8 de jul. 2016

LA NOIA DE SAN FRANCISCO I EL PP (per PERE AGRAMUNT)



D'entre tota la literatura de gènere fantàstic publicada després del 26J va haver-hi un article d'El Mundo que em va corprendre a l'instant, només llegint-ne el titular: “La guru de San Francisco que va fer guanyar les eleccions a Mariano Rajoy”

Us el resumeixo: el PP va contractar l'agència de consultoria política The Messina Group (TMG), per recomanació del seu cap de campanya, el català Jorge Moragas. Aquest ja ho havia intentat en les passades eleccions del 20D però al carrer Génova no li van fer cas, argüint que no podien pagar el milió d'euros que Jim Messina els demanava. El PP treu uns resultats dolents, no li serveixen per governar. Moragas rescata la idea per a la segona volta. Li fan una contraoferta a en Messina. Aquest no l'accepta. David Cameron intercedeix en favor de Rajoy i Messina accepta fer una mena de micro-campanya a la mida espanyola en tarifa d'amic per 100.000€. Envien a Madrid dos joves consultors tecnològics per definir l'estratègia i potenciar la campanya a les xarxes. La jove Isabelle Wright, cap de l'oficina de TMG a San Francisco, lidera el duet ianqui. Tenen només unes setmanes. Treballen 14 hores diàries, a contrarellotge. Ella emmalalteix. Es recupera en un parell de dies. Contracten l'agència de publicitat Shackleton perquè s'encarregui de la part creativa. Els costos publicitaris de la campanya ascendeixen a 190.000€, més els costos de l'assessoria. Prediuen 135 escons per al PP. N'acaben traient 137, contra tot pronòstic. La més que probable presidència de l'Estat per menys de tres cents mil "pavos". Xavalla. Alegria, alegria.


És possible que aquesta campanya externa hagi estat tan decisiva com ens volen fer creure? Més aviat tendiria a pensar que el relat èpic del vencedor, en aquests casos, sempre s'imposa a una realitat múltiple i ponderada. Ni l'historiador més perspicaç i equànime se n'escapa, ja no diguem l'analista parcial remunerat. També hauríem de tenir en compte un parell de dotzenes d'altres paràmetres, que no només afectarien al Partit Popular sinó també als seus rivals, des del cas Fernández Díaz i Antifrau a la data triada per a les eleccions, etc. Perquè, els altres partits no tenien assessors de campanya externs? No van destinar-hi recursos? Caldria una anàlisi comparativa, més aviat. A veure si algú s'hi anima. Els de Crític ho podrien fer a Catalunya, per exemple. Amb tot, el cas té algunes derivades molt interessants. Potser la més cabdal és que van abocar tots els recursos publicitaris de la campanya a Facebook, la xarxa social més emprada a l'estat espanyol, també tenint en compte que a Twitter el domini de l'entorn de Podemos és notable.



Jim Messina, el cap de colla, és l'estrella del sector. Va ser el cap de gabinet d'Obama a la Casa Blanca, del 2009 al 2011, i cap de campanya del president dels Estats Units en la seva reelecció del 2012, amb tots els pronòstics inicials en contra, amb un pressupost de 1.100 milions. També va intervenir en l'elecció de David Cameron al Regne Unit (per 29 milions). Com també en la de Macri a l'Argentina. El seu primer fiasco sonat havia estat el Brexit, perquè va fer campanya, amb Cameron, en favor de la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. I ja fa un temps que està treballant amb el primer ministre de la República Italiana, Matteo Renzi. A la web de TMG podem llegir-hi: “Amb l'assessorament dels principals líders tecnològics, Messina va abandonar del tot la manera tradicional de fer campanyes presidencials i va unir la tecnologia amb la política en una nova manera de fer sense precedents. El president executiu de Google, Eric Schmidt, bon amic seu, l'ha anomenat 'el millor director de campanya de tots els temps'.



Vist així, tampoc seria qüestió de menysprear la inversió d'aquests prop de tres cents mil euros. Aquest triomf en minoria de l'Espanya lenta de Rajoy ha deixat l'equip de Messina ben posicionat estratègicament, una altra vegada. Messina pertany al Partit Demòcrata ianqui, però quan ve a fer negocis al vell continent tant li és fer-los amb els conservadors britànics i espanyols que amb els centristes socialdemòcrates italians. Ben mirat, tots defensen un determinat model d'Europa, el que fa uns anys que està sota el control de la Troika.


Pere Agramunt (Músic. Fa sopars amb La Brigada i intenta escriure les paraules justes.) @pereagramunt

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
 Text: Pere Agramunt 
Correcció: Pol Camprubí