22 de febr. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: DENTS DE POLPA (de MARIA SEVILLA)

Dents de polpa
Maria Sevilla
Any: 2015
Editorial: Adia

Maria Sevilla (Badalona, 1990) acaba de publicar Dents de Polpa amb Adia Edicions. Guanyador del premi Bernat Vidal i Tomàs 2015, aquest és un poemari punk, sexual, fosc. Gòtic i porno. De ronya i de fúria.

22 poemes que tenallen amb violència, detritus i una fragilitat de vegades evident, de vegades amagada sota el vernís de la trepanació. No es pot arribar al moll de l’os sense esquinçar els músculs i la pell, sense deixar la ferida oberta. Assassinada. Si moro, que sigui assassinada, diu al primer vers.

Tot i que està dividit en 6 seccions encapçalades per fragments força extensos de filosofia, assaig i fragments de pel·lícules, la queixalada sempre hi és present. Les dents de polpa com la imatge d’aquell somni recorrent en què la mossegada no és prou forta. Amb la impotència de qui sap que perdrà però es resisteix amb les mandíbules serrades. Amb l’orgull de la víctima.

El llibre es projecta en escenaris urbans (Barcelona, Detroit, Berlin) amb un ventall formal que va de la poesia en prosa a la ritmicalitat de l’anapest. Ho fa amb un llenguatge provocador, sovint agramatical i tendent al paral·lelisme. També hi són presents dos colors: tot allò relacionat amb la vitalitat és negre, en canvi, la mort sempre hi apareix de blanc. Blanc i negre, com a la Cinta Blanca de Hanecke. Es parla del secret i la culpa des dels postulats de la Genealogia de la moral de Nietzche i la crueltat de Lars von Trier, però també hi apareix la corporalitat de la Marçal i una subtil estètica queer. Els referents, doncs, no estrictament literaris (i que es fan palesos a l’endreça final) creen un univers que em fan pensar en un creuament entre el Comte de Lautréamont i Christiane F.

Especialment recomanat per a fans dels artistes anteriorment anomenats, David Lynch i Einstürzende Neubauten.

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Anna Pantinat
Correcció: Pendent