29 de juny 2016

LES 10 BANDES IMPRESCINDIBLES DEL VIDA 2016


Enorme i gegantí el mèrit que té la gent de Vilanova i la Geltrú, que aconsegueix que sempre tornem a la bonica vila del Garraf. Abans amb el Faraday, després amb el Vida, amb els concerts de La Medusa o a les sessions del Bar Itàlia. La visita és obligada, any rere any, estiu rere estiu. En petit o gran format, com és el cas del Festival Vida, el motiu que ens portarà, una vegada més, fins allà. Un festival que creix cada any, apostant per una programació de qualitat i sense excessives concessions al gran públic, apostant per la música que els agrada a ells (i que ens agrada a nosaltres). Enguany el cartell és completíssim, combinant bandes nacionals (Extraperlo, Germà Aire, Za!...) amb bons caps de cartell internacionals (!!!, Wilco, The Divane Comedy). Aquest és el gran festival d’estiu del principat, i aquests són els 10 grups que has de veure sí o sí.


Extraperlo (dijous)
Són dels que mai fallen en un festival. Sofisticats, elegants i vuitanteros, amb Chill Aquí (Canada 16) els Extraperlo han baixat alguna revolució però no l’estatus –més que merescut– de ser una de les millors bandes de la ciutat. D’Orange Juice a la selva tropical sense sortir del Negroni (o el Klavier).



Zulu Zulu (dijous)
Per si en Pep Toni Ferrer (Lost Fills, Oliva Trencada) no tenia prou feina, aquest estiu s’embarca en un nou projecte, també amb aires tropicals però totalment encarat a l’electrònica pop contemporània (agafant Animal Collective com a màxim referent). No busquin grans proclames, no canten en cap idioma determinat, només el del cap d’en Pep Toni. Deixin fluir i disfrutin dels mallorquins.

Biscuit (divendres)
Vella herba no mort mai, i sembla que als Biscuit encara els queda corda per estona. Juguen a casa i hi ha estat sempre, a les verdes i a les madures. Rock’n Roll i power-pop de primera per presentar la seva darrera batalla a qui no han posat títol però que porta 11 cançons de les quals mai erren.



Germà Aire (divendres)
Una de les bandes favorites d’aquesta casa i que es trobarà amb la difícil feina d’obrir divendres a primera hora de la tarda. Uns altres que la seva música no correspon amb el públic, ja que pocs discos més delicats, virtuosos i que destilen més bon gust trobaran per aquestes contrades. A Vilanova presenten un nou single ("Imprigionato") que els emparenta directament amb Franco Battiato i que els va colocar entre els millors de 2015. Una banda que s’ha de veure sempre que et cauen aprop.

Wilco (divendres)
Wilco aconsegueix allò que passa a pocs grups, son respectats per tothom, inclús per gent que detesta l’americana. El seu catàleg ja és part de l’imaginari de la història de la música popular d’aquest segle. A més, mai fan un mal concert. Com Hannon, Tweedy és un altre que repeteix a la capital del Garraf.

Doble Pletina (dissabte)
El millor dels Doble Pletina és que fan el que els dóna absolutament la gana, i a més ho fan rebé. Tancada amb pany la seva primera etapa on van ser la gran promesa del pop barceloní, el quintet s’atreveix amb tot, des de boleros d’inspiració electrònica fins al pop naïf de l’escola de Vainica Doble. El seu darrer disc és una declaració d’intencions claríssima que cal veure com defensen en directe.



The Divine Comedy (dissabte)
Si hi ha un nom que justifica assistir al Vida és el de Neil Hannon, que repeteix visita a Vilanova després de la seva memorable actuació al Faraday l’any 2009. Aquest cop tocarà amb The Divine Comedy, banda de la qual és l’únic membre permanent i històric. Pop d’alta volada que ha sobreviscut a totes les corrents dels darrers 30 anys. Des del Brit-pop, passant pel pop de càmera o el barroc, sempre amb una ànima crooner. Una llegenda.

Nada Surf (dissabte)
Una de les bandes més infravalorades dels 90 que després que “Popular” sonés a les ràdios de mig món va caure en un inexplicable oblit mediàtic. I res més lluny de la realitat, els Nada Surf van continuar fent discos pràcticament perfectes de power-pop i tornades imbatibles. Let Go i Lucky marquen el seu zenit creatiu i d’allà en surten himnes que haurien de ser generacionals. Poques bandes amb el seu arsenal de hits han gaudit de tant poc reconeixement.



Hazte Lapón
(diumenge)
Fa la sensació que Hazte Lapon tenen més tirada fora de Barcelona que a la seva ciutat de residència i caldria començar a acabar amb aquest greuge, començant per nosaltres mateixos. El seu concert al Vida, i el seu segon elapé No son tu Marido son meravelloses cartes de presentació del seu pop de gènere indeterminat però sempre profundament melòdic i exquisit. Només aptes per a paladars refinats.

Ultimate Painting (diumenge)
Aquest duet (a Vilanova vindran en format banda) que integren un membre dels Mazes i un de Veronica Falls va nàixer com un "divertimento" que poc a poc ha anat creixent. Sense pressa, com la seva música, un pop d’inspiració seixantes, amb harmonies molt Byrds i marcat accent de la Velvet Underground. Després d’un parell de discos, només podem afirmar que tant de bo tots els divertiments acabessin amb aquestes cançons tant rodones.



Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pablo Gerschuni