3 de juny 2016

LA MORT D'EN QUIM MONZÓ (per PERE AGRAMUNT)



No patiu, que això no és cap necrològica, ni cap obituari periodístic amb ejaculació precoç. Els de la Gent Normal són un mitjà de comunicació molt seriós. És, simplement, l'anunci de la defunció literària d'en Quim Monzó.


Hauria preferit que ell us donés la notícia en persona, però ara mateix està atenent uns assumptes més importants. Sabem que esteu commoguts. Nosaltres també ho estem. I tristos, i esmaperduts. M'està costant escriure aquestes línies. Les llàgrimes vessades inunden el teclat del portàtil. I amb el que em paguen per escriure aquest article no tinc ni per comprar una baieta per eixugar-lo bé. Mentrestant, el Quim segueix empantanegat amb les seves coses. Deixem-lo. Jo us en faig cinc cèntims, de tot plegat. Perquè és greu. És molt greu.



La culpa no va del ser del txa-txa-txa, no. Tampoc no podem retreure-li al boogie. A la pàgina en blanc, doncs? El més sensat seria pensar que les seves habituals col·laboracions a RAC1 (Rock Against Communism One) li manlleven aquest temps essencial per a la creació literària. Però potser no seria això, perquè en Monzó sempre ha col·laborat en mitjans de diferent pelatge, tant públics, com privats, com concertats. Potser el malaurat traspàs, fa un parell d'anys, del seu editor a Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, el té corprès i ara és l'home estàtic? Potser serà per culpa de la pirateria, com ell mateix esgrimia, fa un temps? No, amics, la causa de la seva defunció literària l'hem d'anar a buscar a San Francisco, Califòrnia. A l'empresa que a mitjans de 2006 van fundar Jack Dorsey, Evan Williams, Biz Stone i Noah Glass (quin nom tan salingerià, per cert, aquest darrer; molt del gust monzonià, de ben segur). Sí, senyores: Twitter.



Twitter es llança el juliol de 2006 i la darrera obra de narrativa publicada per en Monzó és Mil cretins (2007). Casualitat? És clar que em direu que ell aleshores encara no tenia Twitter. I, segurament, fins i tot se'n fotia, del giny, als seus articles. Sí, és veritat, ell es va unir a la xarxa social el febrer de 2011. Curiosament, però, el seu darrer llibre publicat, un recull d'articles, va ser Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010). Tot quadra. Des de finals dels anys setanta l'obra d'en Quim Monzó s'anava ampliant amb un títol publicat cada dos a tres anys, a tot estirar, i des de l'aparició de Twitter a la seva vida ja van sis anys sense cap obra al mercat (nou anys si es tracta d'obra literària).



Les cent vint-i-dos mil piulades que ha fet des de l'estri virtual són la seva obra més contemporània. Encefalogrames plans del món, en Quim Monzó no tornarà.



Pere Agramunt (Músic. Fa sopars amb La Brigada i intenta escriure les paraules justes.) @pereagramunt

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya  
Text: Pere Agramunt
Correcció: Pol Camprubí