15 de febr. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: VAGINA (per NAOMI WOLF)

Vagina: Una nueva biografía de la sexualidad femenina
Naomi Wolf
Any: 2013
Editorial: Kairós
Traductora: Fina Marfá
Aquesta és la meva primera ressenya per a Gent Normal, i com a tal és una mica especial: no es tracta d’una obra que és novetat (va ser publicada l’any 2012 en anglès i un any després en castellà per Kairós). Però el treball de Naomi Wolf va marcar un punt d’inflexió no només respecte a la manera en com em veia a mi mateixa i la meva relació de parella, sinó en la meva percepció del món que ens envolta. Potser aquestes consideracions són un pèl metafísiques, però estic segura que, un cop hàgueu llegit el llibre (o si ja l’heu llegit) m’entendreu perfectament. Anem a fer servir, doncs, un llenguatge més pragmàtic. Dones: a Vagina aprendreu molt més del que us imaginàveu sobre els vostres genitals. Homes: aprendreu coses que mai haguéssiu imaginat sobre les dones que us envolten. L’assaig de Naomi Wolf està dividit en quatre parts: La vagina té una consciència?, Història: conquesta i control; Qui dóna nom a la vagina? i finalment Les joies de la deesa.

El primer capítol és dedicat a explicar com, a través d’una experiència personal de Naomi Wolf, la creativitat relacionada amb el plaer post-orgàsmic es va veure truncat per un trauma a la columna vertebral. Aquest fet desencadena la curiositat de l’autora, que explora (d’una manera un pèl massa científica per als que no estem acostumats a llegir assaigs mèdics) quina és la raó biològica de ser de la creativitat postcoital, passant per l’anatomia del cos femení i, també, a la quantitat de substàncies que se segreguen abans, durant i després de l’encontre íntim. En la meva opinió, tot i que és tremendament educatiu i he après moltes coses (una amiga, que estava passant uns dies a casa, va dir: “he après més sobre la meva vagina aquesta nit que en tota la meva vida!”), és veritat que pot ser un pèl feixuc per l'especificitat del llenguatge. Tot i això, crec que és imprescindible que l'escriptora ens posi en situació, ja que tant homes com dones desconeixen moltes de les investigacions i teories que tracta aquesta primera part.



La cosa es comença a posar (encara més) interessant en els capítols posteriors. Aquests comencen amb una perspectiva històrica de quin ha estat el tractament de la vagina al llarg del temps en el transcurs de diferents civilitzacions. Hi ha dos aspectes que em semblen especialment importants i que em van colpir en llegir el llibre per primer cop: com el trauma sexual, en la forma de violacions sistemàtiques, és usat com a una arma de guerra efectiva en la majoria de conflictes armats des de temps immemorials. L’altra, la diferència del tractament de la vagina en la cultura judeocristiana i certes cultures en alguns moments de la història, com la Xina de la dinastia Han o l'Índia tàntrica, i fins i tot l’Islam. En aquestes cultures, encara que fossin repressives per a les dones en altes àmbits, es reverenciava i es considerava tasca dels homes aconseguir el plaer de les persones que estaven estimant en aquell moment. Naomi Wolf parla també de la noció de vagina i del sexe de la cultura afroamericana, totalment allunyada del “malotisme” de la música negra comercial actual, que sembla que és el que avui en dia està de moda i que em fa fer ganyotes d’estupefacció, en el millor dels casos (per exemple, Drake i el seu “I hate callin' the women bitches, but the bitches love it”). Compareu-ho amb:


És curiós com difereix aquesta noció amb la que tenim de les relacions home-dona avui en dia, no? Mentre que abans es parlava de la necessitat mútua dels dos amants, ara ens trobem amb “tu ets la responsable del teu propi plaer” de les revistes femenines, que col·loca els homes en una trista posició passiva i gandula.

Homes: si us penseu que aquest llibre és un llibre “de noies”, esteu totalment equivocats: és especialment rellevant la descripció que l’autora fa de l'omnipresència del porno a la nostra cultura, i dels efectes que això té en vosaltres, a part d'en nosaltres. Allò que a priori semblava una revolució sexual ha acabat sent una eina que més que provocar unions alliberadores us ha aïllat encara més de les dones. I no només en l'àmbit psicològic, també en l'àmbit físic i emocional. Però no explico més per tal de no treure-li emoció a l’assumpte...

En conclusió, un llibre que haurieu de llegir, i que posa de manifest com, en una societat en teoria “sexualment alliberada”, cada cop hi ha més disfunsions sexuals en ambdós sexes: falta de desig, problemes ejaculatoris, etc. Però no tot és negatiu, aquest llibre us ajudarà a veure el perquè de coses que sentíeu i a les que potser no hi prestàveu atenció com per exemple, per què estic enfadada amb la meva parella si tot va bé, per què després d’un dia de feina fora de casa no tinc ganes de tenir relacions i sí de parlar... És un llibre que regalo a totes les meves amigues i amics perquè, mentre el llegeixen, tots ens adonem de com som d'analfabets en aquests temes, que la nostra cultura no és tan alliberada com ens pensem i moltes coses que no són com volem són molt fàcils d’arreglar o almenys no impossibles.

Fotografia de portada: Katrien van Steen 
Text: Marta Garcia Saperas 
Correcció: Rosa Molinero Trias