses que donaves per fetes.

De fet, l’altre dia mentre llegia aquest àlbum no parava de pensar en el Karl Ove Knausgård i la seva “ficció autobiogràfica”. No podia treure’m del cap les moltes simílituds que trobava entre algunes d’aquestes històries del Roger i el Min Kamp del noruec. Si més no, anava prenent algunes notes i vaig escriure “si dic això del Knausgård el Roger em matarà” ja que, de bones a primeres, crec que no podria trobar dues persones més diferents al món. Però al cap de pocs dies, en una altra presentació d’aquest Hegemonia persecutòria li vaig comentar i no només no em va matar sinó que no sabia gaire de qui li parlava. Tanmateix les connexions hi són: aquest desitjar que es mori el pare per sentir una mica de pena i trobar-hi un motiu de redempció és purament knausgardià; també el trobar la llibertat expressiva a través d’aquest striptease tan extremadament confessional; o la seva reflexió sobre la poesia, l’afectació i l’afeminament.

Encara que hi altres highlights en el llibre (“La parenta m’espia el mòbil”, “Què cal fer per ser un gurú econòmico-mediàtic” o “Era en Peret un veritable fals calb?”, que estarien al meu top-20 pelaesc sense cap tipus de dubte) crec que aquestes altres històries “pseudoautobiogràfiques”, com diu ell mateix, tipo “Rosegat pel càncer” o “Un soposat record”, són el millor que ha fet mai en Roger en sa puta vida. Així que, Roger, si em sents jo et dic: no volem deixar de llegir acudits sobre individus que es lleven al matí amb un cagarro a mode de bigoti (xof, xof), ni endevinalles sobre tius que es depilen el nas a ca’n Crosby, però també volem seguir llegint aquestes històries en les que et despulles (emocionalment) i, si pot ser, més llargues. Val que els xistes ens alegren la vida, però ja que la vida també és un maleït acudit, perquè no seguir la broma i seguir explicant-nos “la teva lluita”? Jo ho estaré esperant amb candeletes

Fotografia de portada: Roger Pelàez 
Text: Uri Amat 
Correcció: Rosa Molinero Trias