12 de febr. 2016

MALLORCA ÜBER ALLES (per JOAN CABOT)



Com que aquest és el meu debut oficial per a Gent Normal (tot el que he escrit com Valero Sanmartí no compta perquè és un secret que Valero Sanmartí som jo) he decidit fer allò que tot bon mallorquí fa quan es troba a terres catalanes, envoltat de crèduls catalans encuriosits que et miren com si acabessis de baixar de les llunyanes muntanyes o haguessis sorgit del no-res fent pop i deixant rere teu un incert tuf a Ron Amazona i sofre: comportar-se com si ser mallorquí fos quelcom d’especial, anar un poc de guais  i dedicar-nos a contar innocents anecdotetes sobre com som els mallorquins i com de diferents i civilitzats sou els catalans, com si a les illes no tenguéssim també Wi-Fi. Així que allà va: Catalunya, aquí tens una breu llista de les coses que mai has de fer/dir davant els mallorquins, els errors que comets sempre quan parles de nosaltres -especialment dels Beach Beach- i, en definitiva un grapat de “tonteries” que no fan més que allunyar-nos encara més i provoquen que a l’illa no ens puguem prendre seriosament el prucés aquest, perquè, molt de Països Catalans, però després me confons la coca de trampó amb la coca de verdures i així no anam.

1) Palma no és Mallorca. Cada cop que algú diu “l’illa de Palma”, un blavet de Lluc mor. Palma o Ciutat és la capital. Als seus habitants els deim “llonguets” i són motiu de befa a tota l’illa menys en alguns barris especialment gentrificats de Palma mateix. Mallorca és l’illa, el paquet complet. Petra no es Palma. Petra és Petra. Llucmajor és quasi Palma però encara no. És fàcil d’entendre. La resta de l’illa està plena de pobles cadascun amb la seva idiosincràsia, les seves festes i en el cas de Pollença tota una estirp pròpia que els converteix en la nostra versió del País Basc. I a molts mallorquins la gent de Ciutat els cau igual de bé que la gent de Barcelona a la gent de Vic, així que vos rifau una hòstia si confoneu un sineuer amb un llonguet.

2) Mallorca és petit, però no ens coneixem tots. Sí, els mallorquins solem dir que això és un poble -aquí et despistes i et lies amb la teva cosina-, que ens coneixem tots i tal, però no és del tot cert (encara que va bé com excusa quan, de fet, et lies amb la teva cosina). Segons Wikipedia, l’illa té una població de més de 850.000 habitants, el que converteix en francament hostiable la vostra cara de sorpresa quan ens demanau si coneixem en tal o qual de Mallorca i responem que ni idea. I no, mai m’he creuat amb Rafa Nadal ni el seu monstruós braç vigorèxic. El mateix serveix a nivell geogràfic: un amic meu va fer creure a un català que hi havia una zona de l’illa tan estreta que quan anaves en cotxe per allà els dofins et saltaven per damunt. Sí, els meus amics són tots uns fills de puta.

3) No saleu. Ja n’hi ha prou de salar i d’imitar-nos. Bàsicament perquè ho feis com el cul i semblau “retrassats”. Salar és un art. Els mallorquins ho duim ben ficat a l’ADN i ho bordam. Aprendre a salar com manen els cànons requereix anys de pràctica i de pagar rondes. I així i tot, sempre en sabrem un poc més que vosaltres. Vos imitam noltros a la puta cara? Som conscients que la nostra forma de parlar vos sembla exòtica i graciosa, però no cal que faceu l’imbècil. Si no salau, vos entendrem igual i no vos perdrem el respecte. El mateix val per intentar usar paraules mallorquines. Sabeu quan un madrileny arriba a l’aeroport de Sevilla i diu “pisha”? No sigueu madrilenys. Madrilenys, mai.

4) A Mallorca no tot està en alemany i els alemanys encara són minoria. En contra de la creença popular, els alemanys no han conquerit l’illa, només n’han colonitzat algunes zones, bàsicament la costa i la majoria de clubs swingers. La costa, en tot cas, és el que els mallorquins anomenam “zones turístiques”. Els guiris, aquí els tenim més o manco continguts en els seus propis redols, tipus Magalluf (sobretot anglesos) i s’Arenal (sobretot alemanys), que són zones que la majoria de mallorquins no trepitjaran en la vida. Si vas de vacances a Cala Rajada, supòs que et sorprendrà estar envoltat de biergartens i que tot siguin banderes alemanyes, però al cap i a la fi aquí ens moríem de fam fins que es va inventar el turisme modern i vàreu començar a venir els externs amb les carteres carregades. A Mallorca posaríem qualsevol bandera on fos per pasta. Al cap i a la fi és el mateix que passa a Menorca amb vosaltres els catalans o a Formentera amb els italians: dos mesos llargs d’invasió parcial (aka temporada alta). A Mallorca, per sort, hi ha més territori i hi ha zones en què pots abstreure’t completament d’aquesta realitat. Fins i tot a Palma, que té el centre estibat de guiris comprant gelats, caminant a pas de tortuga narcotitzada i fent-se fotos davant La Seu, pots fugir-ne només creuant a l’altra costat de les Avingudes (tot i que el puto AirBNB ha començat a colonitzar zones fins fa poc guirifree de la capital). A més, amb el temps els mallorquins hem desenvolupat la capacitat d'ignorar la presència dels guiris. Per nosaltres són com el soroll ambiental o Espanya: simplement actuam com si no existissin i ens va prou bé així. Un poc com es fa a qualsevol família amb la padrina (àvia) senil.

5) I, per favor, deixau de demanar-li per Mallorca als Beach Beach. I de passada als Da Souza. Perquè aquest estol ja hauria d’haver perdut la seva nacionalitat, malgrat segurament encara estiguin empadronats per aquí, per allò del descompte de resident. Demanar als Beach Beach o als Da Souza sobre Mallorca és com parlar de ser culer amb Figo. Han hagut d’aguantar aquests cabrons quatre anys de José Ramon Bauzá en vena? NO! Mentre els mallorquins ens menjàvem amb patates fregides i laca el govern més desastrós de la història de la comunitat (i som especialistes en governs desastrosos: aquí hem parit dos cum laude del tema com Jaume Matas i Maria Antònia Munar), ells estaven tranquil·lament servint copes a l’Helio i subsistint dels kebabs a mitges que rescataven dels contenidors del Raval.

Ja sé que ells també s’hi donen i sempre treuen el tema, però això és fàcil d’explicar: ser mallorquí només mola quan ets fora de Mallorca. Dins l’illa, ser mallorquí mola normal. De fet,  intentam evitar el tema. Que bravegin de mallorquinitat delata clarament que tant Beach Beach com Da Souza són més barcelonins que en Cobi,  per molt que es facin els “gallumbos” amb tela de llengos i arrisquin la vida manejant instruments elèctrics duent sabates d’espart (un dia d’aquests tendrem un denou).  En definitiva, que ser mallorquí és una cosa bastant normal, bastant de nyèeee, ni fu ni fa. Sense anar més lluny, jo duc tota la vida essent-ho i em consider un humà bastant mediocre en general. Així que si algun dia convidau un mallorquí a una calçotada i es posa a bravejar de que si a Mallorca això o a Mallorca això altre, enviau-lo un poc a prendre pel cul. Excepte si aquest mallorquí es diu Tomeu Penya. Si és ell, per molt que vos vacil·li, vos vacil·larà poc.

Joan Cabot (Periodista, ex-madam de 40Putes, bateria -que no músic- a Lost Fills i F/E/A) @joancabot 

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
Text: Joan Cabot
Correcció: Pol Camprubí

6 comentaris:

Pep Recasens ha dit...

Filant prim Cabot!

vich ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
vich ha dit...

Hahaha tio, no fotis tot s'exotisme mallorquí. Catalana que llegeixi això ,mallorquí que no pillarà utilitzant sa seva insularitar haha

Anònim ha dit...

Uix que s'enfada l'illenc!

Polla.


Anònim ha dit...

Bones sóc el d'abans.

Sabent que el que escriuré a continuació mai podrà ser millor que el que abans he escrit, hem veig amb la necessitat de replicar-te un xic el text. Accepto i accepta doncs que el que escriuré a continuació està més a prop de la inmundícia literària que d'un text mínimament decent.
Escric jo, no perquè m'hagi indignat excessivament el que has escrit; he de reconèixer que als illencs sempre us he trobat un pèl sobrevalorats (tant per vosaltes mateixos com per tercers), si no perquè simplement falten 30 minuts perquè acabi la meva jornada laboral i ja estic aburrit.

1) És un argument molt trillat dir que Palma no es mallorca, Barcelona no és Catalunya, Madrid no es espanya i tampoc fer-te una palla mentre espies a ta cosina cagant enmig del camp en el marc de una calçotada familiar es fotre un polvo.

2) Esta clar que no et trobaràs mai a rafa Nadal, tothom sap que no surt de la seva mega urbanització illencaen la que tan sols hi entren fadrines verges, per que en Rafa les insemini en un intent del govern Baleà de crear una super raça de esportistes.

3)Com voleu que no salem? és una reacció empàtica automàtica, com gratar-se el nas mentre estas amb els teus amics cocaïnomans o rascarte la cigala mentre parles amb la novia buenorra del teu company de pis.

Tinc que marxar per una cosa i tal, només si una sola persona m'ho demana continuo el meu relat.

Salut i a cagar dur.

atomiks ha dit...

Molt bé! directe a la vena, les paraules interessants no deixen indiferent a ningú, salut (Arni - Arcada Koncerts)