12 de maig 2016

LLEGIR I ESCRIURE: DIARIOS 1956-1985 (de JAIME GIL DE BIEDMA)

Diarios 1956-1985
Jaime Gil de Biedma
Any: 2015
Editorial: Lumen

Shape without form, shade without colour,
Paralysed force, gesture without motion;
The Hollow Men, T.S Eliot

Sempre que llegim un diari escrit per qualsevol autor consagrat, considero que no servirà pas per conèixer millor aquell qui l'escriu, per aquest motiu ja existeixen les seves obres. Si algú escriu un diari, no és per parlar d'allò que ha viscut, sinó per escriure, inventar, repassar i pactar amb un mateix una realitat que ens expliquem gairebé al llarg de tota la nostra vida. Jaime Gil de Biedma és un escriptor que s'excusa per escriure un diari, tal com l'explica a en Carlos Barral a una carta, és una promesa que s'ha fet a ell mateix.

Es pot escriure rigorosament un diari durant tota una vida? Quants en necessitaríem? Biedma va veure publicat l'any 1974 una versió molt reduïda del seu diari de 1956, sota el títol Diario del artista seriamente enfermo. Ell mateix va encarregar-se de donar instruccions perquè el seu diari aparegués complet. Així doncs, l'any 1991, un any després de la seva mort, es va publicar Retrato del artista en 1956, probablement un dels millors pel que fa a exigència creativa. Terriblement meta-textual, descobrim les referències més importants per a un Biedma encara jove, que experimenta amb diferents formats i se sap de memòria T.S. Elliot, Rilke i Kavafis.

Juntament amb l'anterior diari mencionat, Lumen ha publicat per fi, creant una edició extremadament cuidada i anotada, tres volums nous: Moralidades (1950-1956), un breu escrit l'any 1978, i l'últim, que fou escrit l'any 1985 quan estava ingressat a causa de la sida que va contraure.

Encara que s'ha debatut molt sobre la seva homosexualitat durant l'època franquista, o el fet de considerar-se comunista tot i que portava una vida de petit burgués, probablement un dels aspectes més fascinants dels diaris de Gil de Biedma és com el pas del temps a poc a poc extingeix la seva necessitat d'escriure. Una tragèdia si tenim en compte que amb menys de cent poemes va ser canonitzat. L'any 1978, per exemple, escrivia: "Nada más triste que saber que uno sabe escribir, pero que no necesita decir nada de particular, nada en particular, ni a los demás ni a sí mismo".

"Podría recordarte que ya no tienes gracia": a cap poeta abans se li havia ocorregut escriure un poema contra ell mateix.

Fotografia de portada: Lumen 
Text: Montse Hervás
Correcció: Pablo Gerschuni