29 de febr. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: AQUÍ (de RICHARD McGUIRE)

Aquí
Richard McGuire
Any: 2012
Editorial: Salamandra
Traductora: Esther Cruz

Una qüestió de temps…

De tant en tant irrompen en el panorama obres d’una singularitat tan radical que es fa difícil evaluar-ne la seva transcendència estilística i intel·lectual. AQUÍ de Richard McGuire n’és un clar exemple. Actualment, l’anomenada novel·la gràfica s’ha convertit en un gènere prou inconcret i incatalogable que aprofita la seva naturalesa imprecisa per esdevenir un paraigua que pugui aixoplugar caòticament artefactes narratius que es resisteixen a ser definits amb una sola etiqueta o gènere.

Coincidint també amb un cert estancament de l’evolució formal de la novel·la canònica, la narrativa gràfica ha estat el brou perfecte per escriptors addictes a la revolució creativa i a la recerca de nous camins en l’antic art d’explicar històries. Un bon exemple d’això és Chris Ware i la seva titànica obra Fabricar històries, un gran fresc multiforme i d'una plasmació avantguardista que ja ha estat denominat com "l’Ulisses del còmic" i com una de les obres narratives més importants de la nostra contemporaneïtat. Precisament, Ware és el padrí de la sorprenent obra que ara ens ocupa, de la qual ha dit: “Una obra d’art i literatura diferent a tot el que hem vist fins ara […]. Un llibre com aquest no apareix una vegada cada dècada, sinó cada segle. Us garanteixo que recordareu sempre on éreu quan el vàreu llegir per primera vegada”. Floretes caloroses d’un dels referents més contundents dels nostres dies.

Una altra celebritat que ha caigut rendida a les virtuts de McGuire ha estat Art Spiegelman (el premiat autor de Maus) que ha dit que AQUÍ és “una simfonia del temps” i no ha dubtat ni un sol instant a situar-la com una de les obres més importants publicades els darrers anys. El colofó final es va produir durant el passat festival d’Angoulême on l’àlbum de McGuire va guanyar la Fauve d’or a la millor obra de l’any, fet que li ha valgut el reconeixement unànime i immediat de clàssic.

La gènesi d’AQUÍ és força curiosa. L’autor explica que es trobava assegut al seu apartament del West Village de Manhattan i es va quedar mirant fixament una de les cantonades de l’estança. Contemplant aquell angle, es va imaginar totes les persones que haurien ocupat aquell espai físic al llarg dels anys, les dècades, potser els segles… Era a finals dels anys 80 i aquell mateix dia McGuire havia assistit a una conferència del seu venerat Spiegelman, on l’autor guanyador del Pulitzer va definir els còmics com a diagrames narratius. Pocs dies després, un bon amic seu li va mostrar un sistema informàtic amb què treballava i que funcionava a través de finestres emergents (organitzatives) en la pantalla: el Windows. Tot allò es va combinar a la seva ment i la seva imaginació va esbossar una idea gràfica molt particular. Així va néixer la llavor d’AQUÍ. El 1989 publica a la mítica revista RAW un breu relat de sis pàgines sobre una habitació i el pas del temps, plantejat a partir de diverses vinyetes repartides sobre el dibuix. Un procés de gestació i concepció que ha durat 25 anys i que ha desembocat en un llibre de 300 pàgines que enamora i fascina a primera vista. Avui es publica a casa nostra per l'editorial Salmandra Gràfica.

McGuire no es considera a si mateix un novel·lista gràfic i prefereix definir-se com una ànima inquieta i multidisciplinar que salta de la música a la il·lustració infantil o al disseny de joguines sense despentinar-se. La pregunta resta oberta: és AQUÍ un one hit wonder o seria millor anomenar-lo l’obra d’una vida? Sigui com sigui, roman com una creació única, ambiciosa i d’un estil tan depurat que enlluerna pel seu preciosisme de rellotger. De fet, l’educació musical de l’autor queda perfectament palesa en aquest particular artefacte que navega davant la nostra meravellada mirada com una partitura visual melòdica i suau. Hi podem apreciar el contagi artístic del cinema animat, la literatura, la història i un calculat reguitzell de distintes formes creatives mesclades amb sàvia destresa. Com diu el propi Richard McGuire: “Jo no he inventat res”.

AQUÍ juxtaposa, fragmenta i superposa. Simultaneja en un mateix pla visual diverses línies temporals. Proposa un joc constant a través de les emocions i el gaudi contemplatiu més primari. McGuire mai ha amagat l’enorme influència de Short story of America de Robert Crumb de qui pren prestada la localització immutable de l’escenari perpetu per fer discórrer el temps mitjançant el pols narratiu de l’autor. Però, en aquest cas, AQUÍ va molt més enllà i articula un trencaclosques molt més complex i elaborat, a estones sentimental. Podríem concloure que ens trobem davant d’un assaig sobre el temps i un dels llibres més subtils que qui escriu aquestes paraules recorda en molt de temps.

AQUÍ treballa amb una forquilla temporal que va des de la gènesi dels temps fins al futur (més o menys) llunyà. De l’erm no-res fins a la projecció tecnològica més agosarada i futurista. Estem parlant de milions d’anys… En alguns moments, AQUÍ recorda una mica a la discutida (i discutible) The tree of life del esporàdic Terrence Malick en la seva visió cosmogònica de la realitat i en la seva lleugera capacitat per creuar el big bang amb els records infantils més eteris i privats. La diferència entre el cineasta esquiu i McGuire és que mentre el primer ens va regalar una pel·lícula de bellesa innegable però conjunt irregular, aquest últim ens presenta una obra molt més tancada i encintada i especialment molt menys pretensiosa.

AQUÍ és una obra de degustació sensitiva. Un d’aquells llibres que un assaboreix amb calma, deixant-se seduir pel seus aromes i les seves tonalitats. El meu consell és que llegiu AQUÍ a casa, còmodes i tranquils. I si podeu i teniu temps, tot d’una tirada. De tant en tant, aixequeu la mirada per observar el vostre entorn i, seguidament, torneu a capbussar-vos en aquella cantonada constant però sempre diferent. I ja veureu que quan l’haureu acabat, voldreu tornar-hi de nou i comprovareu que el seu encant és infinit i que sota la seva construcció intricada s’amaga una obra tendra i commovedora.

Fotografia de portada: Richard McGuire  
Text: Carles Pradas
Correcció: Rosa Molinero Trias