25 de maig 2016

EL DISCURS CAP AL REGNAT

Syberia
Resiliency
Any: 2016
Discogràfica: Debemur Morti

El concepte resiliència, tan utilitzat en psicologia i en boca de modernes figures com els “coachers” és la capacitat humana de superar el dolor emocional i les situacions adverses. No sé si els 4 anys que separen Drawing a future (autoeditat al 2011, excepte l’edició en vinil que era multieditorial) d’aquest Resiliency (Debemur Morti, 2016) han estat una odissea d’entrebancs creatius, canvis de formació (l’amic Xavi Forné fa un pas al costat rollo Atur Mas) i dificultats en general. Pot ser sí, però han fet bo el concepte de la resiliència, ja que d’aquestes dificultats han parit un disc en que les llums i les ombres, ara sí, defineixen clarament quina és la personalitat de Syberia.
El pas de gegant que fa la banda en aquest darrer treball és el de mantenir la línia argumental durant tot el disc fent-hi encabir influències que van més enllà del rock instrumental sense que sigui un exercici de “patchwork”. Si bé és cert que hi ha una divisió de 10 pistes, l’impacte del disc creix quan s’escolta de cap a peus sense parar-se a pensar en quina cançó estàs. D’aquesta manera, l’envergadura que agafa el discurs de Resiliency és magnànima.

Entrellacen fogonades de distorsió metal•lera amb riffs èpics. Rebaixen les revolucions amb sensibilitat arpegiada i revifen l’escolta amb melodies guitarreres excelses. Entreguen passatges assossegats amb instruments acústics que donen aire per impulsar-se i agafar embranzida per la propera estocada d’intensitat sense que la èpica desbordi. És un disc que s’ha cuinat a foc lent, en que els arranjaments tenen una raó de ser, fent que els matissos estiguin al servei del conjunt.

Estilísticament no es deixen dominar pel gènere del rock instrumental. Aquí hi té cabuda el shoegaze, el hard rock, l’ambient i fins i tot del powerpop (hi ha riffs de guitarres que podrien estar en una cançó de Gigolo Aunts). Un equilibri i una evolució perfectament treballats a l’alçada només de bandes totèmiques com Caspian o els madrilenys Toundra.

Alegria i tristesa. Soledat i germanor. Crits i mutisme. Llums i ombres. Tot en un disc. Tot en 10 cançons. Antagonismes donats de la mà. La existència de l’un no s’entén sense l’altre. En el disc l’únic que domina és l’absència de la veu. La resta és un equilibri perfecte i un discurs coherent i cuidat acompanyat per un poderós i reconegut directe que posa Syberia en clares opcions als múltiples trons del postrock.


Fotografia de portada: Oriol Roca 
Text: Oriol Roca 
Correcció: Rosa Molinero Trias