7 de juny 2016

PAISATGES MÉS ENLLÀ DE LA REALITAT

BeGun
Amma
Any: 2016
Discogràfica: Foehn

En Gunsal anava avisant. Els singles editats anteriors a aquest debut en llarg prometien una mirada sensible cap al club. O un mirada ballable cap a casa. Després de d’un any sense editar per problemes discogràfics, un lp composat i llençat a la “paperera de reciclatge” i un bon grapat de directes per tot el planeta arriba Amma (Foehnr, 2015) per nodrir el catàleg de, possiblement, la discogràfica amb el millor catàleg d’experimentació amable.

Utilitzant el concepte que ell mateix defineix com a landscape electronica, deslligat d’etiquetes encorsetades i dotant d’una intenció narrativa més enllà de la música, el disc explica la història d’una dona africana que recau a Europa en la recerca d’una oportunitat i es veu desangelada per la cruesa de la falta d’oportunitats, arribant a prostituir-se per a la supervivència, posant la mirada en la infinitat d’històries d’engany i desesperança que ens podem trobar a la Rambla de la ciutat de Barcelona. Aquesta història, dota d’una alta càrrega emocional al disc que demostra la gran figura artística que hi ha en BeGun.

A nivell musical el gran mèrit d’aquest treball es que durant la seva escolta no perd gens de coherència tot i les múltiples influències que s'hi congreguen. El house d’etiqueta, els paisatges ambientals, el funk contingut, els teclats baleàrics o les veus angelicals,però sobretot les referències a Àfrica, rítmica i vocalment, conviuen com en una gran ciutat idíl•lica que respecta els espais de cadascú sumant trets identitaris per a resultar única, dotant d’una personalitat únic la forma de creació de BeGun. Una obra que guarda un tresor en el tractament del so que en cap moment es fa feixuc, sinó que tendeix a la sensibilitat del pop creant cançons extenses en minutatge i en recursos distribuïts en la justa mesura i que apareixen quan més els necessites fent navegar l’oient en infinitat de sensacions.

Els paisatges melàncòlics de “Libok” casen a la perfecció amb el ball de les dues parts de “Mobasi”. Gold Panda i Boards of Canada. Four Tet i Nicolas Jaar. Tots ells (per posar alguna referència) conflueixen en “Amma” sense semblar-s’hi, fent créixer la forta personalitat del concepte BeGun. Una paleta d’influències extreta d'anys de club, de remenar en cubetes i del treball incansable en la recerca de les sonoritats adients, dels recursos necessaris i de la narrativa musicada que BeGun ha buidat en aquest debut en llarg.

Amma és un disc intens i grandiloqüent. Llarg i ambiciós. Una meravella de 12 pistes (8 en l’edició en vinil, en la que trobo a faltar el preciós final de “Beni” en l’edició digital). Un recorregut per carrers intricats de ritmes i melodies. Un plaer capital que es mereix tots el reconeixements.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció: Pendent