1 de jul. 2016

FESTIVAL L'ERA, INTRODUCCIÓ I DESENLLAÇ


Comença a fer una calor infernal. L’estiu ens abrasa i el canvi climàtic eleva les temperatures fent història. Per sort, els festivals de petit-mitjà format posen solucions en la batalla contra la xafogor, i l’ERA festival, un any més, proposa dues dates per combatre la calor i aprofitar-la fent festa amb roba lleugera i gaudint de la música al bell mig del baix Empordà. Tot plegat amb preus econòmics, serveis d’autobús des de Barcelona i viandes de km 0. Un must de l’estiu.

L’entorn privilegiat on es desenvolupen les dues dates no és cap secret. La Masia de Can Gascons és un privilegi com a emplaçament, tant per l’ERA Electrònica, marcat al calendari el 2 de juliol (sí ja, quest cap de setmana!) realitzat al costat dels camps i aprofitant la piscina, com per l’ERA Festival el proper 23 de juliol aprofitant l’entrada de la masia i els estables i graners reconvertits en zona de menjar i bar.


Poc a poc la gent de l’ERA, amb paciència i bona feina, s’han fet un nom dins de la programació estival. Dos esdeveniments necessaris a les comarques de Girona acostumades als festivals elitistes en que s’entra per contactes amb entitats bancàries o al mòdic de preu de 60 euros (mínim) amb copa de Gramona per veure Melendi.

La programació del festival està acord amb el seu format, buscant sortir de les obvietats que s’ofereixen en els festivals de suposada música independent i donant suport a noves i habituals propostes de l’escena catalana.

El 2 de Juliol, la “pool party” electrònica, compta amb Dj Johnston per obrir i amb el darrer fitxatge de Disboot, Mans O per fer les delícies dels amants de beat abstracte i de la IDM. Els també catalans Innercut i Playless, deixaran la porta oberta als caps de cartell a base de techno, groove i Melodia.

Com a aposta forta, el francès Woodini serà l’encarregat de posar la sensualitat a base d’electro soul amb un live a cavall entre Mount Kimbie i Shampa. Per tancar la nit, aposta segura. La mà dreta de John Talabot, un pura sang d’Hivern Discs. Pional es garantia d’elegància i de no fallar en les seves sessions i de ben segur que el tancament del festival serà digne d’explicar als néts.

La proposta del 23 de juliol, tot i tenir també representants totèmics de l’electrònica com Marc Piñol, el so Bristol de Julio Bashmore o el cap de cartell SOHN, amb el seu electro pop, està molt més centrat en recrear un ambient de folk i rock acompanyant la verdor de la praderia empordanesa.
Hola a todo el mundo i Maïa Vidal són els noms més coneguts de l’apartat no electrònic, però a un servidor sempre li tira la lletra petita. Professo amor incondicional a Joan Colomo, per ser qui és, per la banda que porta i perquè la seva prolífica discografia està plena de tornades memorables. El disc de Ran Ran Ran és un dels millors discos de folk que s’ha editat al nostre país, amb cançons delicades i delicioses. El pop i la psicodèlia de Baywaves és digne de tot elogi i més si Foehn els hi ha editat el seu darrer treball.

En la barreja de rock i electrònica, Sorry Kate faran les delícies de la psicodèlia més lluminosa agermanats amb els Animal Collective més desfermats i Suicide Of Western Culture... Doncs que voleu que us digui, un dels millors directes del país que farà ballar fins i tot les ovelles veïnes de Can Gascons a base d’èpica melòdica i post rock de beat techno.





Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció: Pol Camprubí