4 de jul. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: EL PUNTO CIEGO (de JAVIER CERCAS)

El Punto Ciego
Javier Cercas
Any: 2016
Editorial: Literatura Random House

Sin esa frase la respuesta hubiera estado
únicamente en manos del lector.
-Javier Cercas

Durant la primavera de 2015 Cercas va ocupar la càtedra Weidenfeld de Literatura Comparada a la Universitat de Oxford. En aquesta estada va realitzar un seguit de conferències interessantíssimes entorn la novel·la contemporània que, un any més tard (i per sort), s’han recollit en el present llibre. Un llibre breu i perspicaç, farcit de referències i escrit amb una intenció clara: fer-nos reflexionar sobre el paper actual de la literatura. Cercas posa molt temes sobre la taula: com sorgeix la novel·la moderna? Com ha evolucionat? Què és literatura compromesa? Quin paper té l’escriptor?... Pels qui s’estiguin preguntant si és necessari doncs tenir un mínim de coneixements literaris, la resposta és no. De fet, si no els tens, aquest llibre és per tu.

El punto ciego comença exposant els orígens i les bases de la novel·la moderna, assenyalant el Quixot com l’inici d’aquesta. L'obra de Cervantes neix alimentant-se dels altres gèneres i discursos existents, entrecreuant-s’hi, fundant així un gènere bastard, mancat d'una puresa essencial, allunyant-se, per tant, dels coneguts «gèneres nobles» del Renaixement com la lírica, l’èpica o el teatre. Certament, en una mateixa novel·la podem trobar-hi poesia, assaig, periodisme, historia, èpica... Aquesta és, de fet, la seva naturalesa; estem davant d’un gènere mestís, mal·leable, en constant hibridació. Un «gènere degenerat»: “quizá cabría contar la historia de la novela como la historia del modo en que la novela intenta apropiarse de otros géneros, igual que si nunca estuviese satisfecha de sí misma, de su condición plebeya y de sus propios límites, y aspirara siempre, gracias a su esencial versatilidad, a ser otra, pugnando por ampliar constantemente las fronteras del género.”

Amb la narrativa avantguardista i postmoderna s’impulsà aquesta condició libèrrima i enganyosa inicial, potencial que havia quedat ofegat per l’estètica realista imperant del s.XIX. Una estètica altament restrictiva i reduccionista justament per la seva pretensió d’utilitzar la novel·la únicament com a reflex de la realitat. La novel·la contemporània busca nous terrenys, noves tècniques; una innovació formal, però sense perdre el rigor compositiu. La importància recau ja no tant en la historia, sinó en com s’explica.

I és aquí on Cercas introdueix la seva teoria del punt cec. Les novel·les de punt cec són aquelles que presenten una zona ambigua sense resolucions inequívoques, plantejant preguntes sense respostes taxatives, evocant-nos en definitiva, a constants contradiccions profundament iròniques: “al principio de todas ellas, o en su corazón, hay siempre una pregunta, y toda la novela consiste en una búsqueda de respuesta a esa pregunta central; al terminar esa búsqueda, sin embargo, la respuesta es que no hay respuesta, es decir, la respuesta es la propia búsqueda de una respuesta, la propia pregunta, el propio libro”.

Alguns exemples? El procés de Kafka, Moby Dick de Melville, o el Quixot de Cervantes: “El punto ciego del Quijote vuelve irrelevantes las discusiones sobre si don Quijote está cuerdo o loco […] ambas cosas son ciertas, aunque ambas sean contradictorias. La ironía esencial del punto ciego no resta: suma; como observó Thomas Mann, la ironía no consiste en decir «ni esto ni aquello», sino «esto y aquello» a la vez”. Cercas ho diu clarament, per ell una bona novel·la és aquella que planteja preguntes irresolubles, narrades amb la major complexitat possible; el bon escriptor és aquell que ens complica la vida, mentre el dolent ens l’intenta simplificar. Ens parla del gènere novel·lesc, doncs, com el gènere de les preguntes.

Aquest punt és important perquè per Cercas la novel·la no és només pur entreteniment. Entén la novel·la com una eina d’investigació capaç d’adoptar formes diferents, adaptant-se als nous temps, suscitant noves preguntes. La novel·la serveix finalment per canviar la percepció del món del lector: “La auténtica literatura no tranquiliza, inquieta”. El punt cec és, per tant, una zona ambigua on el lector s’hi introdueix per aportar-hi la última paraula, generant així una multiplicitat interpretativa. Generant així sentits diferents.

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Lluc Gallifa 
Correcció: Pendent