2 de març 2016

L'ACOMODADOR #90 · ARRIBA L'AMERICANA FILM FEST 2016


Si els qui viviu a Barcelona heu notat la sobtada invasió de cactus dibuixats en colors verds i grocs força cridaners, és perquè ja és aquí l’Americana Film Fest 2016. Aquest jove certamen, que aquest any arriba a la seva tercera edició, és un cop més l’encarregat d’obrir la temporada de principals festivals cinematogràfics de la ciutat amb una mostra del cinema nord-americà aliè a les grans distribuidores i que mira de fer-se lloc entre els circuits més independents. Un cop més, la selecció és més que notable i de ben segur que tindrà alguna perla amagada que tindrem l’oportunitat de descobrir entre el 3 i el 6 de març, als cinemes Girona.

I si l'Americana celebra la tercera edició, a Gent Normal, que l'hem seguit des dels seus inicis, toca parlar-ne per tercera vegada. El programa el formen una vintena de títols dividits en 3 seccions: Americana TOPS, amb una selecció de films que ja tenen una important trajectòria per festivals internacionals, Americana NEXT, que busca els nous talents ianquis, i la nova Americana +, que inclou un documental extra i un parell de capítols de les sèries com Girls i Togetherness. A més, el certamen es completa amb Americana KIDS, que proposa als més petits fer una pel·lícula en stop-motion, i la sessió de curtmetratges Americana Shorts. Què hi podem escollir? Aquí deixo algunes pistes.

The Invitation (Karyn Kuzama, 2015)

La flamant guanyadora del Festival de Sitges 2015 no necessita complicar-se massa la vida per cultivar una tensió constant i creixent que no desapareix fins l'últim segon. La història se centra en una parella que acudeix a un sopar d'amics als quals fa força temps que no veuen a causa d'una desgràcia del passat, i que nota com l'ambient es va enrarint per moments entre els convidats. The Invitation juga de forma molt intel·ligent amb les aparences i les evidències, de manera que no deixa que l'espectador acabi d’estar del tot segur de què passa exactament. I sí, enganxa de principi a fi.



Tangerine (Sean Baker, 2015)

També vam poder veure a Sitges la que probablement és la gran sensació del cinema indie americà de 2015. La nit de Nadal que relata Tangerine pels carrers de Los Ángeles acompanyant les trifulgues de dos transsexuals i un taxista desprèn una realitat quasi documental, però a més a més sap tocar la fibra gràcies al seu humor espontani i banyat de melancolia. El film, rodat amb un iPhone 5S, és un remolí emocional capaç de fer riure i plorar amb pocs minuts de diferència, però a més a més regala imatges precioses i una sorprenent direcció per part de Sean Baker. Imperdible per a qualsevol assistent al festival.



Digging for Fire (Joe Swanberg, 2015)

Joe Swanberg és un director extraordinàriament prolífic dins l'escena independent d'Estats Units, i ara arriba per a presentar la seva darrera producció. Digging for Fire explica la història d’una família que se separa durant un cap de setmana després que el pare trobés un os i una pistola al jardí. El film explica en paral·lel les aventures d'ambdues parts, i aprofita per retratar, entre altres coses, les diferències entre les percepcions i mentalitats dels homes i les dones a l'hora de mantenir-se fidels. Un drama que presenta aquell aroma amable que, en realitat, sol castigar per dins.



Blood Brother (Steve Hoover, 2013)

Aquí caldrà armar-se de força i ànim perquè el documental de Steve Hoover sobre el viatge del turista Rocky Braat a l'Índia amaga força duresa i misèria. Blood Brother és un testimoni sobre el drama que passen els nens indis que són portadors del VIH, sobretot pel tracte que reben de la societat i també per les condicions sota les quals han de viure cada dia. El film va guanyar els premis de l'audiència i de millor documental a Sundance 2013, i era inèdit al nostre país fins que l'Americana ha aconseguit portar-lo. Una gran oportunitat per conèixer-lo com es mereix.



King Jack (Felix Thompson, 2015)

Una de les òperes primes que presentarà aquesta edició del festival és la que capitaneja el jove Felix Thompson, i que amb prou feines s’ha pogut veure a tres certamens fins ara, però sempre amb una gran acollida. King Jack és una història sincera sobre els problemes de l'adolescència per a un nen que no gaudeix del millor dels tractes per part dels seus companys i la seva família, però també promet un retrat de certa esperança i diverses tocades de fibra. Podríem estar davant un futur director de renom a Estats Units, i podria ser a l'Americana Film Fest on el descobríssim.



Trumbo (Jay Roach, 2015)

En els anys de la Guerra Freda, la cacera de bruixes va ser un episodi que va fer sortir a la llum el costat més conservador i tirànic de Hollywood, capaç d'assenyalar com a comunista qualsevol figura que no seguís segons quins cànons. El cas més sonat és el del guionista Dalton Trumbo, que aquí Jay Roach recull en una pel·lícula que ja ha acumulat diverses nominacions als diferents premis. El principal responsable és un Bryan Cranston que encarna la figura de Trumbo, i que trasllada la injustícia que va haver de patir per culpa de les estúpides pors i temors de l'Amèrica més rància. Trumbo serà l'encarregada de clausurar aquesta edició del festival.



Tota la programació de l'Americana, el Festival de Cinema Independent Nord-americà, aquí.

Fotografia de portada: Americana Film Fest
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pablo Gerschuni