20 d’oct. 2016

EL NOSTRA RECORREGUT PEL PRIMAVERA CLUB 2016



Aquest cap de setmana ens el passarem tancats a l’Apolo. No, no hi treballem, és només que s’hi celebra el Primavera Club i per primer cop no haurem de travessar mitja Barcelona, trampejant obstacles, horaris en mà, per complir els nostres plannings de concerts. Tots es celebraran al llarg de tres dies, del 21 al 23 d’Octubre, entre la [2] i la sala gran. No ho podem amagar, estem molt contents d’evitar-nos aquestes curses. A més, és l’ocasió perfecte per tenir a tocar de la mà alguns dels artistes que després veurem en directe a l’edició de maig del Primavera. Ja només queda el problema dels horaris, qui i què veure? Per si encara hi algun despistat entre tantes propostes més o menys conegudes, aquí van els nostres highlights!


Boys Forever 
Divendres 21/10 - La [2], 20:45h.

És el debut en solitari del multi-instrumentista i bateria de Veronica Falls, Patrick Doyle. Surf-rock de somni, i power pop clàssic de combustibles i alegres cadències malgrat el seu contingut líric més fosc. Et treurà el somriure, això segur, resulta familiar i tendre, amb cert regust nostàlgic i un riff propi dels registres de principis dels 90 que recorda a grups com Teenage Fanclub o The Vaselines. TR


Public Acces T.V.
Divendres 21/10 - La [2], 22:00h.

Never Enough és el primer llarga durada dels novaiorquesos. Un disc de cançons enèrgiques i amb ganxo. Indie pop sense complicacions i garatge solejat, i algunes pinzellades de glam, un disc que beu dels clàssics del Rock & Roll de finals de la dècada dels 70, com els Ramones, Blondie o Television, i on també es poden entreveure d'altres influències, ja no tan actuals i perfectament assentades dins de l'Indie cosmos, com són els Strokes. TR



Aucell Cantaire
Dissabte 22/10 - La [2], 19:30h.

Tampoc hi ha tanta tanta gent de qui em fiï musicalment, un d'ells és en Joan Cabot. President no oficial de l'illa de Mallorca, amic fidel, periodista, músic a diversos tinglados i company de batalles amb cap possibilitat de guanyar. Fa uns mesos va explicar-me que tornaria a posar en funcionament Bubota Discos, un antic segell de referències en set polsades. Per si no tenia prou feina. La seva primera sortida de la nova etapa de la discogràfica és Aucell Cantaire i quan va passar-me el disc em va obsessionar. Una revisió al folk mallorquí i a la cançó amb una producció absolutament màgica que et deixa enganxat a la cadira. Toca aviat, però no hauria de ser excusa. JG


PAUW 
Dissabte 22/10 - La [2], 23:00h.

Melodies caledoscòpiques plenes de llum, i ritmes brillants provinents del folklore hindú que et transporten directament al San Francisco més hippie i florejat. Una festa d’LSD, on no hi han mals viatges. Molts propers als Temples, o als Tame Impala, et faran ballar hipnòticament com en un ritual xamànic, del que sortiràs totalment renovat. Sens dubte, estem davant la nova promesa holandesa de rock psicodèlic. TR


Ash Koosha 
Dissabte 22/10 - Sala Apolo, 01:25h.

Ashkan Kooshanejad va haver-se d’exiliar a Londres des del seu país, l'Iran, després de coprotagonitzar el documental No one knows about persian cats (2009). Ara, després de múltiples investigacions dins el món de la física quàntica i la nano tecnologia, firma el seu segon disc I AKA I (2016) completament rendit a la era digital, creant sons i establin freqüències que serien impossibles de reproduir només amb els clàssics sintetitzadors. Si voleu una proposta que us alteri les oïdes, aquest productor és el vostre home. AC


Mild High Club 
Diumenge 23/10 - La [2], 20:35h.

La banda amb seu a Los Angeles crea paisatges triposos i càlids de delicada i assossegada psicodèlia. Harmonies de nostalgia alucinatoria i sensual decadència que et faran perdre el sentit i somiar despert. Skiptracing és seu últim treball, un exòtic i evocador periple a la deriva entre el “smoth” jazz” i l’assolellat pop californià. T’encantarà si t’agraden l’Ariel Pink i el Mac DeMarco, amb qui molt sovint sel’s compara. TR


Whitney
Diumenge 23/10 - Sala Apolo,  21:00h.

La primera vegada que vaig veure un vídeo dels Withney ("No woman") va ser amb un amic que els havia descobert vés a saber com. Els dos vam estar d'acord: "Grup de nerdazos que fan temes al·lucinants". Després grates una mica i t'adones que aquells tipus amb pinta freak són Max Kakacek i Julien Ehrlich, dos membres dels dissolts Smith Westerns. Llavors ho entens tot, perquè aquesta gent va parir un elapé -Dye it blonde- que està entre el pop més grandiós de la dècada. Una delícia, com el que fan a aquest nou projecte, afegint vents gloriosos i folk oníricament estiuenc. Passen de Kings of Convenients a Real Estate sense oblidar als Beach Boys i sonen més californians del que ho feien amb Smith Westerns, tot i ser de Chicago, costa est profunda. Si t'agrada el pop que importa, és el plat fort del festival. JG



Fotografia de portada: Primavera Club 2016
Text: Tatjana Rius, Jordi Garrigós i Aïda Camprubí
Correcció: Pendent