19 de jul. 2016

PARTIR (de LUCÍA BASKARAN)

Partir
Lucía Baskaran
Any: 2016
Editorial: Expediciones Polares

Lucía Baskaran presenta un relat fresc i cru com un sashimi i passa igual de bé. Corren dues històries paral·leles, passat i present de la Victoria, fins que el passat troba el cap del fil conductor: el desamor d’una parella que ja gairebé s’ignora. I tot passat pel sedàs d'un grau d'intimitat que quan es llegeix potser farà enrogir a alguns, d'altres se sentiran identificats i se'ls posarà la pell de gallina, a d'altres els causarà rebuig i negaran que també s'hi reconeixen.

I, doncs, quin és el nucli de la intimitat? L’egoisme més pur, que en cadascú es revela de maneres diferents en les equivocacions que cometem. Però rarament ens atrevim a accedir a aquest nucli, a confessar-lo, a ni tan sols revelar-nos-el per pudor, per no ferir el concepte de la pròpia decència. Ens equivoquem i busquem la justificació que emmascari aquesta veritat més íntima que ens ha portat a l’error. I abans que aquesta ressenya comenci a semblar un sermó moral, us dic que la Victoria, la protagonista del relat Partir, s’endinsa en aquest nucli ho confessa tot descarnadament.

A través de la mirada de la protagonista assistim a una desfilada de records gens inusuals però igualment durs que s’expliquen de manera glacial, com si s’haguessin convertit en cristalls enquistats sota la pell, que encapsulen el dolor passat, i ara es palpen des d’un imaginari insensible. Sense convertir-se en una salmòdia de penediment ni tampoc un recompte exhaustiu d’errors, aquest relat de l'aprenentatge d'una jove que sap que encara ha d'aprendre molt, sembla tenir sovint l’egoisme de tots els personatges com allò més essencial i definidor i el fa el mitjà per descriure’ls. Potser perquè sigui el mal més acusat de la nostra generació, de l’època o de la humanitat, aquest recurs que pren l'egosime com a matèria per explicar-ho gairebé tot, m’ha entusiasmat. Aquestes descripcions són esbossos curts i intermitents, suficients com per conèixer els personatges, si bé estereotipadament (però és que no vivim en una època d’estereotips variadíssims i molt interessants?). Baskaran construeix identitats amb alguns títols literaris aquí i allà, algun detall de vestuari o alguna altra referència sempre encertada.

Els pensaments radicals, el somieig i l’idealisme, les idees de referència, obsessives i recurrents, la paranoia i els daltabaixos anímics poblen la ment accelerada de la Victoria, que atravessarà amb tant d’èxit o amb tan de poc com qualsevol adult jove espanyol aquest 2016 el seu somni d’esdevenir actriu, el món del sexe, l’emancipació, les cites, les relacions i traïcions de joventut, pròpies i alienes.

Fotografia de portada: Expediciones Polares
Text: Rosa Molinero Trias
Correcció: Rosa Molinero Trias