1 de febr. 2016

PERQUÈ AMB SER UN HOME NORMAL I CORRENT NO N'HI HA PROU (per SHAINA JOY MACHLUS)



Aquest cap de setmana passat, una coneguda estava caminant cap a casa de matinada després d'haver estat de festa amb el nostre grup d'amics. Just davant de la porta de casa seva, al barri de Gràcia, un home s'hi va acostar per darrere i la va atacar físicament. L'home no tenia intenció d'atracar-la; volia assaltar-la físicament. Afortunadament, els veïns van sentir els crits i la van anar a socórrer. L'infractor va deixar la dona atemorida i plena de blaus però, sortosament, sembla que no va patir altres danys més greus.

Sé perfectament què esteu pensant. El que va passar va ser terrible, però normal. I és cert, estadísticament parlant. Però em vaig posar a pensar-hi, a donar-hi voltes, a recordar coses. Qui és aquesta gent que es creu tan capaç de fer mal als altres? I, més concretament, qui són aquests homes infractors de violència contra les dones? D'on surt aquesta violència? Per què és tan normal? De quines maneres contribueix la societat a aquesta normalització?

Penso en l'experiència que vaig tenir a la discoteca on vam estar tots la nit anterior. Un home que se m’apropa i sense cap mena d’embuts ni miraments “Una pregunta: vols follar?”, i un altre home que se m'acosta per darrere, m'agafa el braç i m'estira per a que balli amb ell. Evidentment no estic intentant comparar els meus incidents amb l'atac de la meva amiga. Però en aquest tipus de situacions s'hi troben característiques comunes que val la pena constatar. Saber existir com a dona vol dir ser vista, per alguns, com un objecte que es pot agafar.

En l'espai que hi ha entre aquestes característiques comunes és on la violència contra les dones pren forma. Quina és la distància que separa fer un comentari lasciu a una dona i atacar-les físicament? Com mesurem la diferència? Si és la societat que promou la idea de la cosificació del cos de la dona no només cal que ens fixem en el teixit més profund i més fosc de les estadístiques. Cal també que comencem pels insults, petits i diaris, que es fan contra la vàlua de les dones. En aquests detalls aparentment mundans hi trobem els fils amb els que s'arriba a denigrar les dones en tot el seu conjunt. I, alhora, és la seva identificació en el dia a dia que pot causar alguna mena d’efecte i canviar alguna cosa. Perquè hi ha insults cap a la igualtat de gènere que els homes poden canviar ara mateix.

Ser un home normal i corrent no és suficient. Perquè estadísticament parlant, l'home normal l'home de les estadístiques és bastant capullo. Faig una crida a tots els homes per a mirar cap endins i per a que facin petits passets en la seva vida cap a convertir-se en un millor gènere en el seu conjunt. Veureu com aquestes petites pràctiques contribueixen a generar un futur millor i no un de més pobre.

Si ens fixem purament en les xifres, els homes no són pas la gent més guai amb qui passar una estona, tenir-hi relacions sexuals, ni ser-hi associats. Diguem que aquestes característiques tenen a veure amb un aspecte endèmic de la socialització: pressions culturals que recauen sobre els homes per a que madurin de manera retrògrada a causa d'idees absurdes i sovint perilloses sobre què vol dir ser un “home”.

La majoria d’homes que m’envolta, tant aquí a Europa com al meu país natal (els EUA), trobarien que l’incident de l’atac que va patir la meva amiga és un fet despreciable. Hi ha moltes dones a qui s’estimen i respecten: les membres de la seva família, amigues i companyes. Malgrat això, a molts d'ells els faria por anomenar-se a si mateixos feministes. Traiem-nos això de sobre d'una vegada i per totes: si creus en la igualtat de gènere ets feminista. O sigui que, benvinguts al club, estem molt contentes que finalment sigueu aquí recolzant les dones.

Tal i com dèiem, aquests dies, nosaltres les feministes tenim bastanta cosa per a mantenir-nos ocupades: el fet que les dones cobrin menys que els homes; la manca de representació governamental; l'assalt constant per part de polítics que intenten envair el nostre úter; qüestions que posen en risc la nostra vida, com les violacions o la violència domèstica, només per mencionar-ne algunes. La cosa esta bastant xunga per a les senyores, en tots i cada un dels dies.

En paral·lel a altres coses, nosaltres, les feministes, podem intentar cada dia ser una mica menys desastre pel que fa les estadístiques sobre la igualtat de gènere.

La majoria de les estadístiques que he inclòs aquí baix estan molt lluny de ser sorprenents. I això és el que em sorprèn a mi. Si és que són tan evidents com és que no hem avançat i deixat enrere aquests estereotips masculins enlloc de patir aquesta espècie de paràlisi mental? L’enorme mediocritat de tot plegat em frustra molt. Perquè tant jo com tota la resta de dones tenim maneres molt millors d’ocupar el nostre apreciat temps.

Vinga va, fem l’exercici de mirar-nos amb optimisme cinc estadístiques desfavorables sobre coses del dia a dia Perquè jo no crec que les estadístiques pintin el quadre sencer o, com a mínim, no donen la possibilitat de deixar lloc per a la subjectivitat i la capacitat de canviar de les persones. Especialment quan canviar és una cosa tan simple i tan essencial per a assegurar el benestar d’un gènere sencer.

Estadística 1: “Una enquesta global descobreix que el sexe intra-vaginal dura una mitjana de 5.4 minuts” 

El sexe cal que es gaudeixi i sigui segur i positiu per als homes, les dones, per a tots els gèneres. Que els homes siguin els únics qui decideixen quan i com comença i acaba el sexe cal que pari ja. El sexe no comença només amb la penetració i acaba amb l’orgasme masculí. Sexe és qualsevol forma de tocament íntim: besar, llepar, mossegar, etc., que involucri els genitals i no necessàriament cal que inclogui l'estereotípica penetració. La qual cosa és important, ja que només el 7% de les dones arriben a l'orgasme a través de la penetració sola i de mitjana, una dona triga de 10 a 20 minuts a tenir un orgasme.

La solució: el consentiment, la comunicació, els preliminars.

Si l'objectiu unànime i consentit és el sexe penetrant, assegureu-se que ambdues parts estan igual d'excitades i interessades és la clau. Això quasi sempre implica dedicar un temps determinat als preliminars (per exemple: el sexe oral complau a la gran massa) abans de la penetració. Crec que no només parlo per mi: el sexe és molt més divertit quan inclou varietat d'activitats, velocitats, pauses, postures i combinacions.

Una altra idea important és que el sexe no ha “acabat” fins que TOTES parts implicades han arribat a l'orgasme. Certes hormones masculines poden fer que els homes tinguin una mica de son després de la relació o que els costi concentrar-se durant el sexe. En aquest cas assegura’t que sigui primer la teva parella qui arriba a l’orgasme. Una manera fàcil de saber què fa sentir bé a algú i què és el que bàsicament el fa arribar és preguntant. La comunicació sempre hauria de ser part dels actes sexuals, ja que tothom hauria de rebre consentiment verbal a l'hora de poder tocar a algú de manera íntima.

Estadística 2: “Arreu dels 28 estats membres de la Unió Europea, van ser les dones qui van dur a terme el gran gruix de la feina relacionada amb la cura i l'atenció, amb diferències brutals, pel que fa el gènere, entre el temps dedicat cuidar i educar fills i néts: els homes dediquen 24.4% del seu temps personal a cuidar fills, enfront el 44.6% que hi dediquen les dones."

I us pregunteu per què les dones estan duent els seus fills al Congrés? 

I no cal ni que entrem en la bogeria de que no hi ha planificació familiar universal per a coses com l’avortament, ni baixa obligatòria per maternitat i/o paternitat, ni compensació monetària ni cap tipus de reconeixement ni política pública davant la feina que és cuidar. Que les dones passin més temps que els homes fent aquesta feina, a vegades significa que tenen menys temps per a fer altres activitats. I si això és decisió de la dona, òbviament és fantàstic. Però molt sovint, és una cosa més imposada que no pas escollida.

Però no ens emboliquem. Potser no tens fills, però probablement coneguis a algú que sí que en té. Doncs dóna un cop de mà. Sigues útil i fes visites amb regularitat, pregunta quin tipus d’ajuda necessiten, fes uns quants plats, escolta i escull llocs de trobada i activitats on els nens hi siguin benvinguts. Tenir fills pot ser una experiència que aïlli molt i encara més per les dones. Estar envoltat d’una comunitat que hi és present i et recolza pot significar una gran diferència, i no només per les dones, sinó també pels fills.

Estadística 3: “Els homes representen 212 de les 314 interrupcions totals, quasi dos terços del total. Els homes a qui jo he observat fan el doble d’interrupcions del total de les que fan les dones”

Les veus de les dones han de ser escoltades. Això d'interrompre-les cal que s'acabi, i interrompre en general també. Em consta que per a molts interrompre no és una cosa que es faci de manera totalment conscient o intencionada. Tot i així, interrompre és una falta de respecte ja que la paraula de ningú és més important que la d'un altre. A més, interrompre acostuma a significar que aquell qui interromp no escolta amb tant deteniment com podria.

Els mateixos estudis mostren que els homes tendeixen a dominar les converses més que les dones, parlant més sovint i durant més estona que les dones. Hi ha qui suggereix que això pot venir del fet que als homes se'ls socialitza fent-los pensar que les seves idees són més valuoses que les dels altres. O, com a mi m'agrada referir-m'hi: “masturbació conversacional”. Tenir converses més significatives implica no parlar a no ser que tinguis quelcom important per a aportar a la conversa, adjudicant temps a la resta i no repetint coses que ja ha dit algú altre.

I no ens oblidem que una bona conversa se suposa que és un intercanvi entre més d'una persona, si no ens podríem quedar a casa parlant sols i llestos.

Estadística 4: “Si un home té un confident, tres de quatre vegades és una dona, i hi ha moltes possibilitats que sigui la seva dona o novia.” 

Crec fermament que una sola persona no pot ser-ho tot per a ningú. És massa pressió que algú posi tot el seu benestar emocional sobres les espatlles d'una altra persona, sense importar-ne el gènere. Sembla que els homes tenen amics i amigues, però no els fan servir per a revelar-los qüestions més profundes i personals, buscar-hi consell, o demanar-los ajuda. En canvi, sembla que l'home normal es guarda aquestes coses per a apilar-les sobre la seva parella.

Cada un de nosaltres necessita més d'una persona en qui confiar i a qui explicar les coses i si no pots trobar un amic amb qui fer-ho, aleshores troba un terapeuta (i aquells més afortunats tindran amics i terapeuta).

Estadística 5: "Un 20% d'homes va informar haver fet feines de casa en un dia normal – coses tals com netejar o fer la bugada – en comparació amb el 49% de les dones. 43% dels homes van dur a terme coses relacionades amb la preparació del menjar i la neteja davant el 69% de les dones." (Dades d'una enquesta del 2014).

Un concepte important és ser conscient de l'espai que ocupes i deixar-lo en les mateixes o millors condicions. Això es pot aplicar tant a les persones, com als llocs, les situacions i les coses.

No, les dones no són millors a l’hora de fer feines de casa. Malgrat la socialització, els ovaris no tenen una espècie de magnetisme cap a la fregona i l'escombra, creu-me. La cosa va així: en situacions de convivència (si encara estàs vivint amb les senyores de la teva família o amb la teva senyora parella), durant un dia normal la gent que viu en un espai determinat genera merda però si un d'aquests membres es dedica a deixar la seva merda, vol dir que l'altre tindrà el doble de feina. És tan injust. O sigui que, de debò, netegeu allò que embruteu.

Estadísticament parlant, si ets un home i estàs llegint aquest article és probable que encaixis en unes quantes d’aquestes 5 estadístiques. I, alhora, segurament et fa molt de fàstic l’escena violenta de l’inici. Aquesta barreja de coses representa un contrasentit molt menor. Cal que ens adonem que la violència de gènere es el resultat d’una societat que accepta la desigualtat de manera integral, tant en les petites com en les gegants atrocitats. Ens hem de plantar i dir no, terminantment, a totes dues coses, tant a nivell conceptual com en les seves manifestacions diàries.

*Perquè aquest article és basa en un anàlisi binari i està adreçat a només dos gèneres, homes vs. dones (ajustant-se a les estadístiques actuals de les bases de dades), val molt la pena remarcar: estic tan i tan emocionada d'estar vivint en un temps de canvi on estem veient que la idea de “gènere” s'eixampla, s'allarga i s'amplia de manera infinita per tal d'abraçar aquest tema tan i tan complex. “Home” i “dona” tan sols són dues maneres d'identificar el gènere i malgrat la majoria de la gent del planeta marca una d'aquestes dues caselles, sabem que tan sols són això, caselles. De fet, la gent està molt poc feta per a ser ficada dins d'aquest prepackaging i, poc a poc però amb fermesa, estem optant per a una idea del gènere més holística, que reflecteix tot allò queer, trans, increïble i etcètera que s’entrecreua dins nostre.

---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ----------

WHY BEING AN AVERAGE MAN ISN'T GOOD ENOUGHT

This past weekend a woman acquaintance was walking home early in the am after parting with our group. Just outside her door in Grácia a man came up from behind her and physically attacked her. The man did not attempt to steal her belongings, he intended to physically assault her. Luckily, neighbors heard the screaming and came to her aid. The perpetrator left this woman frightened and bruised, but seemingly lucky to have no other damages.

I know exactly what you’re thinking. What happened was terrible, but, normal. And it’s true, statistically speaking. But it got me thinking, reeling, replaying. Who are these people who feel so able to hurt others, more specifically the men perpetrators of violence against women? Where does this violence come from? Why is it so normal? In what ways does society contribute to this normalization?

I think about my experience at the dance club we were all at earlier in the night. A man casually approaching me and asking without a moment of hesitation, “One question: do you want to fuck?” and another man coming up from behind me, grabbing my arm, and pulling me to dance with him. I obviously do not intend to compare my occurance with my friend’s attack. But there are commonalities worth noting in these situations. Knowing to simply exist as a woman means being seen by some as an object for taking.

Within these commonalities there is a space in which violence towards women takes shape. What is the distance between making a lewd comment towards a woman and physically assaulting them? How do we measure this difference? If it is society that promotes the idea of objectification we must look not only within the deepest darkest fabrics of our statistics but start within the small, daily insults to women's worth. In these seemingly mundane details we find the fibers that have come to blanket belittling woman as a whole. Simultaneously, they are the means by which we can effect change on a daily basis. Because there are insults to gender equality men can change right now.

Being an average man is not enough. Because statistically speaking, the average man is kind of a jerk. I call on all men to look inward and take tiny steps in their own lives towards becoming a better gender as a whole. See these small practices for how they contribute to a greater or poorer future.

Looking purely at numbers, men aren’t the greatest people to hang out with, have sex with, or even be associated with. Let’s go ahead and say these characteristics have to do with endemic socialization; cultural pressures on men to mature retrogressively because of nonsensical, sometimes dangerous ideas of what it means to be a ‘man’.

Most of the men I am surrounded by, both here in Europe and my native USA, would find the incidence with my friend being attacked despicable. They have many women they love and respect; their family members, friends, and partners. However, many would be afraid to call themselves feminists. Let’s get this out of the way once and for all: if you believe in gender equality, you are a feminist. So, welcome to the club, we are so glad you’re finally here to stand beside women.

As we’ve established, us feminists have quite a bit to keep us occupied these days; women being paid less than men, lack of governmental representation, the constant assault of politicians trying to invade our uteri, life-threatening issues such as rape and domestic violence, to name a few. It’s hard out there for ladies, every single day.

In parallel with other efforts we, as feminists, can make attempts every day to be a little less statistically hot-messes when it comes to gender equality.

Most of the statistics I’ve included below are far from surprising. And that’s the surprising part for me. If they’re so obvious, why haven’t we moved past these patterns of men being in a constant state of arrested development? I feel frustrated by the sheer mediocrity of it all. Because I, and all other women, have much better ways to occupy our precious time.

So, let’s take an optimistic look at five unfavorable, everyday stats. Because I don’t believe statistics tell a whole story, or at the very least they neglect to give room for the subjectivity of people’s capacity to shift. Especially when shifting is so simple and so essential to ensuring the well-being of an entire gender of people.

Stat 1: “Global surveys find that intravaginal sex last an average of 5.4 minutes” 

Sex has to be safe, enjoyable, and positive for men, women, all genders. Men being the sole deciders of when and how sex starts and finishes must end now. Sex doesn’t only begin with penetration and end with the male orgasm. Sex is any type of intimate touching, kissing, licking, biting, etc involving genitalia, and doesn’t necessarily include the stereotypical penetration. Which is important since around only 7% of women orgasm from vaginal penetration alone and on average it takes women 10-20 minutes to reach orgasm.

The solution: consent, communication, foreplay.

If the unanimous, consented goal is penetrative sex, making sure all involved parties are equally excited and interested is key. This almost always means designated time for foreplay (ex. oral sex is a crowd pleaser) before penetration. Speaking for myself, sex is much more fun when it includes a variety of activities, speeds, pauses, positions, and combinations. One more important concept is sex isn’t ‘over’ until ALL parties have orgasms. Certain male hormones can make men feel sleepy after sex or have a hard time concentrating during sex, in which case make sure your partner comes before. An easy way to know what feels good for a person and ultimately brings them to orgasim is to ask. Communication should always be a part of sexual acts anyway, as everyone should verbally receive consent (http://www.consentissexy.net/consent) to touch another person intimately.

Stat 2: “Throughout all 28 European Member States, it was women that performed the bulk of non-work related caring activities, with extremely wide gender gaps between the time spent on caring and educating children and grandchildren: Men use 24.4% to Women’s 44.6% of their personal time to care for children.” 

And you wonder why women are bringing their babies to Congress?

We don’t even have to get into the lunacy that there’s not universal family-planning care (like abortions), mandatory maternity and paternity leave, monetary compensation or any type of acknowledgment or public policy for this care work. Women spending more time than men doing care work sometimes means they have less time to do other activities. If this is the choice of the woman, obviously that’s fantastic. But many times, it’s more imposed than chosen.

But let’s keep it ‘simple’. Maybe you don’t have kids, but you probably know someone who does. So, lend a hand. Be purposeful about visiting regularly, asking what help is needed, washing a few dishes, lending an ear, and choosing social locations and activities where children are welcome. Having children can be a very isolating experience and more so for women. Having a supportive, present community can make all the difference for not only mothers, but children as well.

Stat 3: “Men accounted for 212 of the 314 total interruptions, about two thirds of the total. The men I observed accounted for about twice as many interruptions overall as the women did.”

Women’s voices must be heard; whether it be in Parliament or around the dinner table. Interrupting women needs to stop, and more generally interrupting anyone. I get that for many, interruption isn’t totally conscience or done on purpose. Still, interrupting is a sign of disrespect because no person’s word is more important than another’s. Moreover, interrupting usually means the interrupter isn’t listening as well as they could.

These same studies also show males tend to dominate conversations, speaking more often and for longer than women. Some suggest this comes from men being socialized to believe their ideas are more valuable than others. Or what I like to refer to as ‘conversational masturbation’. Having more purposeful conversations involves not speaking unless you have something truly important to contribute to the conversation, allocating time to others, and not repeating something someone else has already mentioned.

And let us not forget, conversation with another is supposed to be an exchange between more than one person, otherwise we could just stay at home and talk to ourselves.

Stat 4: “If a man does have a confidant, three–quarters of the time it’s a woman, and there’s a good chance she’s his wife or girlfriend.”

I’m a firm believer that no one person can be everything for another person. It’s too much pressure to have a person put the entirety of their emotional well-being on another person, no matter the gender. Men seem to have friends, but don’t use these friends to divulge deeper, more personal matters, seek advice, and ask for help. Instead the average man saves these things to pile atop their partners.

Every person needs more than one person they can trust and confide in, and if you can’t find a friend to do so, then find a therapist (and for those lucky ones, they have both friends and therapists).

Stat 5: "On an average day, 20 percent of men reported doing housework—such as cleaning or doing laundry—compared with 49 percent of women. Forty-three percent of men did food preparation or cleanup activities versus 69 percent of women." (Data are from the 2014 survey).

An important concept is to be conscience of the space you occupy and leave it in the same or better condition. This goes for people, places, situations, and things.

No, women are not ‘better’ at doing housework. Despite socializing, ovaries do not have some sort of magical magnetism towards a mop and broom, trust me. It goes like this, in situations of cohabitation (whether you’re living with your lady family members or with your woman partner), during the average day people in a living space create mess, but if one of those members is leaving their mess, it creates double the work for the other. So not fair. So seriously, just clean up after yourself.

Statistically speaking, if you’re a man reading this article you probably fall into a few to all of the 5 statistics. And you probably have a strong distaste for the opening violent scene. This mix is minorly oxymoronic. We must realize that gender violence is the result of a society accepting inequality as a whole, in both the tiny and giant atrocities. These seemingly insignificant practices replicate upon themselves and turn into something far more abhorrent. The only solution, we must stand and adamantly say no to all of them both conceptually and in their daily manifestations.

*Because this article is binary-based, in that it addresses only two genders, men vs women (conforming to current statistical databases), it’s very worth noting: I feel so excited to be living through a time of change where we are seeing the idea of ‘gender’ stretch, lengthen, and infinitely widen to encompass this intricate topic. ‘Man’ and ‘woman’ are only two ways of identifying gender, and although most of the world currently checks-off one of these two boxes, we know they are simply this, boxes. People are in fact much less suited to be contained into such prepackaging and slowly but surely we are opting for a more holistic idea of gender that reflects all our intersecting queer, trans, incredible, and etcetera-ness.

Fotografia de portada: Edu J. Montoya
Text: Shaina Joy Machlus
Traducció: Núria Curran
Correcció: Rosa Molinero Trias

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nice piece you wrote for gent normal... It won't come as a surprise that I am a hardcore feminist, even though I don't like the sound of it... As of today I have a problem with the word feminist... even when in theory I am one myself... Maybe it’s because I hate to be a "man" in the eyes of feminists. I can't stand extremes, extreme macho's, muslims, jews, christians and people who talk about "men" in one breath. As I am a man and I don't want to be put in the same category as a big percentage of what men are... Idiots! I'd rather have people talk about a big percentage of men who are complete and utter, utter idiots! This has nothing to do with their sex even though you have a bigger chance of being an idiot when you are born a man. But I was born a boy and grew up to be a man... And like I said, I don't like to be even being included in the same sentence as those idiots.
And by the way, this is not an attack, as written words might sound differently than they are meant to be read by the writer... It's just my point of view, which I think you might find interesting.
So there are idiots, male and female... A lot more male but I must say that I've been coming upon quite a few female examples lately as well. Of course I have never come upon females harassing males case and there I guess 99,9 % of arseholes are male... But then again this is not something which could ever pass through my feminist male mind (even before having two daughters). So that was my say on not wanting to be male when talking about dickheads, idiots and arseholes!

Anònim ha dit...

Now, the sex! I totally agree in that sex is more than just a "meta saca" until the man comes. And that things should be talked about openly to come to an "agreement". But from my personal experience I can tell you that 90% of the women don't know or don't communicate what they want... I am not going to brag..., okay maybe a little, I can run a marathon in just 3 hours and 4 minutes at a pace well above 13 km per hour, I can swim, ride a bike and run a marathon non-stop in just over 11 hours... So that is hardcore effort. Also I have been "trained" by an ex to only come after she did or if she didn't feel like it... on command. So 5 minutes is not something I worry about... But if time and friction don't do the job I believe a little bit of directed instructions can help.
With man it's easy... A little bit of repetitive movement and the job is done. But women are different... Everyone likes something different... Cunnilingus should have like a 500 version guide book... Using fingers more of the same! And women should learn to guide men more and rather then giving up, have a longer breath to "teach" which version of that big guide book they enjoy the most.
It's like the household situation of modern families where chores are divided equally, but somehow the woman ends up doing more, cleaning more cause she's not happy about the man's cleaning skills and instead of "teaching" him to clean properly she ends up doing more than he does... Because it's the easy way to solve the problem.
Men can be rather useless... but to be equal women should learn to hold their breath a bit longer... not lower their standards so as to match the lower standards of the man. But help to get the man to their level. This, or accept their social given place, which is not one that makes you come home with a price. Except that most men are in fact lesser then they are and if they want equality it seems that the work is for the man but hardly any man arrives there on his own...
Anyway... Like you said your friends are scandalized by men not treating women right.... And surely your friends have no problem in telling their partners where to put their fingers, tongue or willy... But in the great big world of being a single feminist man I have come to the conclusion that the greater part of women don't say, know or indicate what they want... And of course a lot of the fun is discovering where someone’s fun lies... But a little bit of guidance won't hurt a single feminist man to give all he can to all she wants!
So, spread the word to all them girls to open their mouths and help us "help" them better.