24 de febr. 2016

RETRÒGRADES, CLASSISTES, EN CONTRA DE PERREAR (per Maria Rovira i Teresa Vives)


Si un espai públic allotja una exposició racista,
escàndol.
Si un espai públic allotja una exposició masclista,
escàndol.
Si un espai públic allotja un concert racista,
escàndol.
Si un espai públic allotja un concert masclista,
què.



El passat 19 de febrer vam anar a veure uns amics nostres tocar al Festival Cara-B, a la Fabra i Coats. Com a final de festa estava programat Yung Beef i va acabar sent la Pxxr Gvng quasi al complet. Ja podíem imaginar com seria la cosa; però hi érem i ens vam quedar a veure-ho. L’espectacle ens ho va baixar tot fins als peus (alcohol i ànima), se’ns va acabar la festa per cabreig i vam sortir.


Hi havia gent decebuda, gent furiosa i gent passant-s’ho bé. I, posteriorment, gent que no entén la gent furiosa.
‘Retrògrades.
Classistes.
En contra de perrear.’
(Dir això últim en to tan seriós no deixa de ser divertit. S’han d’entretancar una mica els ulls. Proveu-ho. Sil•labegeu de pura indignació. És fantàstic.)

Nosaltres formem part (com molt perspicaçment haureu suposat), de la gent furiosa. No només pel que va passar dalt l’escenari, sinó perquè Pxxr Gvng i les seves múltiples metamorfosis són un dels exemples claus de la normalització de les violències de gènere a la nostra societat. Tan normalitzades que van actuar al BAM 2014. Tan normalitzades que el Festival Cara-B els programa a la Fabra i Coats. Espais de titularitat pública, és a dir, de l’Ajuntament de Barcelona. El mateix de la campanya Barcelona ciutat antimasclista. I no és que hi hagi premeditació: no estar-ne al corrent i sobretot deixar-ho passar són les dues actituds imperants respecte aquest tipus de fenòmens.

I no entenem que a la gent no li molesti. Manifestem el nostre profund desacord i ens contesten que:

-”Això és com tot. I a més, molts altres grups tenen lletres iguals o pitjors però a aquests ningú els qualifica de masclistes perquè estan legitimats culturalment”. Els discursos masclistes en major o menor grau són a tot arreu perquè es desprenen del nostre sistema patriarcal. I no existeixen gèneres musicals masclistes, sinó discursos i actituds masclistes. També hi ha pop masclista, i molt. I metal, rock…

Que hi hagi molta música amb discursos obertament masclistes ha de frenar que es denunciï? Conformisme, immobilisme i perpetuació.

D’altra banda, un grup editat per Sony molt deslegitimat dins el mercat cultural-musical no creiem que estigui. I un gènere musical amb una indústria que mou molts diners, molt fora del sistema tampoc. Que el seu terreny d’acció hagi estat Youtube i xarxes socials significa que les plataformes evolucionen, no que Pxxr Gvng n’estigui al marge.

- “Critiqueu Yung Beef perquè esteu en contra de la lluita de classes i la mobilitat social”. Hola?

Dues coses: considerar el masclisme intrínsec de la classe obrera és classista i mentida. I considerar que una reivindicació estètica i de classe justifica suprimir-ne d’altres és absurd.

- “Les feministes (aquella massa homogènia…) teniu aversió al reguetón. Considereu el reguetón un ball masclista”. (En fi).

Aquest argument porta implícita la idea socialment tan arrelada de negació de la sexualitat del gènere femení. O és que les “dones” no disfruten refregant-se? Si una de les lluites del feminisme és l’empoderament, per què ens hauria de molestar que les “dones” gaudeixin la seva sexualitat obertament?

El problema no és perrear, el problema és el masclisme que es desprèn de les lletres, actituds i videoclips.

Si no es pot perrear no és la nostra lluita; si no hi ha igualtat, tampoc.

-”Ara us n’adoneu?”. Sí. Escrivim arran d’un esdeveniment que ens ha fet reflexionar sobre aquest tema. Érem a un espai de titularitat pública i ens vam trobar amb un grup que fa apologia de les violències de gènere. Aquí un videoclip de D. Gómez, component del grup i present al Cara-B.



No ens agrada agafar-nos a frases o imatges concretes, però creiem que és prou il•lustratiu. Potser som nosaltres que no ho hem entès i ho estem descontextualitzant. Però vaja, cloroform, cinta aïllant i un hotel. La Culturadelaviolació Records s’ha mogut amb la producció. I en la lletra ni hi entrem. Contingut penjat a la xarxa, lliure, descontextualitzat i sense cap menció que convidi a una lectura alternativa a la d’apologia de la violació. No els estem jutjant ni des de l’àmbit estètic ni musical, sinó per això.

Total: que són una cosa nova que llega desde abajo. Són masclistes però bueh, lo just i normal. Tenen ritmaso, no? Continuem.

Pot ser que t’agradi ballar la música que fan i que les lletres no. Tot arriba i el trap es reinventa i reapropia. L’escena del trap ara mateix és clamorosament masclista, adjudica un rol i discurs a cada gènere. Però no seríem ara mateix on som si el canvi no fos possible.

Tothom sembla tenir molt coll avall que el masclisme mata i que no només són els cops. Però aquesta consciència sembla conviure molt tranquil•lament amb assistir a aquests concerts, aplaudir la Pxxr Gvng i fer-se fotos amb ells. Si fossin un grup obertament racista no haurien experimentat aquest boom ni gaudirien de tot el públic que tenen sinó d’un altre ben concret. I de ben segur, si fossin un grup obertament racista no haurien anat a altres escenaris públics com el BAM, ni tocarien a aquest Primavera Sound, ni al Sònar, ni tindrien les xarxes als seus peus. Però la seva música ha calat fons i el seu masclisme és un aspecte tangencial, inevitable i no rellevant d’aquests “esbojarrats vailets de barri marginal”.

No deixa de ser curiós com una esfera com és la musical, cada vegada més conscienciada amb el feminisme (denúncia del manifest patriarcat dins la cultura pop, visibilització del problema dels assetjaments als concerts, reivindicació de la paritat de cartell...) sembla estar fent la vista grossa amb la Pxxr Gvng. Un debat similar al de Kanye West. Ens sembla necessari obrir el debat sobre aquesta flagrant contradicció.

Evidentment Pxxr Gvng no és l’eix de la problemàtica sinó una manifestació. Si avui deixessin de tocar, els discursos masclistes dins la música hi continuarien sent, i no precisament com a tendència minoritària. Però l’espai públic és el de totes, i el que no farem serà callar, arronsar les espatlles i dir que sí.

I sí, aquest és un atac frontal i directe al trap masclista. I tot i que no en parlem, no obviem el fet que la majoria de grups del festival estiguessin formats per “homes”, que potser que lletres i actituds d’altres grups fossin masclistes també (però com que són en anglès no els vam entendre) i que l’equip de tècnics estigués format, un cop més, per “homes”. Tres punts que es van donar al Cara-B i que es donen a la immensa majoria de festivals, tant en espais privats com públics, i que tenim tan integrats que ni ens xocaran ni ens faran sortir d’un concert a la meitat.

Com ens deia una companya, la reflexió final no ha de centrar-se en el fet que el Festival Cara-B programi a un grup amb una capa discursiva clarament masclista, sinó que en un sistema patriarcal existeixen festivals (i el públic que hi assistim) que no s’aturen a qüestionar el funcionament d’aquest sistema.

Qui pensi que estem criminalitzant la música no ha entès res.

@oyesherman i @TeresaVives


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Maria Rovira i Teresa Vives
Correcció: Pendent

32 comentaris:

Anònim ha dit...

BULLSHIT.

Anònim ha dit...

Moralisme barat

Anònim ha dit...

MOLT BÉ.
MACHO SHOW BISNIS a CAGAR a la MULTI.

Anònim ha dit...

pxxr gvng = papilla fetida

Nobody expects the Spanish Inqisition ha dit...

No hi ha dia que no aparegui algun col·lectiu d'hiperventilats que, fent gala d'una pretesa superioritat moral, vulgui censurar alguna cosa que no li agrada; només perquè queda fora del seu quadriculat sistema de valors.

Jordi ha dit...

Els trolls machirulos que signen aquí a dalt confirmen que heu donat a la diana!

Nobody expects the Spanish Inquisition ha dit...

Si no estar d'acord amb que es vulgui censurar una actuació per ser suposadament masclista ens converteix en 'trolls machirulos', estar també en contra de que se la volgués censurar per fer apologia de la delinqüència i la drogadicció (que és molt més evident i en canvi ningú s'escandalitza) ens converteix en trolls machirulos, delinqüents i drogadictes?
De fet, penso el mateix sobre la censura d'uns titelles per fer apologia del terrorisme, o d'un poema per ser anticlerical. Potser que vagi a entregar-me a una comissaria.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb que l'ho vostre no es classisme, ni sou retrogrades, ni esteu en contra de perrear... Simplement, no teniu ni idea del que esteu parlant. Deixeu allò del que no enteneu al marge del sermonets, li farieu un favor al feminisme. Aquest text és de vergonya aliena.

Lluís Huedo ha dit...

Molt bé el text.

Em temo que caldrà una anàlisi més profund però és un bon començament.

Teresa Vives ha dit...

Hola! Parlant de feminisme ens sentim còmodes, però si que és cert que el món del trap no el coneixem des de dins. Així que, "Anònim" et convid a exposar la teva opinió i arguments del perquè no en tenim ni idea. I sobretot perquè li feim un flac favor al feminisme. Tota crítica constructiva la rebem amb els braços oberts i aprendre mai està de més!

"Nobody..." no acab d'entendre els teus arguments, de fet, em semblen buits de contingut i reflexió. I també et convid a exposar-los més extensament perquè pugui entendre'ls, i els poguem debatre de manera respectuosa i constructiva.

Lluís Huedo, gràcies! I tant, cal una anàlisi molt més profunda. Faig una crida a alguna sociòloga o sociòleg amb perspectiva de gènere a veure si s'anima!

Lluís Huedo ha dit...

Segur que els de https://broadly.vice.com/es us ofereixen algú amb credencials que pugui criticar a Pxxr Gvng i el Trap des d'una visió musical i feminista.

mrl ha dit...

Subscric el que diu la Teresa; la nostra intenció (ben lluny de 'fer gala d'una pretesa superioritat moral') era obrir debat sobre el tema amb la nostra opinió al respecte. I benvingudíssimes siguin les anàlisis profundes!

Gràcies per participar.

Nobody expects the Spanish Inquisition ha dit...

Els arguments són força clars: Que hi hagués hagut un escàndol si s'hagués programat un concert racista? Segurament. Igual que si se n'hagués programat un de masclista. La qüestió és que potser és exagerat pensar que, per fer un vídeo en el que droguen i lliguen a una noia, aquesta banda promou la cultura de la violació, la violència de gènere, i no sé quantes barbaritats més. Calificant-ho tot de masclista només buideu la paraula de contingut.

Quan no se sap relativitzar les coses i analitzar-les dins del seu context artístic o de ficció, sorgeixen polèmiques com aquesta, la del poema de la Dolors Míquel, els titelles de Madrid, els acudits de Charlie Hebdo, etc. Si tot ho hem de fer sota el criteri de la correcció política, al final no podrem ni sortir de casa, perquè sempre hi haurà algun col·lectiu ofès reclamant la censura.

Silvia ha dit...

''La qüestió és que potser és exagerat pensar que, per fer un vídeo en el que droguen i lliguen a una noia, aquesta banda promou la cultura de la violació, la violència de gènere, i no sé quantes barbaritats més''

Si un grup de blancs, en algún clip d'alguna banda x, mostrés imatges explícites de violència física vers un home negre, sens dubte et semblaria addient i gents exagerat qualificar de racistes aquelles imatges. Tots coneixem a dia d'avui, de manera més o menys extensiva, quin tipus d'imatges i de discursos poden ser identificats com a ''racistes''. Més enllà que es doni en un context de ficció o no, podries reconèixer el racisme en una imatge, hem estat educats en això en més o menys mesura i a no ser que et fotis palles veient El neixament d'una nació, estaràs d'acord amb mi que el racisme és quelcom bastant negatiu si volem conviure com a éssers humans en pau i en igualtat.
No obstant, lligar i drogar una dona per tal de violar-la no et sembla representatiu de la cultura de la violació i de ''totes aquestes barbaritats'' Que puguis gosar dir coses com aquesta evidencia la manca d'educació en perspectiva de gènere que tenim, en el teu cas, normalitzes una situació de violència perquè consideres que, de fet, no existeix tal situació de violència. Aquest és el veritable problema, que per tu no existeix problema per enlloc. I això és gravíssim, perquè si francament creus que lligar i drogar una dona contra la seva voluntat no té a veure amb la cultura de la violació, siusplau, diga'm què significa. Què és el que signifiquen imatges com aquestes per tu. Tu sols lligar i drogar dones en el teu dia a dia? Consideres que a les teves amigues els agradaria ser drogades i lligades una estoneta abans d'anar al gimnàs? Creus realment que aquestes imatges no representen una violència vinculada amb aquella violència que exerceixen alguns homes vers les dones? Pensa-hi.
(segueixo a sota)

Silvia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Silvia ha dit...

Estàs parlant de dues coses diferents, una cosa és reconèixer una violència com a tal, l'altra és parlar dels criteris que podem seguir o no, en una societat com la nostra, per tolerar o no tolerar segons quines violències en les ficcions. T'equivoques escandalosament en comparar el poema de Dolors Miquel(Si et llegís, estimat...) amb les titelles de Madrid o Charlie Hebdo. Aquesta banal comparació és pura demagògia. Són casos ben diferents que presenten contextos ben diferents, el tema és tan escabrós que no entrarem en això. Em centraré per tant en analitzar aquesta joia de la retòrica, dius que:

'' qui no sap relativitzar les coses i analitzar-les dins el seu context artístic o de ficció''

em sap greu dir-te que, de fet, amb aquesta sentència, no has dit res en absolut. Primer de tot de quines coses parles??? PARLA AMB PROPIETAT! segon, què significa analitzar tals coses -t'aplicarem el principi de caritat del llenguatge i per ''coses'' entendrem les imatges de les quals portem parlant fa estona- segons el seu context artístic o de ficció? Què és per tu una ''ficció''??? Què significa analitzar en termes de ficció? Una ficció és una ficció, no es pot analitzar en termes de ''ficció'' o és una ficció o no ho és, però sens dubte la ''ficció'' no és un criteri d'anàlisi. A no ser que pensis que la ficció és una cosa determinada, I entenc que, per tu, ''ficció'' vol dir alguna cosa ben diferent del que vol dir per mi.

La ficció, crec jo, no és un ''ens'' independent a la moral, no és una espècie de territori neutre i pur, la ficció es construeix en base a alguna cosa i aqesta cosa sol ser la vida que coneixem, plena de moral, a vegades reconeguda, a vegades invisible. És absurd considerar que la ficció està fora de la moral, perquè aquesta ficció que tu defenses, aquestes imatges on es lliga i es droga una dona, també responen a una moral ben determinada, i aquesta és la moral d'una societat on, a les dones, se les pot lligar i drogar per violar-les, se'n diu objectualització, creure que aquest cos x, que és el cos d'una dona, et pot pertànyer. És creure que tens un poder sobre aquest cos pel fet que és el cos d'una dona. Però el que m'interessa és recalcar que la ficció no està exempta de moralitat, de moral en té tothom com a éssers humans que vivim en societats codificades moralment, qui ficciona pot saber sota quins codis morals juga o no saber-ho, tenir-ho o no tenir-ho en compte. Això ja és una gran responsabilitat.
Més endavant parles de correcció política però ja m'he cansat de fer veure que tinc ganes de respondre't, finalment el que et passa és que ets un troll masclista envoltat d'una pàtina poc aconseguida de suposat criteri.
La pregunta és sota quina moral justifiques el teu discurs. No ens prenguis el pèl.

Silvia ha dit...

I per cert, me n'alegro que a les pàgines de moderneo català el feminisme escrit per dones entri amb força. noies, foteu-li més gas que val la pena.

Teresa Vives ha dit...

Crec que no cal afegir res més. Chapeau Silvia!

Silvia ha dit...

a disposar!
SALUT!

Nobody expects the Spanish Inquisition ha dit...

En altres circumstàncies, potser insistiria en explicar que, per molt que en el vídeo s'hi representés una violació (que, de fet, NO HI ÉS PER ENLLOC), aquest no deixaria de ser una peça de ficció. NO ÉS UN DOCUMENTAL. Ni director, ni guionista, ni actor, ni càmera, estarien dient-nos que practiquen o recolzen la violència de gènere.

A ningú se li ha acudit dir que El Renacido sigui una apologia del maltractament animal, o que DiCaprio i Iñárritu haurien de ser censurats per estar involucrats en una obra en la que (SPOILER) s'assassina a un ós.

Però aparentment, en el cas d'aquests nanus és diferent. Així que atenent a que sembla que dissentir i voler diferenciar entre les expressions artístiques d'un individu i les seves opinions personals em converteix pràcticament en un delinqüent, us estalviaré la molèstia. Esteu en el vostre dret de no voler atendre a raons. Endavant amb la vostra lluita!

mrl ha dit...

Nobody expects the Spanish Inquisition, si t'interessa mira més vídeos seus i/o vés a un concert per formar-te'n una idea més àmplia.

Assenyalar la Pxxr Gvng com a masclista no és anar al problema de fons, però dir que no ho és és obviar una qüestió molt clara segons el meu punt de vista. Quedar-se en el relativisme (tot està bé, no es pot dir res o què, esteu en contra de dir, és això) és una postura còmoda que eximeix de pensar, i creure la ficció (o la publicitat, cançons o expressions socioculturals en general) són innòcues i buides de significació és innocent.

Llacunes: no coneixem de primera mà el món del trap, no sabem què en pensen les noies que hi participen. La nostra anàlisi presenta biaix, però crec que el que tu assenyales no té res a veure.

Molt d'acord, Silvia.

Anònim ha dit...

Censura? de veritat algú pot considerar la censura com a solució d'alguna cosa? per favort!!! La censura dóna ales als censurats, sempre.

Lluís Huedo ha dit...

Aquí hi ha varis termes que estem confonent.

Censura seria prohibir la publicació del disc o les seves actuacions.
El que es demana a aquest post, si no ho he entès malament, és que als llocs públics (els de tots) no hi hagi pràctiques discriminatòries. No es demana que no puguin actuar per exemple, a l'Apolo, l'Heliogàbal o la llibreria Europa. Espais privats. Els espais de tots han de ser de punt comú. De tots.

La diferència entre comportaments sobre ficció, documental, titelles, etc. no radica en la mostra explícita o sugerida d'una acció si no el caire en què es mostra. Una pel·lícula de ficció com Irreversible no fa apologia de la violació. El documental Hot Girls Wanted és un docu i tampoc fa apologia de cap tipus de sexualitat o ús del cos.
A les titelles de Madrid la pancarteta del rebombori apareixia dins un argument tal com per expressar terrorisme sense assenyalar-ne cap de concret i el com d'una perversió policial. Dolors Miquel s'usa d'un text d'amor a un ser diví per expressar el seu amor a La Mare. Les titelles no fan apologia del terrorisme, les dues pel·lícules tampoc fan apologia. El poema tampoc.
No gosaré dir que aquests nois fan apologia del masclisme però sí que juguen dins aquesta posició dominant on la resta és inferior. Aquell diferent és inferior. Això és una pràctica estesa dins el Hip Hop (piques entre mcs, mostres públiques de poder adquisitiu, armes, dones objecte, cotxes per mostrar superioritat en clau capitalista etc). I, aquí, un cop més, es fa amb desvergonya i, molt segurament, ignorància a causa de la normalització d'aquestes pràctiques.
Tot i això, és evident que juguen a estar per sobre i sotmetre a l'altre on, tot sovint, per facilitat històrica i de narrativa grupal, l'altre és la dona.

Nobody expects the Spanish Inquisition ha dit...

Catòlics ofesos per la lectura d’un poema en un espai públic i feministes ofeses per la celebració d’un concert en un espai públic. On és la diferència? En tots dos casos se’ns vol fer creure que la solució passa per imposar a la resta el criteri d’uns pocs que tenen la pell massa fina. Perquè si dir que el BAM o el Cara-B no haurien de programar als Pxxr Gvng perquè no són del grat d’algunes feministes, no és voler exercir la censura, jo ja és que em perdo.

Si considereu que aquesta banda incorre en algun tipus de delicte, denuncieu-los i que sigui un jutge el que decideixi si teniu raó. Si tant flagrant us sembla aquest cas, no sé com és que encara no ho heu fet.

Si no hi ha delicte, doncs feu com jo, que com no m’agraden, ni vaig als seus concerts, ni miro els seus vídeos. I si els voleu seguir criticant, doncs endavant, però deixeu que els programin on vulguin i que cadascú triï lliurement si va als seus directes.

Lluís Huedo ha dit...

La diferència és que aquest gener 11 dones van morir pel fet de ser dones i del masclisme. De catòlics em sembla que cap. I al desembre 14, etc.
La diferència és que el poema al qual fas referència no està en contra de res ni ningú sinó a favor d'algo.

Quan s'assassinin tants catòlics pel fet de ser catòlics i hi hagi un grup mostrant el mateix que aquests que ens ocupen però envers els catòlics (o qualsevol altre col·lectiu), jo que sóc ateu també em mostraré en contra.

Tenim un problema amb el masclisme i no ho volem veure. S'ha de ser més cautelós i més emfàtic amb conductes que ho perpetuen.

Afegir també que, sense entrar en temes de gènere, una dona neix, un catòlic s'hi fa. Una dona no pot deixar de ser dona ni deixar de ser notada que és una dona. Un catòlic sí que té alguna diferència.

En cap moment s'ha nomenat la llei, tal com fa el PP i els altres sequaços a la primera de canvi. Hauríem de ser capaços de tenir ètica i perspectiva per poder resoldre això sense anar als tribunals cada dos per tres.
Des de la meva desconeixença de les lleis, espero que no n'hi hagi cap que dictamini que això és delicte. Els delictes haurien de ser coses greus.

De fet, en l'anterior entrada estava confirmant que no hi hauria cap problema, per part meva, si aquests comportaments fossin a espais privats.

Segueixes barrejant conceptes.

Ja per acabar, dir que no seguiré responent a persones que s'oculten darrera d'un pseudònim. Ja he viscut prous trolls.

Nobody expects the Spanish Inquisition ha dit...

En unes poques línies vincules amb assassinats a una gent que més endavant tu mateix dius que no ha fet res punible, insisteixes en la necessitat de que un grapat decidiu què podem fer la resta atenent al que vosaltres considereu que és correcte, i menysprees una opinió pel sol fet de no expressar-la anant amb el DNI a la boca. Però el troll i el que barreja conceptes sóc jo.

Anònim ha dit...

Lluís Huedo ha dit...
A mí em sembla que directament serà presidenta del govern, s'ho mereix.
I si vol més intrusisme, que es passi a puta.
19/1/10 13:02

Jordi Freixas ha dit...

Vagi per endavant que m'agrada aquest text i comparteixo vàries de les seves opinions. Està ben escrit. Parla d'una experiència, al final, personal, que va resultar desagradable per als seus protagonistes. Tenen tot el dret a explicar-ho i a queixar-se del que els sembli. Només trobo que és un pel tendenciós, cap al final. Voldria apuntar un parell de coses.

Vaig anar al concert. A mi m'agraden alguns temes. He estat escoltant aquesta gent, parant atenció a les lletres.

Sovint hi surt la paraula "puta", "coño", "culo", "gata" o "bitch". Entenc que la simple aparició d'aquests mots ja pugui ofendre a molta gent. No obstant, és ben clar que per aquests xavals no significa el mateix que per nosaltres. Provenen d'un altre realitat. Ens agradi o no, per a ells "puta" és sinònim de "noia". És el llenguatge del seu món. I si, és masclista. Però aquest primer impacte, el del llenguatge masclista, està bloquejant anàlisis posteriors. És molt evident per qualsevol que segueixi aquests artistes que ells NO menystenen a les dones. A les seves festes, al seu moviment, es poden veure moltes escenes de fraternitant, col·laboració i treball conjunt entre els dos sexes. Elles també rapejen, fan bases, organitzen events, col·laboren dins del col·lectiu. I als escenaris es pot veure sovint aquest tracte d'igual a igual.

Estem davant d'un altre cas en que intencionalitat i resultat no s'alineen com es podia esperar en un principi. Estan traslladant el seu llenguatge quotidià a unes cançons, i aquestes apareixen en contextos que no tenen res a veure amb ells, gràcies al Sònar i al síndrome de "la corte de Luis XV". S'exhibeix la seva música com un guepard al zoo. La paradoxa de Sony (per cert, no han venut casi cap disc). Torno a repetir: si, és llenguatge masclista. Entenc que el masclisme, en qualsevol forma, és indesitjable. I repeteixo, sense justificar res, que per a ells no significa el mateix. De fet, el discurs d'aquests artistes és un trencament amb el tradicional patriarcat del besós. Allà, de tota la vida, el menyspreu a les dones ha estat un capítol més del manual d'estil. És la generació de Yung Beef els que, precisament, es revelen contra el "barriobajismo" tradicional, passant d'uns i altres, families, camells i clans, i creant un nou món on la música és el fi i el mitjà, esborrant pel camí alguns trets socioculturals força execrables. Un exemple: la col·laboració entre gitanos, àrabs i andalusos, tres grups que tradicionalment han estat enfrontats al barri, és una realitat molt palpable a l'escena trap de la mina.

No oblidem un altre cosa: pxxr gvng no està predicant res. Per sobre de tot, aquests nois volen notorietat. Syd Vicious no era nazi. Simplement era ambiciós i una mica lerdo. Suposo que no han trigat a adonar-se de que amb el seu propi vocabulari ja en tenen prou per escandalitzar de valent. Personalment, dir mil cops "puta" no és el que em crida l'atenció de la seva proposta. De fet, s'ho podrien estalviar i molaria més, en la meva opinió.


Uns apunts finals.
Encara no he trobat cap vers que parli de violència física contra les dones.
Els beefs de twitter, també execrables en la meva opinió, són sempre entre raperos, i no tenen connotacions sexuals.
Al videoclip que penjeu hi surt un segrest, no una violació. I estem parlant d'una escenificació artística. Esteu pressuposant un discurs que no hi és, ni explícita ni metafòricament.

És aquí on veig el punt tendenciós. Compte. Siguem concisos. No ho volguem fer més gros del que és sense ser fidels a la veritat.

Anònim ha dit...

es una vergüenza lo que dice la gente para defender sus contradicciones.
Pxxr gvng es una autentica basura, papilla fetida
tiempo al tiempo, modas

Anònim ha dit...

Gent normal fent música.
És el que te quan el masclisme és hegemònic.

Per altra banda: Una de cal i una d'arena. Si posau temes xungos seus posau també els que deconstrueixen el model de relaciómonògam tancat, no?
https://www.youtube.com/watch?v=ZznRIHJ-5JE

Marc ha dit...

Tandebò us ennuegueu amb el gintonic. No es pot ser més pusil·lànimes.

Mal F ha dit...

Jo crec que l'article és bo en tant assenyala la possible problemàtica de criticar quelcom similar al cas d'aquest grup, des d'una posició més o menys privilegiada (jo, per exemple, català i universitari), i per què deixa clar que tot i així cal tractar el cas com el que és: apologia oberta de la violència masclista.

Com ja l'hi han dit encara que ell o ella no escolti, el que algú en la posició de "Nobody expects..." no vol entendre és que la violència no comença en el cop de puny a la cara. I que per què algú consideri que pot passar a l'acte, ha de comptar amb alguna justificació explícita o implícita.

Crec que qui escriu l'article, jo, i d'altres, considerem que amb vídeos com el que es mostra més amunt i lletres com "Me follo a sus putas y ninguna me convence / No debería tratarlas bien, pero a veces… / siento que se lo merecen" es contribueix de forma evident a una ideologia o cultura que permet justificar actes de violència masclista.

Diu puta en lloc de dona o tia; i parla d'aquestes dones com si fossin propietats d'ell o d'altres homes, que té en quantitats ingents, de les que pot disposar quan vulgui, naturalitzant el fet de tractar-les malament, i inflant amb tot això la propia masculinitat.

Algú que pensa i parla així és algú que pot cometre i justificar agressions sexuals.

Aquí jo crec que fa molta falta un argument com el de la Rita Laura Segato entorn dels feminicidis a Mèxic.

D'altra banda l'argument que les lletres del grup sòn ficció i cal considerar-les com a tals no me l'empasso. No estem parlant aquí d'un vídeo BDSM de Kink.com, un àmbit on es té cura de diferenciar de forma evident el que és 'joc' del que no ho és; i on participa gent que es declara feminista, com la Madison Young.

Aquí com a mínim parlaríem d'un producte cultural, com bé es diu a l'article sota l'ala de Sony, on interessa desdibuixar la distancia entre aquesta suposada ficció, i les vides e idees reals dels membres del grup.

Tampoc crec que hàgem de caure a la trampa de qui assenyala aquest article i crida censura. En primer lloc l'acte de censurar està intrínsecament relacionat amb la capacitat per fer-ho, as a dir amb ocupar una posició de poder.Em pregunto qui se suposa que té més poder, Sony o Gent Normal.

El rotllo de la Pxxr Gvng pot confondre, però no ens deixem. Escriure un article crític no és ni de bon tros censura. Tampoc em sembla censura dir que no volem i ens oposem a què els idearis que justifiquen la violència masclista circulin sense resposta.

Felicitats per l'article.