15 d’abr. 2016

QUÈ CONY COMPRES AL RECORD STORE DAY? (per SHAINA JOY MACHLUS)



Torna a ser el Record Store Day, el que vol dir que un munt de paios amb barba s’amuntegaran un sobre l’altre per comprar discos d’altres paios amb barbes. Ok, potser ho estic simplificant una mica massa. Abans que us abalanceu cap al lavabo a afaitar-vos, deixeu-me explicar una mica.

La idea de festejar l’existència de les botigues independents de discos és important. Poder escoltar, compartir i bescanviar música és una de les millors raons de la nostra existència en aquest planeta. I disposar d’espais físics on distribuir música ens dóna l’oportunitat d’ajuntar-nos, xerrar i rendir tribut. Però hem de ser súper escrupolosos pel que fa al tipus de comunitats que estem creant en aquestes botigues. Perquè en el pitjor dels casos, les botigues de música independent comencen a assemblar-se massa a les normes del mainstream i el món de la música imita perfectament la societat, un club d’homes on les dones han de treballar més dur per rebre molt menys.

Si ets una dona músic que no ha patit cap forma de sexisme, de més lleu a més extrem, des de “el teu xicot toca al grup?” fins que et bramin a l’escenari propostes tan intel·lectuals com “treu-te la samarreta!”, considera’t molt afortunada. Dins la meva pròpia pràctica musical, encara que no vulgui ser considerada una dona músic, tothom al meu voltant veu i reconeix clarament el gènere al qual pertanyo.

He tingut el plaer de conèixer moltes dones músic que estan frustrades pel fet de ser identificades com a dones músic. Desitgen poder ser conegudes i classificades únicament com a músics, sense la diferenciació per motiu de gènere. Fins fa poc, era molt poc cool que et relacionessin amb el feminisme, a les dones que parlaven sobre discriminació se les considerava gemegaires i se’ls hi deia que “es calmessin”. Per formar part d’una societat de paios músics, cal distanciar-te de lligams amb el feminisme i la idea de ser específicament una dona músic. Però la veritat és que no es considera feminisme diferenciar entre homes i dones músics, és la societat.

Creative & Cultural Skills informa que, a Gran Bretanya, es divideixen totes les feines de la industria de la música per gènere, el desglossament mostra un alarmant 67,8% d’homes en front del 32,2% de dones. PRS for Music diu que entre els seus 115.000 membres i compositors només hi ha un 13% de dones. L’enquesta als membres de la Association for Independent Music’s 2012 mostra que només el 15% dels segells estan principalment dirigits per dones. Al Music Producers Gild només hi ha una directora i sols el 4% dels productors són dones. Les estadístiques mostren constantment que les dones al món de la música guanyen menys que els seus homòlegs masculins. I això sense endinsar-nos en la forta discriminació contra dones de color i transgènere.

No dic que l’intens sexisme de la industria de la música sigui culpa del Record Store Day, però assegurem-nos que no hi contribueixi.

Si la idea del Record Store Day és encoratjar a la gent a recolzar econòmicament i descobrir nova música, té molt més sentit buscar bandes de dones, veient que són més aviat singulars en contraposició als seus homòlegs masculins. Sense mencionar que el Record Store Day cau molt a prop al dia de la igualtat salarial (12 d’abril). Per tant, per què no contribuir al millor dels dos mons?

En aquest Record Store Day m’agradaria plantejar un repte: compra un disc d’una dona músic o d’un grup que hi tingui a una dona com a membre. Busca a propòsit donar suport a les dones que creen música. Llavors endavant, comenta aquí a sota mateix i digue’ns quin tresor has comprat per tal que puguem aprendre i compartir nova música.


---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ----------

PLEDGING PUSSY THIS RECORD STORE DAY


It’s Record Store Day again, which means a bunch of dudes with beards will crowd around each other to buy records of other dudes with beards. Ok, so perhaps I’m oversimplifying. Before you rush to the bathroom to shave, let me explain myself a little.

The idea of celebrating independently owned record shops is important. Being able to listen to, share, and exchange music is one the best reasons to exist on this planet. And, having physical spaces to distribute music gives us a way to gather, converse, and pay tribute. But we must be extra scrupulous about what kind of community we’re creating within these shops. Because worst case scenario, independent music stores begin to resemble some very mainstream music norms. And the world of music perfectly mimics general society, a boys club where women have to work much harder to receive much less.

If you are a woman musician who has not experienced some form of sexism, mild to extreme, ‘is your boyfriend in the band?’ to catcalling onstage intellectual proposals such as ‘take off your shirt’, consider yourself extremely lucky. In my own musical practice, even if I didn’t want to be considered a lady musician, everyone else around me so clearly saw and recognized my prescribed gender.

I have had the pleasure of knowing many women musicians who are frustrated with being identified as a woman musician. They desire to be known and classified solely as a musician, without gender differentiation. Up until recently, it was really uncool to be associated with feminism, women who talked about discrimination were seen as complaining and told to ‘calm down’. To be part of the dude society of music, you have to distance yourself from being linked to feminism and the idea of being specifically a lady musician. But the truth is, it’s not feminism making the discernment between men and women musicians, it’s society.

Creative & Cultural Skills report that when all UK music industry jobs are divided by gender the breakdown is a startling 67.8% male to 32.2% female. PRS for Music reported that their membership of over 115,000 songwriters and composers is only 13% women. The Association for Independant Music’s 2012 membership survey showed only 15% of label members are majority-owned by women. Within the Music Producers Guild there is only one female director and only 4% of the producers are women. Statistics consistently show that women in music earn less than their male counterparts. And that’s not even getting into the increased severity of discrimination for women of color and trans women.

I’m not saying Record Store Day is to blame for the intense sexism of the music industry, but let’s make sure it’s not contributing any extra.

If the idea of Record Store Day is to encourage people to monetarily support and discover new music, it makes much more sense to seek out women bands, seeing as they are much more a rarity than their male counterparts. Not to mention, Record Store Day is undeniably close to Equal Pay Day (April 12), so why not contribute to the best of both worlds?

This record store day I would like to offer a challenge: Buy one record of a lady musician or a group that contains a lady musician. Purposely seek to support women making music. Then, go ahead and comment below and let us all know what treasure you’ve purchased so we can learn and swap some superb new listenings.

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya  
Text: Shaina Joy Machlus 
Traductora: Olga Permanyer Martinez  
Correcció: Pol Camprubí

2 comentaris:

Shaina Machlus ha dit...

Pointer Sisters - Special Things
<3

ariadna g ha dit...

"Brute" de la Fatima Al Qadiri! #QueConyRSD