20 de set. 2016

UNIVERS "LÍMIT CONSTANT" - PURA HONESTEDAT



Univers
Límit Constant
Any: 2016
Discografica:
Famélic

Si la carrera d'Univers fins a dia d'avui era un continu de passos endavant en la recerca d'una personalitat pròpia, amb aquest "Límit Constant" (Famèlic, 2016) avancen fent un viratge cap al pop enfosquit mirant de reüll al post-punk dels 80 i convertint-se en el que ja apuntaven en els seus anteriors treballs: en cronistes d'una joventut que s'allarga entre la fi d'una nit de festa i el començament d'un matí d'after, entrant en conflicte amb l'establert socialment, sense defugir del que són i el que desitgen, vivint en un límit constant.
Ja en el primer hit els Bons nois es defineixen: vitalistes i descarrilats, aparentment sense lloc. Aquesta dualitat continua a Europa, metàfora del continent obsolet en el qual canten que tornaran "a brillar i ser importants" més per ells i per nosaltres que pel territori. Aquesta resistència davant l'adversitat es magnifica amb la brillant última estrofa de Divisió de la victòria que serà corejada en tots els seus concerts.

Amb Aliança 2000 fan una aturada dels hits ràpids de reverbs desfermades en les guitarres per regalar-nos un pop enfosquit amb un ritme modular que envolta la base de la cançó, recordant a Depeche Mode, coronat per un sintetitzador excels on agafen les regnes del seu destí camí de la victòria amb molta melancolia. Després de l'interludi de Plataforma, Rocaprevera mira de front a The Cure tancats en un garatge puntejant la melodia amb foscor. I per fi, Supera el col·lapse. El hit màxim, si hagués de triar una cançó d'aquest disc, en el moment d'escriure la ressenya és aquesta. Pop amfetamínic, frenètic i mod cantant a escenaris comuns per a tots coneguts i petits on la pèrdua d'un amor tard o d'hora ens farà forts.

La recta final és coronada per l'Umbracle, la lletra que millor defineix la seva música i el concepte del disc amb la tornada "i somric, crec que ja me'n surto, es trenca el món en dos. S'il·lumina l'ombra". Tot i això, la més lluminosa de tot el disc segur. Pel final un tancament acompanyats de Heather Cameron en una composició de les més recargolades i treballades del disc, que els fa conscients d'una victòria melangiosa davant la vida amb els punys enlaire.

I és que vivim temps de realitats frenètiques. De vitalitat imposada. D'individualisme sagnant, Cerquem tots la nostra identitat. Vivim en el límit entre el que som i el que s'espera de nosaltres. I és en aquest escenari on Univers manufactura una col·lecció de cançons d'estructures senzilles amb infeccioses melodies i ritmes galopants, que si bé posen de manifest tot un seguit de contradiccions, podríem dir que deixen un regust d'optimisme mostrant-se soferts en el missatge però fluctuant amb meandres els obstacles de la vida. Escoltar discos així és una gran victòria per la humanitat, doncs és pura honestedat.

Fotografia de portada: Arnau Sala
Text: Carles Fajardo
Correcció: Pablo Gerschuni