7 de nov. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: LOS HOMBRES ME EXPLICAN COSAS (de REBECCA SOLNIT)

Los hombres me explican cosas
Rebecca Solnit
Any: 2016
Editorial: Capitán Swing
Traductora: Paula Martín Ponz   

76 mil és el nombre de dones assassinades per homes al cap de l’any en tot el món.

87 mil són les violacions anuals només als Estats Units.

Les dones entre 15 i 44 anys tenen més possibilitats de morir, ser lesionades o desfigurades a causa de la violència de gènere que al càncer, la malària i els accidents de trànsit, tot junt.

Aquestes són algunes de les xifres colpidores que Rebecca Solnit presenta a Los hombres me explican cosas, un valuós recull d’assajos que atravessa la històries, les classes i les cares de la violència de gènere: des de la silenciada Cassandra fins a Nafissatou Diallo, abusada per Strauss-Khan, ex director del FMI.

I tot i així, alguns homes m’expliquen coses. A mi i a totes vosaltres. I els és igual si saben de què parlen.

Ens expliquen coses com la que va dir el candidat al senat Richard Mourdock, que considerava els embarassos a causa de violacions com un “regal de Déu”. O coses com la del congressista Paul Ryan, que defensà que els violadors tinguin drets parentals en 31 estats i puguin portar a judici a les seves víctimes.

Aviam si ens entenem, que les dones no som de fiar. No sabem què ens convé, no sabem exactament com han passat les coses. Per això creuen que ens ho han d’explicar tot, és igual si ens interrompen, si ens silencien o si ens neguen el patiment de la nostra història. Diu Solnit: “los hombres que explican cosas aún asumen que soy, en una obscena metáfora fecundadora, un recipiente vacío que debe ser llenado con su sabiduría y conocimiento”. Pots comptar.

Per què hauríem de creure’ns que una única dona denunciï la violència de gènere? Aquesta va ser la pregunta que va fer un investigador sènior d’un campus de negocis davant la presentació d’uns estudis sobre l’assetjament sexual a la universitat.

I malgrat tot això, els homes encara m’expliquen coses.

Tal com si fossin escarabats piloters (i amb el perdó dels coleòpters), aquells que defensen els drets de l’home (i només de l’home) fan la muntanya de merda més grossa quan se senten agredits pel feminisme i diuen que les xifres anteriors es deuen a una epidèmia de falses acusacions de violació. “Estàs boja”, “Ets una histèrica”, “T’ho inventes” només són sinònims en aquests casos, assenyala Solnit, d’un “Estic disgustat”, “M’estàs fent sentir malament”, “Jo no vull quedar per dolent”.

És un imperdible de Capitán Swing per llegir, deixar i regalar a homes i dones i en qualsevol ocasió. Cal saber i recordar qui tiba la corda i per què ho fa. Cal llegir l'apartat "¿Quién tiene derecho a matarte?". En paraules de l'activista Marina Sitrin,: “Las jóvenes (...) necesitaban saber que ser minusvaloraas no era algo que fuese resultado de sus propios defectos secretos; sino que era algo que venía de las viejas guerras de género”.

Fotografia de portada: Arxiu
Text i correcció: Rosa Molinero Trias