25 d’oct. 2016

DEIXEU LA TERÀPIA I ANEU A L’ARXIU


Passa molt sovint que locals que ofereixen una proposta cultural insòlita passin desaprecebuts en una ciutat tan agitada com Barcelona. Vinc a descobrir-vos un espai que s’esta convertint en un dels meus preferits de la ciutat: l’arxiu de l’Xcèntric. Hi vaig anar a parar per gràcia divina un dia de molta pluja, de poques ganes d’entrar a la biblioteca de la UB, i d’una migranya terrible. Aquell dimecres em va salvar la tarda, i des llavors, me n’ha salvat moltes més. Per aquells que esteu familiaritzats amb l’Xcèntric, la cara audiovisual del CCCB, sabreu que el perfil de propostes que ofereixen els seus programes anuals tendeix al cinema experimental, definició que delimita molt poc i que engloba bàsicament tot aquell tipus de cinema habitualment marginal i que se situa fora del circuit comercial del que es pot anomenar la indústria del cinema.

Ara bé, si sou d’aquells que associeu inconscientment el terme experimental a quelcom inecessariament extravagant, soporífer, pretensiós, o sencillament, us produeix mal d’estómac; una de dos: o deixeu de llegir, o bé supereu el prejudici. Sobretot per a aquests últims indecisos, em permeto la llicència de fer unes recomanacions per al dia que us hi trobeu i no sapigueu per on començar, perquè el nombre de títols supera els mil. Una manera d’estrenar-se amb bon peu és amb el pare del cinema independent americà i els seus delicats diaris filmats. Us presento, si no el coneixeu, a Jonas Mekas aka la sensibilitat en persona; proveu amb Lost Lost Lost. Si tres hores de pel·lícula se us fan excessives, una bona dosi d’essència dada txeca us ajudarà a no adormir-vos a la butaca; Vera Chytilová juga a destruir i ho fa molt bé a Las Margaritas (Sedmikrásky). Per a visitants més efímers o persones amb una vida social molt exigent: la combinació de juventut i tedi, tot plegat banyat de llum sempre càlida en els videos curts de Laida Lertxundi no té cap desperdici. Per als dies de mal de cap, res com la terapia visual màgica de les animacions curtes de Norman McLaren o de Jodie Mack. Medicina pura, millor que els ibuprofenos. Puc acabar la meva llista amb Lois Patiño i els seus paisatges eterns, o també puc dir-vos que el millor que pot acabar passant és que us hi perdeu a gust. Us ho havia dit ja? L’accés és lliure i gratuït.


Jonas Mekas : Lost Lost Lost por Telerama_BA

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Clàudia de Palol
Correcció: Pendent