26 de set. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: "RES NO ES PERFECTE A HAWAII" (de MÀRIUS SERRA)

Res no és perfecte a Hawaii
Màrius Serra
Any: 2016
Editorial: Proa

Durant molts anys, la fama de Màrius Serra com a comunicador mediàtic i expert en enigmística i jocs de paraules ha eclipsat la seva obra literària, ja ben extensa i no pas menor en termes de qualitat. Sobretot en va transcendir Quiet per l’element autobiogràfic, i no va ser fins que va guanyar el Sant Jordi el 2012 amb Plans de futur biografia novel·lada del matemàtic discapacitat Ferran Sunyerque se’l va començar a veure com un escriptor més seriós. Amb Res no és perfecte a Hawaii torna a les arrels dels seus llibres anteriors: una curiositat fora de mida per les coses més remotes i en aparença intranscendents, una certa admiració pels estafadors irresistibles que tant abunden avui en dia i que retrata en clau satírica però no exempta d’afecte i, sobretot, una gran habilitat per embolicar la troca fins a extrems inimaginables amb tots aquests elements, com ja va fer en novel·les com Farsa o Mon Oncle. El que canvia ara és l’escenari, que si abans era més nostrat ara se situa al llunyà, paradisíac i idealitzat arxipèlag de Hawaii, del qual l’autor s’esforça des del títol a donar-ne una visió desmitificadora o, si més no, més ajustada a la complexa realitat actual de les illes i a les peculiaritats de la seva història.

L’acció de la novel·la arrenca el 2009, quan Barak Obama, nascut a Hawaii, ja havia guanyat les eleccions presidencials però encara no era president. El protagonista és Tom Rodley, un periodista d’un diari digital local, fill mestís d’un pare hawaià que li va encomanar la curiositat per la mort del capità James Cook –el “descobridor” anglès de l’arxipèlag, que els seus habitants originals primer van adorar com un déu per després acabar-lo assassinant en el seu tercer viatge abans de desaparèixer de la seva vida quan ell encara era petit i d’una mare europea que regenta el Bed & Breakfast de Captain Cook, el poble que duu el nom del dissortat navegant que hi va anar a morir. En Tom viu amb la mare a la fonda i, durant les estones que té lliures, planeja escriure una novel·la sobre la mort de Cook amb tota la informació que ha anat recollint i penjant a les parets del bibliobús que algú va abandonar fa anys al jardí i que li serveix d’estudi, de refugi i de santuari del famós capità. Intentar explicar-se aquella cèlebre mort l’allunya del fantasma de la inexplicable desaparició del seu pare, que el va deixar marcat amb una maledicció: ell, tímid patològic que ha de pagar fins i tot pel sexe, als seus trenta-set anys encara no coneix l’amor.

La mare dels ous de la trama és Wells Epoch, un complex turístic que s’ha de construir a Captain Cook i que ha promogut el major Cook, descendent del capità i màxima autoritat de l’illa. Un ressort de luxe on els turistes adinerats arribaran en vaixells com els del capità Cook i on passaran les vacances vestits d’època, amb casaca i mirinyac. La població autòctona s’hi oposa frontalment i es manifesta durant la cerimònia en què les autoritats han de col·locar la primera pedra i acaben morint en un fatal accident. A partir d’aquí, el Bed & Breakfast de la mare d’en Tom es converteix en quarter general dels canals de televisió que han vingut a cobrir la notícia i en Tom es retroba amb la Jane Auden, antiga companya d’escola i amor platònic d’adolescència convertida en reportera decidida i sense escrúpols, que en descobrir els coneixements d’en Tom sobre el capità buscarà la seva col·laboració en la investigació de l’accident, ja que cada cop hi ha més indicis que el relacionen amb la història de l’illa. En alguns capítols, fins i tot, el que llegim és la novel·la d’en Tom mentre la prova d’escriure i va assajant diferents punts de vista, com el de la famosa tortuga del capità Cook.

Paral·lelament coneixerem l’Anna Puig, una turista catalana que ha aconseguit viatjar disfressada amb la seva família en el primer vaixell d’època que arriba a Wells Epoch el dia de l’accident, gràcies als negocis tèrbols que el seu pare tenia amb el major Cook i que l’Anna al principi desconeixia però de mica en mica es va ensumant. Quan coneix en Tom, els anirà investigant fins a descobrir-los. Així, en Tom, que busca desesperadament l’amor però no s’acaba de decidir ni per la Jane ni per l’Anna perquè li agraden totes dues, mentre tots tres investiguen la mort del major Cook i la del capità Cook, acabarà resolent la desaparició que l’afecta més a ell, la del seu pare, i d’aquesta manera s’alliberarà de la maledicció que el feia immune a l’amor. Només direm que l’amor lliure hi va tenir alguna cosa a veure...

En total, més de quatre-centes pàgines que no es fan llargues perquè són plenes de misteris i de curiositats que t’atrapen, et porten per on volen i et fan passar molt bones estones, però és que a més aprens moltes coses de Hawaii que no sabies perquè no surten a les postals més típiques. M’ha fet pensar molt en aquella pel·lícula d’Alexander Payne que es deia “Los descendientes”, on George Clooney vivia i es movia per un Hawaii molt diferent –molt més real del que ens han ensenyat sempre.


Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Esteve Farrés 
Correcció: Rosa Molinero Trias