16 de des. 2016

EL DONALD TRUMP QUE TOTS PORTEM A DINS (per SHAINA JOY MACHLUS)



*Entre les paraules d’aquest article hi trobareu una petita banda sonora per tal d’anar canviant i evolucionant amb el text. Veureu que la lletra que estigui en cursiva té un link que correspon a la cançó.

El 2016 passarà a la història com l'any en què el meu país natal, els EUA, va fer president un senyor taronja, un petit violador amb les mans petites. Com a nord-americana, ja he passat les set fases de dol respecte  l'elecció de Trump com a president. (Inserir seqüència de flaix-back on se'm veu amb llàgrimes i mocs regalimant-me per la cara, caminant compulsivament d'un cantó a l'altre, fent Facetimes amb qualsevol amic o familiar dels EUA que respongui a les meves trucades).

Els resultats no només em van enganxar per sorpresa, sinó que de sobte vaig trobar que estava igual de sorpresa de veure fins a quin punt m'importaven els resultats. D'ençà que vaig arribar a la madura edat dels 17 anys, quan vaig llegir per primera vegada La meva desil·lusió amb Rússia, de l'Emma Goldman, que sóc anarquista. Aquest vincle entre emocions i eleccions no és quelcom a què estigui acostumada.

Mentre intentava posar ordre en tot allò que sentia vaig adonar-me que el que em destrossava tant no era el Trump en si, sinó el fet que hi hagi una quantitat tan gran de gent dement que doni suport a aquesta retòrica feixista. Com vaig poder viure durant tant de temps en un país tan profundament lleig sense mai no adonar-me'n del tot? Casa meva, el país al qual va anar la meva família fugint del mateix feixisme només un parell de generacions abans. Of course I was very young, and I thought that we were winning; I can't pretend I still feel very much like singing (És clar que era molt jove, i em pensava que gunyàvem: no puc fer veure que encara tingui gaires ganes de cantar.) Haver arribat a un precipitat acord amb la meva ingenuïtat idealista i privilegiada i a l'hora amb el pes de la realitat ha obstruït tots els porus de la meva cara, ha afegit bosses a les fosques ulleres que tinc sota els ulls, i ha ocupat cada racó dels meus pensaments durant aquests dies.

These days (Últimament) aquesta és una de les primeres preguntes que em fa la gent: “què en penses del Trump?”. La gent té moltes opinions, i amb raó.

Però els EUA no estan pas sols, negar que l'extrema dreta s'està escampant com si d'un incendi descontrolat arreu del planeta es tractés (hola Brexit, Alba Daurada, Marine Le Pen, FPÖ, per mencionar-ne alguns...) seria un error important.

La meva hipòtesi és que el problema no és pas el Trump ni la seva colla internacional de neo-feixistes... El problema... Som nosaltres. Tots nosaltres.

Dir que el Donald Trump és un monstre i que està boig és fàcil, però el que és encara més de bojos és perdonar-nos a nosaltres mateixos, i a tothom que ens envolta, per a fer servir la mateixa retòrica i els mateixos principis i creure que això no tindrà cap conseqüència.

Sovint sense adonar-nos-en contribuïm a aquest desastre. És hora que siguem prou valents per a fer-nos les mateixes preguntes que els fem als polítics. Facing reality is often hard to do (Sovint és difícil enfrontar-se a la realitat).

Realment odio ser aquella qui dóna les males notícies, però tu i el Donald Trump penseu igual si...

No ets feminista

Una vegada vaig veure algú que ho explicava així de clar i senzill...
No feministes: ISIS/ISIL, Boko Haram, Hitler, Donald Trump
Feministes: Sojourner Truth, bell hooks, Simone de Beauvoir, Kathleen Hanna, Fugazi, Beyoncé.

A favor de qui estàs tu?

Ser feminista literalment només vol dir estar a favor de la igualtat de drets de les persones, sense importar el gènere o no-gènere dels seus cossos.

Aquest títol concret, feminista, és important perquè significa que cal ser pro-actiu, vol dir que prens i vols prendre mesures per a fer de la igualtat una realitat. Centrar-se en els drets de la dona i no en els drets humans en general és important, perquè les dones partim d'uns desavantatges socials molt intensos. Aquests desavantatges no es quantifiquen com a majors o menors que d'altres però tenen els seus propis i específics símptomes. De manera que, com amb qualsevol càncer, és important tractar aquests símptomes concrets per tal de curar tot un cos més gran de malalties com el racisme, el classisme, la homofòbia, les quals estan totes fortament entrellaçades.

Fas servir la n-word (la paraula que comença amb N)

Val, fins i tot el Donald Trump sap que no s'ha de fer servir la n-word en públic.

La qual cosa vol dir que fer servir la n-word essent blanc és col·locar-se al límit de la humanitat, fins i tot passat els límits de Trumplandia.

M'imagino que ja n'esteu cansats que torni a escriure sobre això. De manera que faré ús de l'eloqüència d'algú altre: "Mai em sento ofès si una persona negra em diu n***a o ni**er (accent o pronuncia depenent de la regió d'on siguin representants); no obstant això, em sento molt més que ofès quan gent blanca fa servir el terme... La N-word és la nostra paraula, és una paraula per a ser només usada entre afroamericans -- és part de la cultura establerta." D. Watkins, editor de Large for Salon.

Fas mal ús dels pronoms i els seus gèneres, i/o no pares atenció a com la gent escull definir-se

A més de ser descaradament anti-LBGTQ, el Donald Trump era un dels grans partidaris d'un projecte de llei que hauria fet que fos il·legal que la gent trans fes servir els lavabos que es corresponen amb el seu gènere.

Primer de tot, tenir clar el terme "transgènere" ajuda: trans o transgènere és un terme general que descriu una persona per qui la seva identitat de gènere és diferent del sexe que se li ha assignat.

No oblidem que el gènere d'algú no s'ha de confondre amb el seu sexe. El gènere és una construcció social d'acord amb certes característiques físiques, socials i emocionals que fan que una persona sigui un "home" o sigui una "dona". El gènere no té base biològica i cada individu pot escollir la seva pròpia identitat basant-se en el que sent que és. A vegades algú pot decidir que simplement no té gènere, o que no forma part d'aquesta concepció binària del gènere. Ja que els termes "mascle" i "femella" acostumen a descriure el sexe biològic de la gent, no acostumem a fer-los servir per a descriure el gènere.

Els índexs d'assassinats de gent trans estan batent rècords, i la violència cap a aquestes persones ha incrementat d'ençà que Trump va ser elegit president. El mínim que podem fer és ser prou comprensius com per preguntar a la gent quin és el pronom amb el qual els agrada més ser adreçats i usar-lo correctament.

Només dediques temps a gent amb qui comparteixes raça, classe i/o opinions

Envoltar-nos només de gent que s'assembla i pensa com nosaltres mateixos significa perdre l'oportunitat d'aprofitar l'enorme regal que són els altres punts de vista. Sentir i aprendre de gent que té cultures, entorns i opinions diferents és una oportunitat educativa i dóna l'opció d'entendre una realitat més gran i de manera més holística.

Com la majoria de les coses més gratificants de la vida, això no és fàcil d'aconseguir. És molt més difícil tenir una conversa respectuosa amb algú que pensa coses contràries a les que penses tu, i no prendre-s'ho com una crítica personal. Potser cal que intentis de manera activa posar-te en unes situacions on hi hagi més diversitat: vés a tallers, a concerts concrets, uneix-te a grups d'intercanvi, fes de voluntari. Si a la teva feina només hi ha persones blanques i heteros envia (de manera anònima si et fa vergonya) un e-mail als teus superiors reclamant que diversificar el personal sigui un objectiu immediat per tal d'enriquir la cultura de treball del lloc.

Creus que les accions racistes/classistes/sexistes no estan malament si es fan en privat

El Trump va treure-li importància a allò que va dir d'"agafar-les pel cony" dient que es tractava d'una "conversa de vestuari", volent dir que era una conversa privada entre "tios" que la gent no havia de sentir.

Recordes aquella broma sexista feta en petit comitè? O el costum de dir-li "paki" a la botiga de queviures del barri, o "xino" al basar? La mida o el sector al qual pertany el teu públic no importa (ja sigui a una persona sola o a un milió d'estranys o als teus millors amics), el fet que et sentis còmode pensant i verbalitzant aquesta mentalitat té un impacte. Al contrari del que un podria esperar, hi ha poc menys d'un saltiró entre això de reduir tot un grup de gent a un nom d'una botiga, i entre decidir que les vides d'uns valen més que les d'uns altres.

Et quedes callat quan sents o veus com es comet una injustícia

Quan el David Duke, cap de l'organització terrorista i supremacista blanca -- el KKK -- va donar suport públicament a Trump, aquest es va negar a criticar el seu vot.

Quedar-se callat davant la injustícia és igual d'impactant que cometre la injustícia. Potser no són les teves pròpies paraules però si no t'expresses obertament en contra podrien ser-ho perfectament. Si has de sentir els discursets racistes, classistes i sexistes dels altres, per què no haurien de sentir ells també el teu discurs anti-classista, anti-homòfob? La igualtat és tan o més important que ferir els sentiments d'algú demanant-los que no facin servir certs termes o estereotips o que no tractin a algú de certa manera.

Es necessita valentia per anar en contra de la majoria, però sempre cal que algú sigui el primer per tal que la resta el pugui seguir.

I tot això es pot resumir en una sola i senzilla idea: tingues empatia. Troba la teva humanitatWhere you're not human, you are not human (Allà on no ets humà, no ets humà).

El que està clar és que el Donald Trump té un parell de coses de les quals en podem aprendre de nosaltres mateixos. Molta gent veu en aquesta persona el pitjor de la humanitat. Hauria d'estar-hi d'acord. No ens podem perdonar a nosaltres mateixos quan cometem les mateixes accions, i no podem fer-nos els sorpresos quan líders com ell arriben al poder. Només ens pot enganxar per sorpresa si nosaltres mateixos, com a poble, ens neguem a obrir els ulls.

Si us sóc del tot sincera, el meu optimisme varia i canvia d'una hora a l'altra, d'un minut a l'altre, d'un segon a l'altre. I've been taking my time (M'he pres el temps que calia). Pateixo moltíssim pels amics i estimats que tinc a casa, especialment per aquells que són gent de color, queer i/o musulmans. I durant les estones que he aconseguit distreure'm de la fatalitat que s'aproxima, em sento molt burra preocupant-me per frivolitats com a qui li ha agradat la meva foto d'Instagram o el nou forat que s'ha fet al meu jersei negre preferit.

Hi ha l’anarquista que porto dins que troba difícil que un polític sol ens pugui destruir o salvar a tots. El destí del poble rau en els cors, les ments i els cossos de la gent. Oi? We can beat them now and forever (Els podem guanyar ara i per sempre). Si les petites accions poden afectar de manera extremadament negativa, també pot passar a la inversa. Això és quelcom que em dona esperança per aquest 2017, modelar el futur per a que sigui millor és tan fàcil com trencar-lo a bocins per a que sigui fatal. If we all want to change, then come on get in line (Si tots volem canviar, vinga va, posem-nos en fila).

---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ---------

THE DONALD TRUMP IN ALL OF US

*This article contains within its words a mini-soundtrack that serves to move and evolve with the text. You will notice all the italicized lyrics are linked to the corresponding song.

2016 will go down in history as the year my home country, the USA, elected an orange, small-handed rapist for President. As an American I have gone through the complete 7 stages of grief over Trump being elected into presidency. (Insert flashback-sequence of snot and tears streaming down my face as I pace back and forth compulsively Facetime-ing whatever friend and family member in the USA will answer my call).

Not only was I completely blindsided by the election results but I found myself equally surprised by how much the results mattered to me. I have been an anarchist since the first time I read My Disillusionment in Russia by Emma Goldman at the ripe age of approximately 17. Attaching emotion to elections is not something I am accustomed to.

As I sorted through my feelings I realized what devastated me was not so much Trump himself but that there is such an insane amount of people who support his fascist rhetoric. How could I be living in such a deeply ugly country for so long without fully realizing? My home, the country my family went to escape the very same fascism only a few generations ago. Of course I was very young, and I thought that we were winning; I can't pretend I still feel very much like singing. Coming to sudden terms with my lofty, privileged naivety and the weight of reality has clogged every pore on my face, added extra baggage to the dark semicircles drawn around my eyes, and occupied every corner of my thoughts these days.

These days, one of the first questions people ask me is, “what do you think of Trump?”. People have lots of opinions, and rightfully so.

But the USA is far from alone, to deny that the extreme right is not spreading like wildfire across the entire planet (hello Brexit, Golden Dawn, Marine Le Pen, FPÖ, to name a few…) would be a hefty mistake.

My hypothesis is that the problem is not Trump and his international gang of neo-fascists at all… the problem is us. All of us.

It is easy to call Donald Trump an insane monster, but what is crazier is to excuse ourselves and those around us for using basically the same rhetoric and principles and thinking it will have no greater consequence.

Many times without realizing it, we are contributing to this disaster. It is time to brave enough to ask ourselves the same questions we ask politicians. Facing reality is often hard to do.

I do hate to be the bearer of bad news, but you and Donald Trump think alike if…

You are not a feminist

I once saw someone break it down in a very simple manner...
Not feminists: ISIS/ISIL, Boko Haram, Hitler, Donald Trump
Feminists: Sojourner Truth, bell hooks, Simone de Beauvoir, Kathleen Hanna, Fugazi, Beyonce.

Where do you stand?

Being a feminist literally just means being in favor of equal rights for all people, no matter their gender or non-gendered bodies.

The specific title feminist is important because it signifies being proactive, it means you are and want to take action to make equality happen. It’s important to concentrate on woman’s right and not general human rights because women are starting from such an intense social disadvantage. These disadvantages are not quantified as more or less than other inequalities but have their own very specific symptoms. So, like any cancer, it’s important to treat those specific symptoms to cure the larger body of sicknesses like racism, classism, homophobia, which are all strongly interconnected.

You use the n-word

Ok, so even Donald Trump knows not to use the n-word in public.

Which means using the n-word as a white person literally puts you on the edge of humanity, past even the limits of Trump-ville.

I imagine you’re tired of me writing about this again. So, I’ll use someone else’s eloquence: “I never feel offended when a black person calls me n***a or ni***er (accent and pronunciation based on the region they represent); however, I’m beyond offended when white people use the word … The N-word is our word, it’s a term only to be used between African Americans — it’s a part of our established culture.” D. Watkins, Editor at Large for Salon.

You regularly mis-use gender pronouns and/or don’t give proper attention to how people choose to identify

Besides being blatantly anti-LBGTQ, Donald Trump was a big supporter of a bathroom bill that made it illegal for trans people to use the bathroom that corresponded with their gender.

First it is helpful to be clear about the term ‘transgender’. Trans or Transgender is an umbrella term for a person whose gender-identity is different from their assigned sex.

Let us not forget, gender is not to be confused with someone’s sex. Gender is a social construction of different physical, social, and emotional features that makes a person a ‘man’ and a ‘woman’. Gender is not biologically based and an individual can choose their own gender identity based on their own internal sense of being. Sometimes a person can decide to have no gender at all or a non-binary gender. Because the vocabulary ‘male’ and ‘female’ is usually used to describe someone’s biological sex, people do not usually use these words when describing gender.

Trans people are being murdered at record high rates and violence has increased since Trump’s election. The least we could do is be supportive enough to ask people their preferred pronouns and use them correctly.

You only spend time with people of the same race, class, and/or opinion as you

Surrounding ourselves with only people who look and think like us means losing the enormous gift that is perspective. To hear and learn from other people of different cultures, backgrounds, and opinions is an educational opportunity and a chance to understand a larger, more holistic reality.

Like all the most rewarding offerings in life, this may not come easily. To have a respectful conversation with someone who thinks the opposite of you and not take their critique personally is quite difficult. Maybe you must be intentional about putting yourself in more diverse situations: attend workshops, go to specific concerts, join exchange groups, volunteer. If there is only straight, white people at your workplace, send an (anonymous if you are shy) e-mail to the administration requesting that an immediate goal be to diversify the staff in order to enrich the work culture.

You believe racist/classist/sexist actions are ok if done in private

Trump dismissed his ‘grab them by the pussy’ conversation as “locker room banter”, meaning it was a boys-only private conversation the public was never meant to hear.

Remember that sexist joke told in a small group? And the habit of calling the convenience store a “Paki” or the bazaar a “Chino”? The size or demographic of the audience (be it 1 or 1 million strangers or close friends) is never important, what is significant is to feel comfortable thinking and then verbalizing this mentality. There is less of a jump than one might expect to minimizing an entire group of people into a store name and deciding some people’s lives are more valuable than others.

You remain silent when you hear or see injustice being committed

When David Duke, head of the white supremacist terrorist organization the KKK, openly supported Trump, Trump refused to denounce their vote.

Remaining silent in the face of injustice is as impactful as committing injustice. They may not be your words, but if you do not speak out against them, they might as well be. If you have to listen to other people’s racist, classist, sexist rhetoric, why shouldn’t they have to listen to your anti-racist, anti-classist, anti-homophobic rhetoric as well? And, equality is so much more important than hurting someone’s feelings by asking them not to say a specific word, or use a certain stereotype, or treat another person in such a way.

It takes bravery to go against the majority, but someone always has to be the first in order to allow others to follow.

All this can be summarized into one simple idea: just be empathetic. Access your humanity. Where you're not human, you are not human.

What is clear is Donald Trump has a thing or two to teach us about ourselves. Many people see in this person the worst of humanity. I would have to agree. We can not excuse ourselves when we commit the same actions, and we can not act surprised when leaders like himself come into power. We can only be blindsided if we as a people refuse to open our eyes.

If I am being totally honest, my optimism waxes and wanes by the hour, the minute, the second. I’ve been taking my time. I am really, really afraid for my friends and loved ones at home, especially those who are people of color, queer, and/or Muslim. And in the moments I have managed to distract myself from impending doom, I feel silly to be preoccupied with such frivolities as who has liked my instagram photo or a new hole in the elbow of my favorite black sweater.

Then there is the anarchist in me that finds it difficult to believe a single politician can destroy or save us all. The fate of the people lies in the heart, minds, and bodies of the people. Right? We can beat them now and forever. If the smallest actions can have such an extremely negative affect, the opposite is also true. This gives me hope for 2017, to shape the future for the better is as easy as it is to tear it down for the worse. If we all want to change then come on get in line.

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
 Text: Shaina Joy Machlus 
 Traductor: Núria Curran
Correcció: Pol Camprubí