29 de nov. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: LA GUERRA DE LES SALAMANDRES (de KAREL ČAPEK)

La Guerra de les Salamandres
Karel Čapek
Any: 2016
Editorial: Males Herbes
Traductora: Núria Mirabet

“Has trobat mai alguna cosa horrible, criminal o esbojarrada amb la qual un intel·lectual no hagi volgut regenerar el món?” 
-L’Escriptor

Quan al 1726, J.J. Scheuchzer va descobrir l’esquelet fossilitzat de l'última salamandra Andrias Scheuchzer, potser no anava mal encaminat al confondre-la amb l’home damnat abans del Diluvi Universal. Potser no era conscient de que si aquella salamandra fos viva –i s’hagués topat abans amb la humanitat- ara els extingits seriem nosaltres. Perquè els fets que narren aquests llibre no són al·lucinades de la ciència ficció, són conseqüències bastant lògiques derivades d’un descobriment, accions que els nostres governs (o inclús nosaltres mateixos) duríem a terme, tot i haver passat 80 anys des de la seva publicació. Que en som d’estúpidament cíclics!

L’aventura comença quan el capità J. van Toch troba una espècie de salamandra força espavilada i donada a les feines manuals i se li desenvolupa aquell tipus de complex dels qui diuen estimar més als gossets que a les persones: utilitza als animalons en el seu propi benefici (en aquest cas buscar perles), però mataria a qualsevol individu que gosés abusar dels seus estimats esclaus.

A partir d’aquí tot segueix el seu curs natural. La historia es desplega davant les nostres nàpies igual que es desenvolupen les trames de successos a la actualitat: com estem al corrent de la Guerra de Síria o dels avenços d’en Donald Trump? A través de testimonis, noticies, diaris de viatge, assajos i reflexions, dades de tot tipus, multitud de fonts on parla tothom menys els protagonistes. Per desenredar l’argument, aquí hi trobareu la mateixa barreja de gèneres, potser perquè l’autor no era un escriptor de novel·les a l’ús, també era polític i filòsof, escrivia des de manuals de jardinera a tot tipus de dramatúrgia.

Hi ha sàtires per tots els gustos: sobre economia, biologia, política, sexualitat, etc. Tot el llibre és una immensa rialla escèptica –o potser atemorida– dirigida a tots els trastorns que van aparèixer amb total naturalitat –com aquelles cèl·lules bones que de cop es fan malignes i deriven en tumor– durant el segle XX i que la seva herència ha quedat enquistada a  l'ADN del XXI. Llegir a Karel Čapek hauria de ser una assignatura ineludible per a entendre l’antropologia humana!

Fotografia de portada: Edu Vila 
Text: Aïda Camprubí 
Correcció: Rosa Molinero Trias