25 d’abr. 2016

FAMÈLIC SESSIONS: ENTREVISTA A L’ALEX SARDÀ



L’Alex Sardà és un dels nostres directors novells preferits. Com un bon home renaixentista, també és fotògraf i guitarrista dels Heather (a part d’altres formacions passades com Piñata o Tidal Waves). Ara presenta el seu primer llargmetratge que és tot un experiment al voltant la discogràfica Famèlic i les bandes que l’envolten. Promet família, germanor i reflectir aquest petit fenomen que tenim tan a prop i que convé que comencem a descobrir, per entendre la salut de la música i la cultura catalana actual. Si sempre ens emociona amb els seus videoclips, aquesta posada de llarg promet ser encara més de somriure i llagrimeta. Així que hem parlat amb ell, perquè ens expliqui els seus trucs de mag de la emoció, els seus secrets com a director i a veure si, de pas, se li escapa algun spoiler de la ‘pel·lícula’.

S’estrena el proper dimecres a les 18:00h al CCCB dincs la programació Festival de Cinema d’Autor de Barcelona i el D’Aclip. Podeu consultar la resta de la informació i comprar les entrades a preus populars aquí. Feu-vos el favor de venir, que aquestes estrenes maques passen poques vegades a l’any!




M’agrada molt la teva feina com a director, perquè no necessites ni padrins ni grans inversions per fer que un videoclip toqui la fibra. Crec que el teu encant està en com aconsegueixes que cada peça sigui intransferible, arribant al moll de l’os de la banda que retrates. Ho vas fer amb “Casacuberta” que captura l’entorn dels inicis de Furguson i ho has fet amb “In the forest” de Carla, que tot hi que no hi surt la artista, si que t’aproximes molt íntimament al món dels personatges que hi apareixen.
No crec que ho faci de cap manera especial, però si que en el meu cas les histories sempre tenen pes i m’agrada donar una visió més documental i real al que veig, que no pas gravar una historia que no em sembla creïble. Encara que estiguem parlant d’alguna peça petita, com una sessió fotos o algun projecte així, el que m’obsessiona es que s’hi trobi al darrera un argument que pugui ser verídic.

Quan es tracta de videoclips, la idea es buscar una petita historia que em cridi l’atenció i que pugui potenciar el discurs de la cançó o del grup, i també és interessant aportat contrastos. En el cas d’ “In the forest” de la Carla, el punt de partida era la lletra que parla d’una relació de parella que es posa en dubte. El viatge que vaig fer és convertir aquesta relació de parella en un diàleg amb un mateix i buscar diferents dones que estan lluitant per a fer un canvi positiu a les seves vides. Una cosa va portar a l’altre i em va conduir cap a les histories que apareixen al vídeo.



He après dels error d’abans, de quan m’havia deixat portar més per l’estètica que per la intenció. Així el videoclip la Carla he trobat el punt mig entre que visualment sigui potent i que al darrera hi hagi una historia que ajudi a posar discurs en aquestes imatges. Sóc molt crític amb mi mateix. En el cas de “Casacuberta” de Furguson és un vídeo que aconsegueix connectar amb els amics que coneixen la historia, però ara ho faria diferent perquè pugues arribar a més persones.

De totes maneres, la gent que no connecta en el primer visionat, quan coneix la historia que hi ha darrera se’l tornarà a mirar i al·lucinarà. I ara que parlem del tema, com vas conèixer els Famèlic?
Ens vam conèixer el primer cop que vam anar amb Piñata a tocar a l’Hoteler, però ens vam fer amics durant el rodatge de “Casacuberta”. La nit abans era el primer cop que quedavem i xerràvem tots, així que vam anar a sopar a Vic, ens vam animar i se’ns en va anar de mans. Crec recordar que hi havia una festa de disfresses. Va ser una mica dur, però molt divertit!

Com va sortir l’idea de fer les Famèlics Sessions? Com vas decidir què volies retratar de cada una de les bandes del segell?
Em van contactar a finals de desembre de 2014, perquè volien fer una sèrie de directes de tots els grups del segell per poder ensenyar com sonen o com són els seus concerts. Amb una inversió petita es podia fer una gravació sense ser el típic videoclip. Els hi havien deixat l’antiga escola de Gurb i la idea era fer-ho tot allà i que fos un mateix escenari per on anaven passant totes les bandes. Des de que m’ho van proposar vaig veure ràpid que podríem trobar la manera perquè fos representatiu de cada una de les formacions, i tot i que aquest espai ens limitava una mica, li podríem donar joc per explicar alguna cosa de cada un dels grups.

Així és com vam començar a pensar que amb Germà Aire construiríem un bosc, amb Regalim vam aprofitar una aula buida, als Ohios els vam posar en una habitació plena de trastos i amb els Da Souza vam decorar una habitació com si fos casa seva. M’agrada com vam saber trobar la forma adequada de gravar cada un dels grups, la limitació es va convertir en un punt positiu al adaptar-nos a l’espai.

Quin recordes que va ser el rodatge més emotiu?
El de Regalim, perquè era el primer cop que tots el sentíem amb banda. Quan van tocar “Enllà” que canvia radicalment respecte el que està gravat, va emocionar a tot l’equip. També m’agrada molt el del Dofí Malalt, hi hem aconseguit transmetre força màgia. Tampoc vull avançar res, però sí que puc dir que és l’únic en acústic i trenca molt amb tots els altres.


I quin va ser el més dur?
El d’Univers, sobretot per ells, perquè feia molt de fred. Recordo que el vam rodar tard i encara era hivern, però potser una de les coses que més m’agrada del vídeo es que mentre canten els van sortint baf de la boca. El de Germà Aire també va ser complicat, perquè vam tenir molt poc temps per poder-lo gravar i era el que tenia més infraestructura darrera. Vam decidir muntar un bosc a l’interior de l’antiga escola de Gurb i, després de tota la feinada, vam tenir poc temps poder rodar, perquè venien els nens a fer catequesis.

Va haver-hi alguns dies que rodàvem tres Famèlic Sessions per dia, totes les he intentant fer el millor possible però m’hauria agradat treballar cada una de forma individual. Crec que el resultat està molt bé, a part d’això. En general em fotien molta canya perquè volien anar per feina i jo anava lent, sóc molt perfeccionista. El final d’Opatov va ser, potser, dels mes durs perquè anava perdent l’equip; els companys havia de marxar perquè perdien l’últim tren i vaig acabar rodant el final de la peça tot sol, gravant cada un dels plans amb en Marcel dels Power Burkas que m’ajudava a portar el focus. Per sort, al resultat es dissimula el caos del moment.

Com vas aconseguir dirigir i tocar, a l’hora, durant el rodatge de la Famèlic Sessions de Heather?
El clip de Heather, per sort, ens va ajudar a fer-lo Nanouk Films que és qui està co-produint la pel·lícula amb Famèlic. Vam portar un equip més complert que a les altres i, simplement, jo m’encarregava de quadrar tots els plans abans de rodar, amb un doble meu a la guitarra, i quan estaven tots els plànols tancats em posava tocava i confiava amb els càmeres. Estic content amb el resultat! És menys espectacular del que sembla, esta tot molt controlat.



Com vau decidir muntar-ho finalment com una pel·lícula?
Partíem de la base dels directes de les bandes i més que pel·lícula, el terme que hem trobat que més s'hi escau és ‘musical experimental’, perquè no hi ha ficció, el global de la filmació s’apropa al món del documental, però tampoc són videoclips sinó que són directes, així que ens ha quedat una peça curiosa de definir.

Ens ha semblat una bona oportunitat per mostrar totes les Famèlic Sessions i estrenar les que no han sortit encara: Germà Aire, Dofí Malalt, Ohios i Univers, dels quals només s’ha vist el plano on surten posant amb el cotxe. Sembla el rodatge amb diners, però en realitat no té cap misteri: és el cotxe d’en Luca de Germà Aire. Em optat per mostrar un tema de cada grup i la resta és tot sorpresa. Veniu!




Fotografia de portada: Marina de Luis 
Text: Aïda Camprubí
Correcció: Pendent