18 de març 2016

BORJA ROSAL: "LES BANDES DE CANADA SÓN MASSA INTERESSANTS PER AL MAINSTREAM"


Aquest proper dissabte 19 de març, Canada Editorial munta la festa gran del seu cinquè aniversari a la Sala Apolo del Paral·lel. El segell, sorgit de la famosa productora barcelonina, ha organitzat un concert a Barcelona amb tres de les seves bandes de la ciutat: El Último Vecino, Evripidis & His Tragedies i Extraperlo, totes tres amb recents nous treballs al mercat. Precisament són dos dels membres d’Extraperlo els comandants de l’aventura de Canada Editorial, Alba Blasi i Borja Rosal. Amb el guitarrista hem pogut parlar hores abans del concert sobre aquests cinc anys de la discogràfica.

Canada va passar de ser una productora audiovisual, molt centrada en publicitat, cinema i clips, a sumar, també, un editorial de discos. Com va ser aquest pas?
Va ser un pas natural. Canada feia videoclips per molts grups de l'escena independent i arrel d'això havia construit una bona relació amb molts d'ells. Es va establir una afinitat filosòfica entre els grups i la productora i tenia sentit que aquesta s'impliqués a molts nivells amb aquests grups.

Des del principi heu estat vosaltres –Alba, Borja al capdavant del segell. Penseu que nota el fet que dos músics estiguin gestionant una discogràfica?
Crec que és un tret diferencial del qual ens sentim orgullosos. Les nostres converses amb els artistes no parteixen des de la jerarquia sinó des de l'empatia. No presionem els grups a fer res perquè coneixem la dificultat dels processos de la creació, sabem el que poden necessitar quan estan de gira perquè és el mateix que necessitem nosaltres quan girem, etc.

De fora sembla que els grups de Canada segueixen una línia musical i estètica força determinada, com passa amb la majoria de segells, d’altra banda. Què penseu que ha de tenir una banda de Canada?
Agafem projectes que ens semblen genuins, que tenen un imaginari propi i que aposten per unes produccions arriscades. Ens agraden els grups que trascendeixen el propi gènere que representen.



A la festa d’aquest dissabte toquen tres grups que encara no han presentat disc a Barcelona (amb l’excepció d’Extraperlo amb el Cara B). Ha estat premeditat?
Totalment. Ens agradava molt la idea de fer una triple presentació. Ajuntar el cinquè aniversari amb l'actualitat del propi segell.

Com compagineu vosaltres la promo i gira amb Extraperlo amb la feina diaria a la discogràfica?
Amb Extraperlo acostumem a girar en cap de setmana així que no ens treu moltes hores d'oficina. La promo la fem com qualsevol integrant d'un grup que treballa, però amb la diferència que la nostrea feina ens dóna flexibil·litat per asumir tots aquests compromissos.

Quin balanç feu d’aquests 5 anys de l’editorial de Canada? Quin és l’encert del que esteu més orgullosos i la pífia més explicable?
El balanç és molt bo. Estem construint un bon perfil de la discogràfica a Espanya, llatinoamèrica i comencem a cridar l'atenció a Estats Units. El nostre gran encert va ser començar a fer festes del segell, tant les Nueva Època com el Club Marabú ja que ens ha donat molta visibilitat. De pífies, n'hem fet moltes, però no n'hi ha cap que mereixi ser explicada.

Cap on ha d’anar el futur del segell de Canada?
El treball està orientat a exportar els nostres grups a llatinoamèrica, Estats Units i Europa. Espanya només et dóna de menjar si entres al mainstream i les nostres bandes són massa interessants com per entrar-hi.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: JG 
Correcció: Pablo Gerschuni