7 de març 2016

LLEGIR I ESCRIURE: PUTOS HIMNES GENERACIONALS (de MARTA SALICRÚ I ANDREU GOMILA LLOBERA)

Putos himnes generacionals: 
Relat sobre l'escena musical barcelonina
Marta Salicrú i Andreu Gomila Llobera
Any: 2015
Editorial: Empúries

L’Andreu Gomila i la Marta Salicrú han agafat els grups d’aquí que han marcat la seva (nostra) generació, els han entrevistat i els hi han dedicat un llibre que és ple d’amor i d'admiració. Tot i que cada article és força diferent, perquè en alguns hi predomina la biografia i en altres la forma de treballar, cal dir que en tots es nota la proximitat entre entrevistadors i músics. Una proximitat que pot venir per afinitat estètica però sobretot de patejar-se molt d’escenari plegats.

L’autoria de cada article està emmascarada: el lector ha de descobrir quin dels dos escriptors parla de cada banda, perquè no apareixen signats, ni al títol ni a l’índex. Un joc, un sistema a quatre mans o una declaració d’intencions? De vegades, un gir mallorquí (Gomila) o un anomenar-se en femení (Salicrú), ens ho fa palès, però de vegades no és tan fàcil enxampar-los. Ambdós treballen de periodistes al Time Out i tenen sensibilitats polifacètiques: l’un és poeta i l’altra és una humanista apassionada per la música. Diria que és aquest el segell que acaba distingint-los: dos enfocaments sobre el fet musical.

Standstill, Mishima, Antònia Font, però també Bankrobber, B-Core. És a dir, no només músics, sinó discogràfiques, mànagers, estudis de gravació, productors. Perquè, ja ho deia Martí Sales a Ara és el moment (Ara Llibres, 2012), que la nostra escena s’ha eixamplat i per a que això continuï succeïnt, no necessitem només músics. Ens calen sales de concerts, públic, crítics, festivals. Llibres que parlin dels nostres putos himnes generacionals. I lectors. I gent que compri discos, que segueixi a les bandes. És així com s’aconsegueix un país musicalment normal.

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Anna Pantinat
Correcció: Rosa Molinero Trias